El projecte de llei de contractes de serveis a les persones enfronta entitats, plataformes cíviques i partits

Les sis claus per entendre la nova normativa que lidera Economia per “regular” serveis educatius, sanitaris i socials

Des de fa unes setmanes, el debat entre les entitats socials, les plataformes cíviques i els partits polítics bull. El motiu? El projecte de Llei de contractes de serveis a les persones que lidera el conseller Pere Aragonès al capdavant del Departament d’Economia. A les xarxes socials, algunes entitats, com la FaPaC o Marea Blanca, l’han criticat amb duresa i l’han anomenat ‘Llei Aragonès’, però el cert és que qui la va iniciar va ser el conseller Raül Romeva, que comandava el Departament d’Afers Exteriors en el mandat passat. 

Marea Blanca i FaPaC veuen amb moltes reticències que el projecte de llei hagi llistat un seguit de serveis a l’annex, com ara el servei de preescolar, el servei de centres de dia o el servei pediàtric. Creuen que pot “obrir la porta a la privatització” si l’administració no defineix prèviament amb quins criteris decideix deixar de gestionar-los o concertar-los. En canvi, fonts d’Economia consideren que enumerar aquests serveis els protegeix, d’alguna forma, de l’externalització amb criteris mercantils que permet l’actual Llei estatal de contractació pública. El projecte de Llei, de fet, ja ha estat ratificat per tots els partits polítics, excepte la CUP i els comuns, que van donar-hi suport, però ara s’hi mostren contraris. 

El Departament argumenta que el projecte de Llei era necessari per complir amb la Directiva europea 2014/24/UE, que reclama als Estats membres regular amb criteris socials tots els serveis d’atenció a les persones, el que suposarà un canvi total de model. Però la futura Llei de contractació que ha generat tant rebombori és només una peça “residual i subsidiària” d’una llei encara més important, i de la qual se’n parla molt menys: la nova Llei de concertació social que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies negocia amb el tercer sector actualment.

Aquesta nova Llei de concertació és la que veritablement respondrà a les directives europees, perquè per primera vegada els serveis d’atenció a les persones no seguiran criteris econòmics, com fins ara, en què competien en un mercat de concursos al millor postor, sinó a través de concerts. La nova Llei de concertació, que encara està a debat, es complementarà amb la controvertida Llei de contractació, que es deixarà per a casos excepcionals, i amb un nou marc programa de serveis socials, que inclourà noves tarifes i barems i un nou sistema d’acreditació, que ja es comença a posar en marxa. Per respondre a la polèmica, al Social.cat hem resumit en sis punts tot el que cal saber sobre el projecte de Llei de contractació.

1. Quan s'impulsa aquest projecte de llei i per quins motius?

La llei es va impulsar a partir del 2016, quan es van adjudicar diversos serveis d’atenció domiciliària i residències de gent gran a empreses no especialitzades en el sector i que van desplaçar entitats sense afany de lucre que feia anys que gestionaven aquests serveis. Aquell mateix any, recorden fonts del Departament d’Economia, també van ser notícia residències de gent gran gestionades per empreses o entitats que no complien el contracte adjudicat i que presentaven moltes deficiències en la prestació del contracte. “Els ajuntaments implicats estaven lligats de peus i mans pel contracte i l’únic que podien fer era esperar que finalitzés”, argumenten.

Així, expliquen a Economia, aprofitant que la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, preveu que els Estats membres puguin “establir un règim especial” per a determinats serveis vinculats a l’atenció directa a les persones, el Departament d’Afers Exteriors, encapçalat per Raül Romeva, va decidir tirar endavant un avantprojecte de llei de contractació de serveis a les persones. Aquest “règim especial” es caracteritza, tal com detallen a la conselleria, perquè, a diferència del règim general de contractació, “permet que els procediments tinguin en compte l’especialització dels serveis i, per tant, es pugui valorar la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat, l’exhaustivitat o que es puguin tenir en compte les necessitats dels diferents tipus d’usuaris, l’atenció als col·lectius més vulnerables, la participació i implicació dels usuaris dels serveis o la innovació”.

Atès que la Llei estatal de contractes del sector públic no regula aquest règim específic, i d’acord a les competències de la Generalitat, argumenten a Economia, “es va considerar necessari elaborar una normativa específica, seguint el model de Suècia, pel que fa als serveis d’atenció a les persones”.

