L'Airef proposa una renda mínima estatal de 430 euros mensuals que reduiria la pobresa severa un 60%

L'organisme creu que la ILP presentada pels sindicats té debilitats i comporta duplicitats

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha proposat una renda mínima estatal de 430 euros que reduiria un 60% la pobresa severa. Aquest és un dels dos models que l'organisme ha proposat en el seu informe sobre aquesta matèria després que CCOO i UGT presentessin una ILP per establir una prestació d'ingressos mínims.

A l'estudi, l'AIReF estima que la ILP presentada pels sindicats milloraria la distribució de la renda en un 4% i reduiria la pobresa extrema un 28%, amb un cost fiscal d'entre 7.200 i 9.800 milions d’euros però apunta algunes mancances i per això planteja un sistema alternatiu que defensa que reduiria la taxa per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE).

L'estudi conclou que a l'Estat hi ha un sistema d'ingressos mínims fraccionat que presenta “disparitats territorials”. Afegeix que hi ha uns “nivells reduïts d'eficàcia en termes de redistribució” i “poca efectivitat” a l'hora de reduir les taxes de pobresa, així com un “desincentiu a la participació al mercat laboral, que es mitiga en els casos en que es permet compatibilitzar prestació i feina”.

L'estudi parteix de la base que l'objectiu principal de la ILP és reduir el percentatge de la població que viu sota el llindar de la pobresa severa, que es defineix com el 30% de la mitjana de la renda disponible. El 2017 aquest percentatge suposava 355 euros al mes per a una sola persona o 746 per a una família de dos adults i dos nens.

Partint d'aquesta base, l'autoritat ha detectat algunes debilitats de la proposta d'ILP com per exemple el fet que permetria passar del 7% al 5% la taxa de pobresa extrema però continuaria per sobre de la mitjana dels països de la UE, que és del 3,5%.

Afegeix que la necessitat d'estar inscrit de manera ininterrompuda com a demandant d'ocupació com a mínim durant els 12 mesos anteriors a la sol·licitud suposa identificar pobresa amb atur de llarga duració, “el que exclou a potencials beneficiaris en situació de pobresa extrema” i és un “desincentiu” per reincorporar-se al mercat de treball.

També hi veu debilitats en el disseny institucional, ja que hi ha una “solapament” amb programes actuals tan estatals com autonòmics o el fet que no especifica el sistema de gestió, seguiment i avaluació.

Segons l'estudi, la prestació de la ILP té un cost fiscal estimat de més de 7.200 milions d’euros per al 2017, amb el risc que augmenti fins als 9.800 milions d’euros pel possible “efecte crida”. A més, en el cas de crisis greus i prolongades es podria arribar als 11.000 milions. Per tot això, considera que s'hauria de portar a terme una estratègia fiscal a mig termini per garantir la sostenibilitat de les administracions públiques.

Després d'aquest anàlisi i per pal·liar aquests punts febles, l'AIReF proposa establir com a principal requisit per a l'accés a la prestació la renda de la llar, establir trams de renda per a les llars pobres però focalitzant en la severa. Suggereix també eliminar els requisits relatius a la situació laboral, fer-la compatible amb l'ocupació i evitar discontinuïtats en la quantia de la prestació.

Per tal de millorar el disseny institucional, planteja simplificar el sistema de rendes mínimes, evitant el solapament entre prestacions de diferents administracions i assegurar la complementarietat amb altres polítiques actives d'ocupació. També veu oportú establir una finestreta única a través dels treballadors de les administracions locals i implementar un sistema integrat d'informació de serveis socials, entre d'altres.

Propostes pròpies

Més enllà d'avaluar la proposta de la ILP, l'AIReF inclou a l'estudi dos exemples del que suposaria l'aplicació de les seves propostes. El primer d'aquests se centra en les llars més pobres sense establir requisits en relació amb la feina i planteja una prestació en dos trams.

Així, si els ingressos de la llar estan per sota del 20% de l'IPREM, els beneficiaris rebrien una prestació del 80% d'aquest indicador -430 euros- i un complement per fill a càrrec de 1.200 euros anuals, amb un màxim de tres fills. Si els ingressos varien entre el 20 i el 60% de la mitjana, només rebrien el complement per fill a càrrec.

L'aplicació d'aquest model afectaria a 1,8 milions de llars, milloraria la distribució de la renda un 4% i reduiria la taxa de pobresa severa un 60,4%, amb un cost fiscal de 5.500 milions d’euros, que es reduiria en 2.000 milions per la supressió de duplicitats.

El segon exemple contempla que les llars amb ingressos per sota del 30% de la mitjana rebrien una ajuda decreixent des del 80% fins al 10% de l'IPREM, que és de 537 euros mensuals el 2019, i un complement per fill a càrrec de 1.680 euros anuals. En canvi, les llars amb ingressos entre el 30 i el 60% de l'IPREM rebrien una assignació per fill a càrrec de 1.200 euros anuals.

En aquest segon cas, es milloraria la distribució de la renda un 4,2% i la taxa de pobresa severa es reduiria un 46%, amb un cost fiscal de 5.500 milions d’euros, que també es reduiria en 2.000 milions d’euros per la supressió de duplicitats.

L'AIReF ha defensat que en ambdós casos“s'evitaria l'efecte crida” i se substituirien les prestacions estatals i autonòmiques per aquesta nova proposta, permetent a les comunitats complementar la prestació. A més, les dues reduirien la taxa de pobresa severa per sota de la mitjana de la UE.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article