Més de 100 famílies es mobilitzen per aconseguir plaça a l'escola pública a Barcelona

Redacció
ACN

A Barcelona 130 famílies s’han quedat sense plaça a l’escola pública per al proper curs 2019-20. Ja és el segon any que la demanda a l’escola pública augmenta. Per aquest motiu, una quarantena de pares i mares de la Plataforma Proeducació Pública i de Proximitat s'han concentrat davant el Consorci d'Educació de Barcelona aquest dimarts a la tarda per exigir a l'administració una solució davant el que consideren una manca de places públiques a diferents barris de la ciutat.

Des del Consorci d’Educació asseguren que “el 98,8% dels alumnes entrarà en alguna de les opcions sol·licitades”, admetent així que l’1,2% dels alumnes no ha tingut plaça. Per aconseguir revertir la situació dels infants sense plaça, s'augmentarà la ràtio a 26 alumnes en 42 escoles i crearan quatre grups addicionals –el anomenats grups “bolets”– en centres de la Dreta de l'Eixample, Sants, Sant Andreu i Gràcia.

La gerent del Consorci, Mercè Massa, ha rebut les famílies i han mantingut una primera trobada on des de l'administració se'ls ha emplaçat a reunions a les seus del districte. Així ho han explicat algunes famílies afectades presents a la reunió. Glòria Bonet, una de les afectades, ha criticat les solucions del Consorci per “atomitzades” ja que s'intentarà solucionar cas per cas, i no buscar una mesura que resolgui de forma “global” un problema que consideren endèmic.

Les famílies han valorat que el Consorci les hagi rebut amb poc marge de temps, però han criticat que les propostes que posen sobre la taula són les de sempre, augments de ràtio i bolets, però no a les escoles amb més demanda sinó en funció de les “necessitats”. Per això, creuen que a les famílies no se'ls deixa participar de “l'oferta real” i de la “cuina” d'aquestes places.

Bonet reconeix que la proporció de famílies que s'han quedat sense alguna de les places a les escoles de preferència són una proporció petita en comparació a la resta de la ciutat però defensen que també s'han de resoldre i asseguren que no es volen “conformar” a una plaça perquè “has tingut mala sort” sinó que volen contribuir a “reordenar i reorganitzar” les famílies.

A la sortida de la trobada, Sara Tolosa, portaveu de la Plataforma, ha valorat la intenció de diàleg del Consorci però ha definit com a “agredolça” la sensació que els ha quedat perquè les solucions es buscaran en àmbit del districte i no de forma general. Tolosa ha assegurat que se'ls ha garantit plaça pública però amb la “discordança” de la proximitat. Considera que les àrees d'influència actuals “entren en contradicció”,

Els propers dies, les famílies s'aniran reunint amb els responsables del districte per poder començar a tancar les solucions per a cada cas. Aquest dimarts, la plataforma de Sants també ha lliurat el mateix manifest que han fet arribar a la gerent del Consorci, al Síndic de Greuges.

La Federació de Mares i Pares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC) també ha demanat reunió “urgent” amb el Consorci d’Educació ja que ha considerat que “la seva manca de previsió” i el tancament de línies de P3 ha deixat sense plaça aquestes famílies i insta l’ens a buscar solucions.

Vaga a les escoles bressol amb seguiment desigual

A més, aquest dimarts també s’ha mobilitzat el personal d'escoles bressol públiques externalitzades i escoles bressol privades. La vaga ha tingut un seguiment desigual a Catalunya. L'únic sindicat convocant, CCOO, no ha facilitat xifres concretes del percentatge de treballadors que han secundat l'aturada a Catalunya, però a tot l'Estat han assegurat que s'han sumat a la protesta el 80% de les treballadores.

En canvi, l'Associació Catalana de Llars d'Infants, amb 60 escoles, ha emès un comunicat qualificant de “molt baix” i de “pràcticament imperceptible” la vaga, que no ha alterat el funcionament habituals dels centres ja que ha tingut “molt poca repercussió”.

La protesta ha estat convocada perquè el sindicat rebutja el conveni estatal i considera que “consolida la precarització del personal” d'aquest sector educatiu “molt feminitzat”. CCOO recorda que el conveni implica passar de cobrar 880 euros mensuals a 930 i no entenen que les altres organitzacions sindicals avalin aquesta proposta.