2. Quin serveis s’inclouen en el text legislatiu?

Els serveis que es podran contractar mitjançant aquesta llei, quan el Parlament l’aprovi, són serveis de l’àmbit del benestar vinculats als serveis socials, de salut, de lleure i d’atenció a la gent gran, inclosos els anomenats serveis comunitaris i la gestió d’equipaments. Tal com afirmen fonts d’Economia, “tots aquests serveis en l’actualitat ja es poden contractar, però mitjançant la Llei estatal de contractes del sector públic, que no garanteix la contractació amb criteris de qualitat”.

Com que es tracta d’una llei de contractes, l’administració només actuarà quan no utilitzi una altra forma de gestió, ja sigui la gestió directa, la concertació o la subvenció, entre altres. La llei, per tant, admeten a Economia, “és sempre subsidiària d’altres formes de gestió”. A Marea Blanca, però, consideren que s’hauria d’haver fet un debat previ per definir molt clarament amb quins criteris decideix l’administració no gestionar uns serveis que són públics.

Així, els serveis s’han inclòs, en primer lloc, tenint en compte l’annex XIV de la directiva europea; i, en segon lloc, s’han acabat de delimitar per part dels Departaments i representants de les entitats locals, així com de les aportacions en tràmit d’audiència pública de les diferents entitats i organitzacions consultades. “En qualsevol cas, la ponència parlamentària que està tramitant el text pot afegir i treure els serveis que consideri adients”, es justifiquen a la conselleria.

3. La nova normativa regula o externalitza?

Per a Economia, la llei té com a objectiu establir les condicions dels contractes de l’administració per prestar serveis a les persones, “posant per davant criteris de qualitat i d’excel·lència i no pas de preu, com fins ara es feia”. És a dir, l’administració fa un esforç, segons Economia, “per garantir que els contractes públics es regeixen per criteris socials i de qualitat, i no en base a l’oferta més barata”. “Volem evitar que les grans empreses, les multinacionals, que són les que poden rebaixar preus, s’emportin els contractes públics de servei a les persones”, admeten fonts d’Economia.

Per garantir “un nivell d’excel·lència” similar al que s’obtindria si l’administració se’n fes càrrec directament, la nova normativa defineix dos aspectes de la contractació: els procediments de selecció dels proveïdors de serveis, en què es valorarà l’expertesa i l’especialització; i el control de l’execució del contracte, en què s’introdueixen mecanismes com les auditories o les enquestes a usuaris. A més, adverteixen les mateixes fonts, “en cas que no es garanteixi la qualitat d’aquests, es facilita l’opció de rescindir-ne el contracte”.

Dit d’una altra manera, la futura Llei de contractes de serveis a les persones no obliga, segons Economia, a “subcontractar” o contractar cap servei; l’únic que preveu és que, en el cas que algun dels serveis que recull en l’annex, hagin de ser contractats amb tercers, caldrà aplicar un règim de contractació pública “més garant pel que fa a la capacitat i solvència del contractista, així com respecte del control per part de l’administració de l’execució del contracte”. Per a algunes entitats i plataformes cíviques, però, el fet de llistar un seguit de serveis “obre la porta a la privatització” i haver-ne inclòs alguns i no d’altres respon a “criteris polítics”.

4. Quan es preveu tenir-la aprovada i quin calendari està seguint?

Actualment, el projecte de llei de contractació es troba en tramitació parlamentària, en fase de ponència. La ponència està debatent les esmenes que les entitats, formacions polítiques i plataformes cíviques que han participat de la seva elaboració. Els terminis d’aprovació dependran d’aquests treballs de la ponència.

La Llei es va començar a elaborar el juny del 2016 per encàrrec del conseller Raül Romeva a través d’un grup de treball. El grup de treball per a l’elaboració de la llei estava format per persones designades pels diferents departaments del Govern amb competències en la matèria (Salut, Treball, Afers Socials i Família, Presidència, Vicepresidència i Economia i Hisenda,  Ensenyament, Justícia, Servei Català de la Salut, Intervenció General i Gabinet Jurídic), i per representants del món local (Associació Catalana de Municipis, ACM, Federació Catalana de Municipis de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona), sota la presidència de la Direcció General de Contractació Pública.

