Mirar cap al sensellarisme amb perspectiva de gènere

Redacció

Quines especificitats de gènere té el sensellarisme i l’exclusió residencial? La Fundació SURT, que treballa per l’apoderament de les dones, ha donat respostes en la primera sessió del curs ‘Eines per la incorporació de perspectiva de gènere en l’atenció a les persones en situació d’exclusió residencial’ amb el personal tècnic d’educació social, treball social i infermeria d’Arrels Fundació, l’entitat que treballa amb persones sense llar.

Malgrat la feminització de la pobresa, el sensellarisme es considera una problemàtica que afecta majoritàriament els homes. Segons dades del 2015, entre un 9% i un 11% de les persones sense sostre que dormen als carrers de Barcelona són dones. El sensellarisme femení és menys visible perquè es manifesta fora de la via pública.

Les dones protagonitzen formes exclusió residencial vinculades a l’àmbit privat.“El sensellarisme que es viu de portes endins implica situacions de precarietat habitacional, no tenen presència a la via pública, però limiten la capacitat de dur a terme un projecte de vida autònom i les possibilitats de sortir de situacions de pobresa extrema”, explica Míriam Solá, responsable de la consultora de Surt.

A més, la violència masclista i el sensellarisme mantenen un estreta relació: “La proporció de dones que vivien al carrer i que havien viscut situacions de violència per part de les seves parelles és molt elevada”, destaca Solá. La necessitat de trencar amb els espais i les xarxes socials per tal de fugir d’una situació de violència masclista debiliten la capacitat de les dones de recórrer a alternatives informals per tal de mitigar una situació temporal d’exclusió residencial.

Una vegada al carrer, aquestes violències es poden intensificar i gairebé totes les dones que han dormit al carrer relaten situacions d’assetjament o agressions sexuals.