Una renda bàsica universal a Catalunya costaria 7.700 milions d’euros, segons un estudi

Experts del Pacte Nacional per a la Indústria consideren que la renda podria garantir 664 euros al mes a les persones amb més de 18 anys

El cost de tirar endavant una renda bàsica universal a Catalunya arribaria als 52.899 milions d’euros, però amb reformes fiscals importants, sobretot a rendes altes, es podria reduir fins els 7.700 milions d’euros, el 3,5% del PIB català. Aquests són els càlculs que Xavier Ferràs i Oriol Amat han recollit en l'estudi ‘Renda Bàsica Universal. Anàlisi d'una proposta disruptiva d'innovació social’, que s’ha presentat aquest divendres en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria.

Amat ha reconegut que és una renda que “avui no es pot pagar, ni a mitjà termini”, però ha defensat continuar avançant per una política de rendes com a sistema per reduir les desigualtats a la societat. Per tirar-la endavant, malgrat tot, “calen més diners” i, sobretot, “precaució per no prendre mal”.

Tot i així, Ferràs ha reconegut que una renda bàsica universal és una mesura “innovadora, transgressora, universal” i implica que en un país “competitiu i pròsper” es doni una renda que impedeixi a qualsevol ciutadà caure per sota del llindar de la pobresa i que sigui universal. Encara que sembli “estrany”, la renda pot tenir al darrera, però, “simplificació de l'Estat del benestar actual”, ha alertat.

Els autors de l'anàlisi es remeten a diferents estudis universitaris, que xifren en 52.899 milions d'euros el cost brut total d'aplicar a Catalunya una renda bàsica universal. És una xifra que pràcticament duplica el pressupost anual de la Generalitat de Catalunya, i per això, Amat ha reconegut que això mostra que és inassumible sense reformes fiscals “molt importants” que eliminin la resta de prestacions, els mínims personals i familiars de l'IRPF, etc. Si es duguessin a terme aquests canvis, podria quedar un cost net de 7.700 milions d'euros.

Aquesta RBU preveuria que tots els majors de 18 anys rebrien 664 euros mensuals nets (7.968 euros anuals) i tots els menors, 133 euros mensuals (1.594 euros anuals), motiu pel qual la renda bàsica universal no estaria gravada per l'IRPF i substituiria tota la prestació pública monetària de quantitat inferior, com ara els subsidis, les pensions, les prestacions d'atur, etc.

Els canvis que proposen Amat i Ferràs implicarien, doncs, un augment de la fiscalitat que passaria a un tipus únic nominal del 49,57%. Així, s'augmentaria la tributació en IRPF de les rendes més altes, però, en canvi, les rendes més baixes, que són entre el 60 i el 70% de la població, tindrien una tributació menor.

Per a Amat són, doncs, xifres que a mitjà termini no es poden pagar i que cal avançar en reformes estructurals molt importants. Ha recordat que la Renda Garantida actual suposen 700 milions d’euros l’any i que “ja hi ha dificultats per atendre-la”.

Amat també ha explicat que només el 31% dels europeus són partidaris d'aplicar una renda bàsica universal, mentre que el 48% només quan es comprovi l'èxit dels “experiments” realitzats i un 21% més no està d'acord en aplicar-la. Per tant, si es preguntés sobre la voluntat d'aquest nou ajut, sortiria que no.

Defensors i detractors

L'estudi de Ferràs i Amat també recull exemples d'experiments de rendes bàsiques universals per comparar els arguments dels defensors d'aquesta renda amb els arguments dels seus detractors. Amat ha relatat que proves a Alaska o Cherokee, als Estats Units, s'ha disminuït la pobresa i la desigualtat, ha millorat la salut i l'esperança de vida de la població, s'ha millorat el rendiment escolar i s'ha reduït la delinqüència, el consum de drogues i alcohol.

Aquests són els principals beneficis que hi veuen els qui apostarien per una renda bàsica universal. Per contra, en aquests mateixos estats, s'ha donat efecte “crida” i, en el mercat de treball, alguns col·lectius han reduït les hores de treball al mateix temps que els aturats han trigat més a trobar feina.

Text

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Juanjo Salbia Barcelona
1.
De nou la Renda Bàsica Universal (RBU) adquireix protagonisme. Aquesta proposta seria respectable si no fos per que s’aprofita de l’alternativa real i existent de la Renda Garantida de Ciutadania a la que menysprea sense cap mirament i s’aprofita de les seves limitacions per intentar aixecar el cap com salvadora. En realitat com els propis impulsors de la RBU es tracta de proves que fan intel·lectuals remenant il·lusions, mentre la desigualtat creix i també la pobresa severa, lamentablement aquesta es la juguesca, això els dona més protagonisme dins el mon universitari i empresarial, decebedor.
I es que considero contradictori impulsar la Renda Bàsica Universal (RBU) afirmant voler eradicar la pobresa extrema mentre la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) la van ningunejant.
Les propostes que no poden ser posades en marxa, tapant l’alternativa existent o menyspreant-la no sembla una actitud gaire coherent ni en la línia que diuen defensar de promoure una societat on ningú quedi despenjat per manca d’ingressos.
Caldria preguntar-se per què es continua donant tanta difusió a la RBU i als seus defensors, en aquest cas un entorn empresarial, mentre per contra es retalla desapiadadament la RGC.
Parlar de les proves parcials de la RBU que no han tingut continuïtat mostra la seva impossibilitat de ser posada en marxa, amb tot continuen aprofitant l’estela de la RGC per aconseguir protagonisme, així sí, mantenint-se al marge, continua sent decebedor.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article