Prop d'un centenar de joves migrants sols a Catalunya participen en un programa de mentoria

El 73% de les persones mentores són dones i el 48% parla francès


Són 25 nois que van emigrar sols a Catalunya i que aquest dijous a la tarda han conegut les persones voluntàries amb qui formaran tàndem en el programa de mentoria impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Són nois tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a la Adolescència (DGAIA) que resideixen en centres i pisos de Barcelona i el Baix Llobregat. Amb aquestes noves parelles, ja són prop d'un centenar les que participen en el programa des que es va posar en marxa ara fa sis mesos.

En l'acte d'emparellament dels joves i dels mentors, el conseller Chakir El Homrani ha afirmat que aquesta iniciativa és un "granet de sorra que hem de fer créixer" per generar espais de "convivència" i "interacció", que són la "millor teràpia contra aquells que únicament poden pensar des d'una perspectiva d'odi a la diversitat".

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha destacat que, si bé les persones mentores són "molt diverses entre elles", el 73% són dones, de totes les franges d'edat. El 48% parla francès i la majoria tenen estudis.

Al llarg d'aquests sis mesos de funcionament del programa, més de 300 persones s'han registrat com a voluntàries. Un cop de supera una entrevista amb un psicòleg i es participa a la formació obligatòria de 12 hores de durada, els mentors són emparellats amb un dels joves sense referents familiars a Catalunya. El programa de mentoria social funciona a Barcelona, el Baix Llobregat, Girona, Canet de Mar i Arenys de Mar (Maresme).

El programa de mentoria vol ser un instrument perquè els menors estrangers no acompanyats puguin vincular-se amb la societat d'acollida i construir el seu projecte de vida. La mentoria consisteix en trobades periòdiques entre el jove i el mentor per a un acompanyament en la formació lingüística i laboral; el coneixement de la societat d'acollida per poder participar-hi i l'orientació en decisions que aquell adolescent hagi de prendre.

Les parelles decideixen les activitats en funció dels interessos del jove i del mentor amb la finalitat d'estrènyer el vincle. Algunes fan conversa mentre passegen pel poble o la ciutat; n'hi ha d'altres que aprofiten per fer esport, activitats artístiques o repàs escolar.

“Una relació d'igual a igual”

L'objectiu és construir una relació d'igual a igual, que proporcioni estabilitat emocional i oportunitats al jove i sigui també una experiència enriquidora per a la persona mentora. "Necessitàvem generar espais de reconeixença i d'ajuda mútua, en què els nois no siguin usuaris, sinó que se sentin ciutadans", ha afirmat El Homrani, que ha volgut deixar clar que "la convivència no és el problema, sinó la solució". "Quan hi ha convivència, entens l'altre. I si entens l'altre, ets capaç de construir el 'nosaltres'", ha remarcat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.

La secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, ha destacat que el programa va néixer d'una doble necessitat; d'una banda, "fer caure els estigmes" que envolten el col·lectiu de joves que han migrat sols a través d'aquest coneixement mutu i "ampliar la xarxa de persones de referència", ja que al principi en la majoria de casos es limita als professionals del centre de protecció. El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha destacat el component intergeneracional del programa.

Després de l'acte de presentació del programa i valoració dels primers sis mesos de funcionament, el seu responsable, M'hamed Abdelouahed, ha lliurat als joves les fotografies dels mentors, que els esperaven en un altre espai de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Amb la fotografia a la mà, els nois han buscat la seva parella i, amb les primeres encaixades, abraçades i les presentacions, han començat a construir la relació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Annibal Valencia
1.

I si els enviem a tots als seus països? No hi ha diners per pagar les pensions i als dependents, però si per donar pagues de més de 600€ als menes fins els 23 anys. Vergonyós.

  • 0
  • 1

Comenta aquest article