Les entitats socials exigeixen mesures que facilitin la conciliació

Redacció

Aquest dimecres, 15 de maig, es commemora el Dia internacional de les Famílies. Segons alerta ECAS, Catalunya compta amb un Pla de suport a les famílies “pendent d'actualitzar des de fa més de tres anys” i unes polítiques en aquest àmbit que no han recuperat els nivells d'inversió previs a les retallades.

Els serveis per a infants 0-3 són un dels “recursos perduts” que des del sector social reivindiquen com a “element fonamental” per facilitar la conciliació laboral i familiar,  i els Serveis d’Orientació i Assessorament a les Famílies (SOAF) s’haurien d’incloure en la cartera de serveis socials com a recurs universal. A més, segons assenyalen les entitats, “cal promoure espais alternatius i flexibles de suport a la criança per a les famílies en situació de vulnerabilitat adaptats a les seves necessitats”.

Ampliar la cobertura de l'oferta pública d'escoles bressol és una de les demandes que ECAS planteja al seu document de Reflexions i propostes en clau local amb vistes a les properes eleccions municipals del 26 de maig, així com la diversificació horària en aquests centres “per tal que els horaris permetin la conciliació i s’adaptin a la diversitat de les famílies”. Per garantir que les escoles bressol estiguin a l’abast de les famílies amb baixa intensitat del treball, i combatre així les desigualtats, cal implementar també una tarificació social en l’educació infantil.

Segons alerta ECAS en un comunicat, “el reconeixement de la diversitat de les famílies i la disponibilitat de recursos adequats a cada cas és una de les claus perquè el primer espai de cura i socialització pugui complir amb la seva funció i contribuir a fer efectius els drets dels infants”.

Un model econòmic que perpetua les desigualtats

En una societat polaritzada amb un model socioeconòmic “que genera i perpetua les desigualtats”, és fonamental que les administracions públiques destinin la inversió social necessària a donar suport a les famílies desafavorides i en situació de vulnerabilitat. Així, ECAS destaca les especials dificultats que pateixen aquelles famílies a càrrec d'una sola persona adulta. “La taxa de risc de pobresa de les famílies monoparentals és del 35%, més de deu punts per sobre de la mitjana de Catalunya”, assenyalen.

La jornada 'Famílies monoparentals: una realitat invisible', organitzada oer les entitats socials, va posar de manifest que aquestes famílies --encapçalades en un 81% dels casos per dones-- no reben el suport necessari per afrontar les nombroses dificultats amb què es troben  i les mancances sovint es tradueixen en vulneració dels drets dels infants.

“Si bé oficialment representen un 11% de les llars catalanes, aquesta xifra no reflecteix la magnitud de la realitat perquè moltes d’aquestes famílies no poden accedir al carnet de monoparentals i s’incrementa la seva desprotecció”, alerten des d’ECAS.

Per aquest motiu, les entitats aposten per “fomentar la corresponsabilitat en les famílies biparentals, prestar suport específic a les monoparentals i desplegar mesures per afavorir la conciliació han de ser apostes clares en les polítiques familiars si es vol construir una societat equitativa en termes socieconòmics i de gènere”.

A més, les diferents organitzacions consideren que “l'atenció a les famílies és una inversió de futur i per assegurar els drets dels infants i del conjunt de la ciutadania cal donar suport a la maternitat i acompanyar les famílies en tot cicle vital dels infants i joves”.

Finalment, ECAS aposta per posar en valor la reproducció i les cures i “impulsar noves maneres d'organitzar el temps perquè totes les famílies puguin ser l'estructura social bàsica que necessiten els infants”.