La Fundació Bofill veu els augments de ràtio i els ‘bolets’ com un “nyap” només tolerable com a excepció

ACN

L'augment de demanda de places en escoles públiques de ciutats com Barcelona ha posat en entredit la planificació escolar de l'administració i les famílies reclamen solucions perquè es puguin escolaritzar els infants en centres públics i de proximitat, unes demandes que es repeteix els darrers anys per aquestes dates. Els augments de ràtio i els ‘bolets’ formen part de les solucions del Consorci d'Educació, unes mesures que des de la Fundació Bofill es qualifiquen de “nyap tolerable” sempre i quan sigui excepcionals.

El director de l'entitat, Ismael Palacín, s'ha d'evitar que sigui una solució “crònica” perquè acabaria provocant “disfuncions” i situant la pública com un “problema”. Per a Palacín, els augments de ràtio i els bolets han de ser mesures complementàries a la construcció d'escoles i a la conversió de concertades.

Segons Palacín, aquest problema de la manca de places és derivat “d'una història d'èxit” i hi veu el punt de vista “positiu” en la concepció cap a l'escola pública. El director de la Fundació Bofill recorda que l'augment de demanda de places públiques es va justificar durant la crisi per la manca de recursos d'algunes famílies per afrontar el pagament de les quotes però s'ha mantingut. Ismael Palacín alerta que aquesta demanda continuarà creixent i s'agreujarà la Secundària els propers cursos, però en canvi es “dissimularà” a la primària gràcies al la davallada demogràfica.

En aquest sentit, reconeix que l'administració només té tres opcions sobre la taula. La primera, construir escoles, una opció que a Barcelona s'ha fet els darrers cursos, però que és difícil per la manca de sòl disponible. La segona, la conversió d'escoles concertades amb baixa demanda a escoles públiques, i la tercera, l'augment de ràtios i els grups addicionals.

Per a Palacín, aquesta darrera és la “immediata”, però alhora “problemàtica”, perquè és el que les famílies no volen. A més, i sobretot en el cas dels bolets, acaba reduint la polivalència de l'escola ja que a vegades el grup s'ubica al laboratori, a la biblioteca o en sales no pensades per fer classe, i per això, alerta que cal que no sigui una solució “crònica i freqüent”.

El paper de la concertada

La creació de plaça pública ve motivada, en part, per les mobilitzacions de les famílies any rere any. Palacín fa una lectura molt positiva d'aquest fenomen que obliga a l'administració a modificar l'oferta perquè creu que un sistema amb un 50% de places concertades és un “plantejament irresponsable”. Per tant, veu la situació actual a la capital catalana com una “oportunitat” per reequilibrar l'oferta actual.

Amb el decret del Govern que obre la porta a l'adquisició per part de la xarxa pública d'escoles concertades que no són viables econòmicament s'ha posat sobre la taula aquesta nova mesura per dotar de places públiques les ciutats amb més mancances. Per Palacín, pot ser una bona solució per escoles que estiguin “en crisi” i creu que pot donar-se en centres amb manca de lideratge, o d'ordre religioses, per exemple.

Segons el director de l’entitat, actualment els concerts educatius estan mal plantejats perquè no s'han fet en base a una “coresponsabilitat” que si que tenen alguns d'aquests centres. Per això, creu que el repartiment d'alumnes desfavorits que està fent el Consorci cap a centres concertats, dotant-los de més recursos, és una bona mesura.

El règim de concerts actual, diu Palacín, és un “nyap i una hipocresia” per a tothom, perquè s'ha basat en un model que simula que l'administració paga el total de la plaça i com que no és així, l'escola “fa veure” que no cobra quotes, que estarien prohibides. Per a Palacín, aquestes quotes condicionen l'accés a l'escola i per tant, propicien la segregació escolar, convertint en “elitistes” alguns centres. El director fa la comparació amb l'àmbit de la salut i reflexiona que si es donés una situació similar, per exemple, “ens posaríem les mans al cap”.

Per això, creu que un “bon escenari d'arribada” seria que les concertades cobressin el cost real, però se les obligués a no cobrar cap tipus de quota que ara, “a la pràctica” està permès. Per aquest motiu, eliminaria els concerts de tots els centres que asseguren tenir altres serveis educatius, per exemple. Tot i això, no veu que els propers anys es pugui arribar a un consens al voltant de la supressió de l'escola concertada.