La memòria preliminar de l’avantprojecte el Govern la va aprovar el 25 d’octubre del 2016. Aleshores, es va celebrar un tràmit de participació ciutadana del 2 al 27 de desembre de 2016, en el qual únicament van participar les entitats Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) i Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpj), que van fer diverses aportacions que es van tenir en compte per a l’elaboració de la norma.

Així, el grup de treball va finalitzar els seus treballs el març del 2017 i es va iniciar la tramitació de l’avantprojecte pel Govern. Finalment, el projecte de llei es va presentar davant el Parlament el 31 d’agost del 2017, si bé, amb el Referèndum del Primer d’Octubre i l’aplicació del 155 per part del Govern espanyol, va quedar en suspens. El Govern no la va tornar a recuperar fins al novembre del 2018, quan va acordar dur-la de nou al Parlament. Cap grup parlamentari va presentar esmena a la totalitat per rebutjar el projecte. Mentrestant, hi hagut un tràmit de compareixences, en què es va convocar més de 30 entitats, i un tràmit d’al·legacions. 

5. Com dialogarà la Llei de contractació amb la Llei de concertació social a debat?

La futura Llei de contractació, segons fonts d’Economia, “té caràcter residual o subsidiari respecte de la Llei de concertació social”, és a dir, la Llei de contractació només s’aplicarà “quan sigui necessari recórrer a la contractació pública per proveir determinats serveis”. Les entitats cíviques, però, reclamen que es defineixi prèviament quan és necessari fer-ho.

La nova Llei de concertació social que negocia la conselleria de Treball amb el tercer sector es diferencia de la de contractació general, a través de concurs, en el fet que, tot i que les administracions externalitzen serveis públics a un mercat de proveïdors, ho fan sense tenir en compte criteris econòmics. És a dir, en el sistema de concertació, els preus es fixen segons uns mòduls o tarifes que l’administració ha definit prèviament. A més, qui participa d’aquests concerts són empreses o entitats que abans s’han acreditat. En canvi, en la contractació no cal cap acreditació i sí que es té en compte el projecte econòmic, de forma que empreses i entitats competeixen per oferir el millor preu.

6. Qui ha participat en l'elaboració del projecte de llei?

A més dels membres del grup de treball, es va donar tràmit d’audiència a 31 entitats i organitzacions, de les qual 15 van presentar al·legacions que es van analitzar i tenir en compte per a l’elaboració dels text final. En concret, es va donar tràmit d’audiència a les entitats i organitzacions següents:

La Confederació; La Unió; Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA); Asociación Estatal de Entidades de Servicios de Atención a Domicilio (ASADE) Unió de Petites i Mitjanes Residències; Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC); CCOO; UGT; Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya: Sectorial d’Acció Social, Ensenyament Humanitats; Taula d’Entitats del Tercer Sector i Social de Catalunya; Federació d’AMPA de l’Agrupació Escolar Catalana (AFAEC); Federació d’AMPA de l’Agrupació Escolar Catalana (AFAEC); Confederació cristiana d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (CCAPAC); Federació d’associacions de mares i pares d’alumnes amb discapacitat intel·lectual (DINCAT-FAMPADI); Federació d'associacions de mares i pares i d'alumnat de Catalunya (FaPaC); Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes d'ensenyament  secundari de Catalunya (FAPAES); Federació d'associacions de mares i pares d'escoles lliures de Catalunya (FAPEL); CECOT; Foment del Treball; Taula de Participació Social del Departament de Justícia (TPS); Associació Catalana de Municipis (ACM); Federació de Municipis de Catalunya (FMC); USTEC-STEs; PIMEC; Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC); Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ); Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) i de patronal d’ambulàncies; Associació Catalana d’empresaris d’ambulàncies (ACEA); Associació Transports Girona (Asetrans Girona); Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC); Federació de Casals de Joves de Catalunya; i Federació Empresarial catalana d’Autotransport de Viatgers (Fecav). 

Igualment, l’avantprojecte es va sotmetre al tràmit preceptiu d’informació pública. I totes les formacions polítiques s’hi han mostrat a favor, excepte la CUP i Catalunya en Comú Podem, que, tot i haver-hi donat suport inicialment, ara ha mostrat les reticències arran de la polèmica. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article