El tercer sector denuncia que el repartiment de l’IRPF perjudica el seu finançament

Redacció

Per tercer any consecutiu, les entitats socials catalanes rebran 31 milions d’euros i queden fora del repartiment de l’augment de la recaptació total a l’Estat. Davant d’aquest fet, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha acusat aquest dimecres el govern espanyol de “maltractar” els vulnerables amb el repartiment “injust” dels fons provinents del 0,7% de l'IRPF. Al seu torn, la Taula del Tercer Sector denuncia que els actuals criteris de repartiment de l’IRPF que apliquen, tant el govern espanyol com el català, estan perjudicant les entitats socials, que reben finançament per als seus projectes a través de la casella del 0,7% de l’IRPF.

Des de fa 2 anys, la Generalitat de Catalunya té transferida la competència per gestionar els recursos de l’IRPF que, en l’última convocatòria, ha finançat prop de 700 projectes socials. Les entitats socials estan preocupades perquè el Govern està aplicant canvis en els criteris de repartiment, però no està incorporant les propostes del tercer sector.

L’objectiu de la Generalitat és que l’IRPF sigui per finançar projectes que donin resposta a emergències socials i que aquelles iniciatives més estructurals i de continuïtat siguin derivades a la cartera de serveis i/o a altres ajuts.

“Amb aquest model de repartiment, el finançament que reben les entitats socials cada any és més precari. D’una banda, el govern espanyol aplica uns criteris clarament injustos amb Catalunya i que no respecten ni el compromís ni la confiança que, any rere any, ens fa la ciutadania quan marca la casella del 0,7%.

I, per una altra banda, el govern català no està tenint en compte els criteris que hem proposat les entitats socials per facilitar la transició entre l’antic i l’actual model de distribució dels recursos” defensa la presidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina.

La Taula del Tercer Sector, però, reclama que aquestes modificacions vagin acompanyades d’alternatives concretes perquè hi ha projectes d’atenció directa, que fa anys que funcionen i que són un servei bàsic, que s’han quedat sense finançament o que se’ls ha retallat fins al punt de posar en risc la seva continuïtat. A tot això, se li sumen altres incidències com les derivades dels endarreriments cada cop superiors del calendari de publicació, resolució i pagaments.

Si bé és cert que Catalunya es beneficia de l’increment de l’1,2% de l’IPC aplicat a totes les comunitats autònomes, rebrà zero euros dels 9.400.000€ extres previstos, tot i que en els últims anys s’estima que hi ha hagut un augment en la recaptació de l’IRPF a Catalunya a través de la casella de la X solidària. En l’exercici 2018 s’han recaptat 251.971.360€ a l’Estat espanyol, un increment superior al 4% respecte l’any anterior dels quals, segons dades de la Generalitat, s’estima que el 25% ha estat recaptat a Catalunya.

El Homrani lamenta que Madrid penalitzi “les persones vulnerables”

En declaracions al Parlament, el conseller s'ha queixat que tant PP com PSOE acabin penalitzant les entitats catalanes que treballen amb aquest col·lectiu. “Governi qui governi a Madrid sempre penalitza les entitats i les persones vulnerables a Catalunya”, ha denunciat El Homrani, que ha considerat una “vergonya” que el català sigui el territori que més marxa la creueta de la declaració de la renda, generant el 25% dels recursos per aquest concepte, i només li retornin el 14%.

Alhora, ha criticat la “falta de transparència” del govern espanyol en aquest assumpte, perquè “no hi ha manera que expliquin clarament les xifres” ni què es recapta a cada territori i com es reparteix. De fet, ha explicat que els socialistes van assegurar que com que acabaven d'arribar volien mirar-se bé aquesta qüestió, però després de diverses reunions “acaben fent el mateix i ho volen aprovar en una reunió telemàtica”.

El conseller ha advertit que aquesta actitud acabarà provocant que la ciutadania no marqui la casella dels fins socials en la seva declaració, a més de ser un problema per a les entitats, perquè limita els seus recursos i la seva capacitat de resposta.