El Síndic demana als poders públics blindar el dret a la intimitat i a la imatge d’infants i adolescents

Un informe analitza diversos casos concrets, alerta de la vulneració de drets i fa recomanacions a mitjans, administracions, famílies i sistema educatiu


El Síndic de Greuges de Catalunya recomana als mitjans de comunicació, a les administracions i als organismes de control, com ara el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) o els col·legis de periodistes, que assumeixin la seva funció i responsabilitat en la promoció de la defensa de drets i que, a partir del principi de l’interès superior de l’infant, blindin els drets a la intimitat, l’honor i la privacitat dels infants i adolescents.

En aquest sentit, el Síndic destaca que “l’interès superior de l’infant és la clau per determinar, en cas de col·lisió de drets, quina és la decisió més adequada que han de prendre els agents que intervenen en el procés de captació, comunicació i divulgació d’un fet, una notícia o una imatge”.

Aquesta és la principal recomanació inclosa en l’informe El tractament informatiu dels infants en els mitjans de comunicació, que el Síndic ha lliurat al Parlament aquest divendres, 3 de maig. Les altres recomanacions se centren a fer campanyes de sensibilització, regular i recollir bones pràctiques, reforçar la tasca dels òrgans de control i supervisió, i potenciar la participació dels infants en els mitjans de comunicació.

L’informe s’ha elaborat a partir de la consideració que l’Administració i els mitjans de comunicació no han estat capaços de preservar amb prou cura els drets d’infants víctimes d’abusos, maltractaments o altres fets abusius o delictius que reben un tractament mediàtic.

Així mateix, la vinculació de dades relatives a la seva identitat amb fets que sovint poden resultar traumàtics també pot afectar la seva recuperació física i psicològica i suposar una revictimització.

El document inclou un decàleg de les principals vulneracions de drets per part dels mitjans de comunicació i altres agents, i també recull els drets més rellevants que es poden veure en conflicte a l’hora de prendre decisions sobre l’enfocament mediàtic més adequat en determinats casos. Parteix de les actuacions d’ofici obertes i de les queixes rebudes sobre aquest àmbit i també inclou una anàlisi del marc normatiu.

Les principals vulneracions

El document inclou un decàleg de les principals vulneracions de drets per part dels mitjans de comunicació i altres agents, i també recull els drets més rellevants que es poden veure en conflicte a l’hora de prendre decisions sobre l’enfocament mediàtic més adequat en determinats casos.

Parteix de les actuacions d’ofici obertes i de les queixes rebudes sobre aquest àmbit i també inclou una anàlisi del marc normatiu i de casos concrets com els dels Maristes, la nena Nadia, els fills de guàrdies civils de Sant Andreu de la Barca, alumnes que volen més castellà a l'escola, els MENA, menors tutelats per la DGAIA, entre altres.

El decàleg explica que quan es tracta una informació en què apareix un infant o adolescent no es pren en especial consideració la condició d'infant. L'exemple és el vídeo en què apareix la imatge d’un infant de quatre anys en un casal d’estiu pronunciant paraules malsonants i que esdevé viral. L'informe també lamenta la revelació de la identitat d'un infant o adolescent en el marc d'un fet noticiable, com per exemple la publicació de detalls sobre un cas d'abusos sexuals que permeten identificar la víctima.

Critica igualment l'estigmatització de l'infant especialment vulnerable, la doble discriminació i la revictimització, com el conflicte, l'agressivitat i la precarietat relacionats amb la infància i adolescència tutelada, la publicació de dades personals d'una adolescent que hauria matat la seva mare a Banyoles, o el tractament mediàtic d'una sentència condemnatòria per assetjament escolar.

Per altra banda, els infants apareixen vinculats a les opinions, activitats, creences dels seus progenitors, tutors legals o familiars, i posa d'exemple la seva instrumentalització política. Es reben dues queixes amb relació a la difusió d’imatges de primer pla d’infants en els informatius sense el consentiment dels seus pares.

L'informe també alerta de l'impacte negatiu de certes notícies i enfocaments sobre els serveis d'atenció a la infància, i posa d'exemple la denúncia contra professorat d'un institut o l'impacte mediàtic de la mort violenta d'un professor en un institut.

Per últim, el deure de reserva i secret professional pot afectar la dignitat dels menors, com en el cas de la publicació d’un llibre sobre abusos sexuals en un cas d'acolliment, a Castelldans (Garrigues), que revela dades personals de les víctimes.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article