Les entitats de la discapacitat proposen un nou model per als centres especials de treball

Redacció

Les entitats socials de la discapacitat proposen repensar el model de formació, ocupació i treball de les persones amb diversitat funcional. I no es queden amb els braços creuats. Per això, aquest dilluns han presentat un llibre blanc que, durant un any, l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat (AEES Dincat) ha elaborat amb l’escola de negocis IESE. El propòsit és, en un context de crisi estructural, no només reivindicar mesures immediates, sinó oferir a les administracions propostes concretes per millorar, a mig i llarg termini, el funcionament dels centres especials de treball (CET).

“La situació actual és crítica. Ja fa 50 anys que es va definir el model dels CET i, ara, volem encaminar-nos cap a un model de formació, ocupació i treball de les persones amb discapacitat i especials dificultats. Des d’aleshores, no s’ha fet cap canvi. Per això creiem que cal revisar el model”, explica el gerent d’AEES Dincat, Víctor Galmés.

Al model caduc s’hi sumen també condicionats sociològics. Els experts expliquen que l’esperança de vida de les persones amb discapacitat ha crescut molt els darrers anys. Ara, la major de treballadors dels CET arriben als 50 anys amb un envelliment prematur. Això afecta, és clar, a la forma com s’incorporen als CET, com haurien de jubilar-se i quines tasques se’ls encarreguen quan arriben a aquesta edat.

Amb l’augment del Salari Mínim Interprofessional aprovat pel govern espanyol, que no ha previst com els CET l’assoliran, les entitats encara han vist més “tensionada” la seva situació, alerta Galmés, motiu pel qual ha fet que, des de principis d’any, el col·lectiu s’hagi mobilitzat als carrers. El AEES Dincat calcula que unes 10.000 persones amb discapacitat i especials dificultats podrien perdre la feina per aquest motiu.

Més enllà de les protestes, gràcies a les quals han aconseguit un “marc de diàleg obert” amb el Govern que pot donar els seus fruits en un mes, el sector considerava important establir unes línies de treball. “Necessitàvem començar a treballar amb les llums llargues, amb visió transversal, establint unes bases per al futur del model”, explica Galmés.

Per això, ha explicat AEES Dincat durant la presentació del llibre blanc, que ha acollit també representants del Govern, era necessari l’estudi amb IESE, que “ordena, estableix un mètode i dona prestigi”. L’acte va servir també per homenatjar José Antonio  Segarra, que va liderar el projecte amb un equip investigador i que va traspassar fa tan sols un mes.

Així, l’informe estableix vuit eixos d’actuació en els quals es defineixen objectius que el sector haurà d’afrontar. En el primer, l’ocupabilitat, una de les conclusions és que cal flexibilitzar els programes de formació i ocupació de les persones amb discapacitat. Per això, és importantíssim, consideren a l’informe, el segon eix, el de la formació. Proposen treballar en una formació dual, que permeti, d’una banda, aprendre una professió i, d’altra banda, posar-la en pràctica al mateix lloc de treball.

També consideren, en el tercer eix, el dels serveis, que cal assegurar més flexibilitat, per tal de poder personalitzar els itineraris de la persona que treballa al CET i que vol integrar-se al mercat ordinari. A més, en el quart eix, el dels itineraris, creuen els experts que cal poder tenir programes lliures d’entrada i sortida entre serveis socials i laborals, amb vies de retorn sense risc per als usuaris.

En la resta d’eixos, consideren que cal impulsar el desenvolupament de la competitivitat i la sostenibilitat financera de les entitats, que cal sensibilitzar les empreses ordinàries i permetre una transformació efectiva en entorns oberts i inclusius, plantejar un finançament del conjunt del sector, pensant en una discriminació positiva, i, finalment, permetre canvis en la normativa autonòmica i estatal.