El Bages acull més de 300 persones refugiades en els darrers dos anys

La majoria són de Veneçuela, Colòmbia i Síria però també n'hi ha d'Hondures, El Salvador o Ucraïna, entre d'altres

L'Ahmed i l'Amina van fugir de Síria amb els seus quatre fills l'any 2012. Van passar set anys en un camp de refugiats del Líban i avui encara s'emocionen quan veuen un dels pocs records que es van emportar, una foto de carnet de cadascun d'ells.

Els efectes de la guerra són visibles en aquests retrats, i encara que intenten oblidar no poden. Les Nacions Unides els van traslladar del Líban a Madrid, i de la capital de l'Estat a Manresa, on s'hi van estar durant sis mesos. Ara en fa vuit que viuen a Cardona i tenen clar que d'aquí ja no volen marxar.

El seu exemple és un dels més de 300 refugiats que la comarca del Bages ha acollit en els darrers dos anys. La majoria són de Veneçuela, Colòmbia i Síria, però també n'hi ha d'Hondures, El Salvador o Ucraïna, entre d'altres. L'Ajuntament de Cardona va respondre a la crida que es va fer des del Govern perquè els municipis acollissin refugiats. Tot i no tenir habitatges públics, van contactar amb propietaris privats perquè oferissin el seu pis a canvi d'un lloguer social.

La família de l'Ahmed i l'Amina són els primers que van arribar i, des de llavors, ja hi ha una altra família de refugiats del Salvador i ara estan a l'espera que n'arribi una tercera. “Hem facilitat tot el que hem pogut per tal d'acollir aquestes famílies, des de l'habitatge, els centres educatius...”. Ara, busquen feina per l'Ahmed, ja que d'aquí pocs mesos s'acabarà l'ajut de l'Estat i la família Sedo passaran de tenir les necessitats bàsiques cobertes a no cobrar absolutament res.

“És una obligació social i un deure moral”

L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, recorda que aquestes famílies han hagut de fugir del seu país d'origen per una guerra i assegura que acollir-los “és una obligació social i un deure moral”.

Com anècdota, Estruch explica que la família siriana acollida es va aterroritzar l'any passat amb el castell de focs de la Festa Major. “Els hi va reproduir les bombes que queien sobre el seu poble. Només amb això hem de ser conscients del que han passat aquestes persones”, ha explicat. Estruch recorda que “els nostres avantpassats també van haver de marxar i la història es reprodueix”.

Més de 300 refugiats en dos anys

L'any 2017 es va crear al Bages la Xarxa per l'acollida i la Inclusió de les persones refugiades i sol·licitants de protecció internacional (XAIR) impulsada pel Consell Comarcal del Bages, juntament amb els ajuntaments i les entitats socials de la comarca.

L'objectiu és possibilitar l'acollida i la inclusió de les persones refugiades més enllà de Manresa, que és la ciutat del Bages on hi ha el Centre de Protecció Internacional. Des d'aquí, per tant, es treballa per fer possible la recerca d'ocupació, habitatge i vincles socials. Des de llavors, el Bages ha acollit més de 300 refugiats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article