El rebuig social té greus efectes emocionals i psicològics sobre les persones usuàries de drogues

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Estigma i drogues. D’on sorgeix aquest binomi? “Sorgeix de la necessitat de censurar les persones que es desvien del que és o no assumit com a acceptable des del punt de vista cultural”, asseguren a la Federació Catalana de Drogodependències (FCD). Amb motiu del Dia Mundial contra l’Estigma al Consum de Drogues, l’organització ha presentat la campanya ‘Dona suport. No castiguis’ per conscienciar sobre els greus efectes emocionals i psicològics que té l’estigma sobre les persones usuàries de drogues.

El desconeixement sobre les drogues i la falta d’empatia amb els persones usuàries de drogues fa que moltes vegades les persones en criminalitzin el consum. “Fins i tot, les mateixes persones de l’entorn familiar d’una persona usuària de drogues són les primeres que poden no entendre aquest consum”, ha explicat Felisa Pérez, presidenta de la FCD, que també ha reconegut que aquesta construcció de la persona consumidora de drogues “com una persona desviada, marginal, delinqüent o perillosa, comporta com a conseqüència una estigmatització que aparta a les persones consumidores dels àmbits de salut, a la vegada que les condueix a situacions de major risc i vulnerabilitat”.

Per la seva banda, Projecte Home alerta de la cronificació dels problemes amb l’alcohol, la cocaïna i el cànnabis i l’aparició de nous comportaments addictius “fruit d’una excessiva permissivitat social, desinformació o intoxicació informativa, i facilitat per adquirir les substàncies”.

Per això, l’entitat, que aquest dimarts ha presentat el seu anuari, proposa una sèrie de mesures concretes com per exemple, fer prevenció a les escoles “com la mesura més efectiva per a reduir les addiccions el dia de demà” o l’aprovació definitiva de la llei de l’alcohol i menors d’edat “perquè els joves en normalitzin el consum”.

Precisament, a Catalunya, l’alcohol és la substància més consumida i arrelada culturalment, ja que és legal, molt accessible i admesa socialment; essent l’alcoholisme el major problema de salut pública. Sovint, l’alcohol es pren amb altres substàncies, el que s’anomena policonsum. Concretament, el nombre de persones adultes que demanen ajuda a l’entitat per addicció a l’alcohol durant el 2018 arriba al 39,9% del total, incrementant set punts respecte el 2017.

El cànnabis es manté com a principal demanda d’ajuda dels joves

El cànnabis és la substància que es manté com a principal demanda d’ajuda entre els joves. Concretament, entre els adolescents i joves atesos, de 13 a 23 anys, amb un 72,2% dels casos. PEr aquest motiu, el director de Projecte Home Catalunya, Oriol Esculies  ha exigit el tancament de les associacions cannàbiques perquè “no es pot permetre que estiguin oberts aquests clubs en situació d’al·legalitat”.

Esculies, ha reconegut que “a Catalunya encara no som capaços de reduir substancialment els problemes de drogues. Un exemple clar és que els nostres centres es troben al límit de la seva capacitat”.

Per la seva banda, la presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències, Felisa Pérez, ha assenyalat que les addiccions tenen molt a veure amb els determinants socials. “El nostre itinerari de vida ens fa ser on som. El dia a dia va marcant el pes de la incapacitat per sortir i tirar endavant”.

A més, l’estigma va més enllà depenent de la substància i del sexe. “Si és dona és una perduda o una mala mare, esposa o filla”, ha explicat Josep Rovira, vocal de la FDC. Rovira també ha destacat, en el marc de la presentació de la campanya que "el consum de drogues no és una decisió personal, ve determinat per la situació i condicions socials de la persona".

Per aquest motiu, a l’entitat demanen empatia amb les persones usuàries de drogues: “La forma en què concebem a les persones usuàries de drogues, estiguin travessant o no una situació de consum problemàtic, en defineix el tracte que donem a les persones consumidores, com també les respostes que donem en el marc de les polítiques públiques” , ha afirmat Felisa Pérez.

L’augment d’addiccions sense substància

Projecte Home detecta cada vegada més l’aparició d’altres addiccions sense substància associades al consum de drogues. Això és el que revela un estudi efectuat amb persones en tractament al centre de Barcelona. En casos on la substància principal era la cocaïna o l’alcohol, un 63% han manifestat ús problemàtic amb les compres (compra compulsiva), un 27% amb el joc (casino o apostes), un 25% amb les tecnologies de la informació i la comunicació (telèfon mòbil o tauletes), un 13% amb el sexe, un 11% amb l’alimentació i un 7% amb els videojocs.

Són xifres que preocupen a l’entitat perquè la coexistència d’addiccions creuades agreuja la problemàtica i dificulta l’abordatge terapèutic.