Vuit de cada deu persones sense llar deixen el carrer gràcies al model ‘Housing First’

Es tracta d'un servei d'atenció social que el primer que proporciona a les persones sense sostre és un pis

Segons l’INE, a l’Estat espanyol hi ha 31.000 persones sense llar. Diversos estudis dels Estats Units, Canadà i Europa constaten que el model Housing First’, un model d’atenció innovador que s’aplica des de fa cinc anys a l’Estat espanyol, fa que vuit de cada deu d’aquestes persones deixin el carrer.

Es tracta d’un servei social que el primer que proporciona és un pis, per això se l’anomena Housing First, és a dir, habitatge primer. S’adreça sobretot a persones amb malalties i problemes de salut mental, amb addiccions, amb una salut física delicada, amb discapacitats o que viuen al carrer des de fa una llarga temporada. Segons apunten els treballadors socials, aquest servei en millora la salut, el benestar i la integració social.

El model Housing First neix “per a afrontar les situacions més cròniques”, explica Laura Guijarro, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i experta en aquesta metodologia d’atenció a l’Hospital Sant Joan de Déu-Serveis Socials. Les persones sense llar no tenen un “espai físic on reconstruir la seva vida, les relacions socials i l’autonomia personal”, afegeix l’especialista.

Housing First és un model d’atenció “innovador i centrat en la persona”, a la qual proporciona un habitatge “sense condicions ni condicionants”. Deixa enrere el model clàssic d’intervenció i centra l’atenció en el “dret a l’habitatge, el dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions i el dret a equivocar-se”, constata Guijarro. I tot plegat es fa des d’un “acompanyament enfocat i adaptat a les necessitats de les persones i als seus processos de recuperació”.

Creat pel psicòleg Sam Tsemberis a principis dels anys noranta a Nova York, el model Housing First s’estén ràpidament a molts països d’Europa. A Espanya hi arriba el 2014 amb Hàbitat, un programa que dissenya i posa en marxa la Fundació RAIS. Actualment, també ofereixen aquest servei Sant Joan de Déu-Serveis Socials i la UTE Suara-Sant Pere Claver en un projecte pilot que coordina l’Ajuntament de Barcelona i que ofereix cinquanta pisos a persones d’aquest col·lectiu.

Els vuit principis fonamentals del Housing First

Aquest mètode se sustenta en vuit principis fonamentals:

  1.  L’habitatge és un dret humà: el mètode posa èmfasi en aquest dret i es proporciona un pis en primera instància, sense esperar de l’usuari cap mena de compromís.
  1.  Elecció i control per a les persones usuàries: cal escoltar i respectar les opinions de les persones a qui s’ofereix aquest servei. Per al model Housing First, l’autodeterminació és el punt de partida per a la recuperació.
  1.  Separació d’allotjament i tractament: l’usuari no s’ha de comprometre a seguir cap tractament mental a canvi de tenir el pis. És lliure d’acceptar el suport i l’ajuda social.
  1.  Orientació a la recuperació: el servei se centra en el benestar físic i mental i en el grau d’integració social de la persona.
  1.  Reducció del dany: superar l’addicció a les drogues i a l’alcohol pot ser un procés complex, i, sovint, els serveis que exigeixen abstinència o desintoxicació no funcionen bé per a moltes persones sense llar. En canvi, un enfocament integral que abordi totes les causes i les conseqüències del consum és més efectiu, i aquest és el mètode que aplica el model Housing First.
  1.  Compromís actiu sense coerció: es busca crear un vincle positiu amb les persones usuàries perquè pensin que la seva recuperació és possible.
  1.  Planificació centrada en la persona: el suport i el tractament que necessita cada usuari es planteja pensant en les seves necessitats.
  1.  Suport flexible i disponible durant el temps necessari: si una persona és incapaç de viure sola i abandona l’habitatge, amb el model Housing First s’hi continua treballant.

Amb tot, els experts com Guijarro expliquen que “el suport és essencial” per a l’èxit d’aquest mètode assistencial. Per la seva banda, Segundo Moyano, director del grau d’Educació Social i investigador del grup de recerca LES de la UOC, afegeix que “el sensellarisme s’erradica quan es proporcionen serveis de suport d’alta qualitat una vegada la persona usuària ha estat allotjada”. Els usuaris d’aquest servei expliquen que tenir una llar els dona la seguretat que necessiten per a establir relacions amb les seves famílies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article