Eduvic en Lluita denuncia “coacció” als treballadors i “falta de recursos” en els centres de joves migrants sols

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

La plataforma Eduvic en Lluita ha denunciat aquest dijous la “coacció” que reben els treballadors per part de la cooperativa d’iniciativa social Eduvic i la “desprotecció” que viuen als centres d’acollida de joves migrants sols. Uns centres que, segons expliquen, “no tenen les infraestructures necessàries” per atendre en condicions a aquests adolescents.

La cooperativa d’iniciativa social Eduvic ha augmentat el planter de treballadors en només un any, fins arribar al 480 actuals. Aquest augment s’ha donat com a resposta a les necessitats de la DGAIA, que ha requerit de serveis de primera acollida i emergència per fer front a l’arribada dels joves migrants sols.

I, en aquest procés d’augment de plantilla, denuncia un portaveu de la plataforma Eduvic en Lluita, “s’han vulnerat els drets dels treballadors”. D’una banda, assenyalen a la plataforma, s’ha palesat la “desprotecció” de les treballadores, així com també “la falta de recursos en els centres”, creats de forma “improvisada”. D’altra banda, el clima “tens” que viuen aquests treballadors augmenta ja que, segons alerten, “Eduvic busca constantment silenciar les veus molestes dels treballadors, però no ofereix solucions”.

Fonts de la direcció d’Eduvic, però, consideren que sí que han ofert vies de diàleg amb els treballadors que no han estat correspostes, com l’assemblea que van organitzar aquest any, on alerten que “només hi van participar cinc treballadors”, reunions amb la direcció o grups de whatsapp. “Se’ls manté constantment informats”, rebaten.

Per als treballadors, però, la situació actual a Eduvic és un reflex del que passa a tot el tercer sector. “Hem tingut contacte amb altres treballadors del sector i hem vist que les situacions desastroses es donen també en altres llocs: en els centres, en les infraestructures i en l’atenció als joves i als treballadors”.

A més, “la pressió i la coacció” per part de la fundació, assenyalen, és constant. “Per exemple, en el centre Nur et deien, d’un dia per l’altre, que havies de canviar de centre i havies de decidir si volies continuar treballant per a l’entitat, o no. Ho havies de decidir el mateix dia en què t’ho comunicaven. Si finalment no acceptaves, marxaves i no cobraves res, ni l’atur”, ha denunciat un membre de la plataforma.

Les persones que van acceptar el canvi de centre, explica el mateix membre, “ara, no cobren dietes ni desplaçaments als nous centres”. A més, el conveni detalla que els trasllats s’han de notificar amb un termini mínim de 15 dies. En el centre Nur, per exemple, no s’ha fet així, segons denuncia la plataforma.

Tanmateix, fonts de la direcció de la cooperativa asseguren que és cert que hi va haver una reubicació del centre Nur, però ha estat l’únic cas en què “s’ha avisat amb poca antel·lació”. A més, afirmen, van informar “en tot moment” els treballadors, que sabien que aquell centre “era temporal” i que, un cop es va produir el canvi, durant els primers mesos “van oferir serveis de taxi gratuïts per desplaçar-se fins a la nova ubicació”. També detallen fonts de la direcció que “en cap cas s’ha deixat sense atur” els treballadors que havien de cobrar-lo i als quals s’ha rescindit un contracte.

“Amenaces constants”

“Patim amenaces constants”, ha dit un dels membres, que ha parlat, fins i tot, de “les llistes negres de la DGAIA”. Per posar un altre exemple, aquest treballador s’ha referit al centre de joves migrants sols de Calella on, segons explica, “no han rebut cap de les promeses laborals que se’ls han fet”. “Tenim companys que estan dormint en els mateixos hotels on s’estan els joves migrants sols, perquè no poden assumir anar a casa seva després de treballar 14 hores i s’ho paguen ells mateixos!”, ha alertat.

A més, les condicions contractuals d’aquests treballadors no són, denuncien, “les correctes”. “Tots estem en un frau de llei de contracte, perquè hauríem d’estar indefinits i estem amb un contracte per obra i servei. La desorganització és total i absoluta”, admet el mateix portaveu.

La cooperativa, però, matisa que té dret a contractar per obra i servei els treballadors durant dos anys, segons el conveni col·lectiu, sobretot quan la situació dels centres de menors acostuma a ser tan fluctuant. “S’acostuma a fer un contracte indefinit segons el tipus de servei”, afirma.

Per a Eduvic en Lluita, en canvi, aquest desemparament posa en evidència la situació de “soledat” en què viuen els treballadors, que han demanat cursos de formació per saber fer contenció als nois “sense èxit”. “No tenim formació continuada, només alguna puntual, i això va en detriment de la seguretat dels treballadors”, alerten.

A la cooperativa, tanmateix, asseguren que “tots els treballadors tenen fins a 30 hores de formació interna, que molts ja han assolit”. A més, expliquen, oferiran al setembre una formació de més de 750 hores “gratuïta i que els donarà, als que la cursin, una titulació oficial”.

Les infraestructures “precàries” dels centres

Una altra de les denuncies de la plataforma és la precarietat de les infraestructures dels centres que acullen aquests joves. Així, segons han explicat alguns treballadors, aquests nous centres s’obren en hotels, hostals i altres espais que no estan habilitats.

En aquest sentit, la direcció d’Eduvic alerta que és cert que les entitats i la DGAIA estan tenint molt problemes per trobar centres habilitats, però que, “davant l’extrema necessitat d’acollir els joves, es prefereix poder-los acollir en espais provisionals, a l’espera d’obrir nous centres”. A més, detallen a la cooperativa, tenen una persona dedicada a trobar aquests espais, que treballa “en col·laboració constant amb la DGAIA”.

A la plataforma de treballadors, en canvi, consideren que “aquests espais no estan preparats per albergar joves”. És curiós veure com viuen en un hotel 100 nois que venen en condicions difícils i que veuen com, tres pisos més avall, se celebra una boda. La DGAIA ho sap i no fa res”, denuncien.

Una atenció individualitzada per als joves

A més, es lamenten que els joves migrants sols necessiten una atenció que no estan rebent. “En els centres tenim menors de 16 anys que no estan escolaritzats. Alguns no estan sent tutelats, l’administració no té la custodia i, per tant, no poden accedir a una residència”, denuncien.

En aquesta línia, demanen una atenció especialitzada per aquests joves. “Tenim joves migrants sols amb problemes de salut mental, amb problemes d’addicció, entre altres, i els companys no poden atendre’ls, perquè es passen el dia fent informes i burocràcia per a la DGAIA”.

Per això, reclamen una atenció “digna per als joves”, que haurien d’estar en un centre d’atenció residencial, i no en espais no habilitats. A més, avisen que els joves de 18 anys han d’afrontar un altre problema: les pròrrogues de residència s’estan acabant. “Es troben sols, al carrer, no tenen família ni amics i es veuen abocats al sensellarisme”, ha assenyalat un dels treballadors, que ha reconegut que alguns companys seus “estan obrint les portes de casa seva als nois”.

Per a Eduvic, tanmateix, aquesta situació “s’ha donat en casos excepcionals”, i recorden que “s’allarga tant com es pot l’acolliment” i que la cooperativa disposa de pisos per a joves majors d’edat i està treballant per obrir-ne un altre. També detalla la cooperativa que la major part de la burocràcia l’assumeixen els coordinadors dels centres. “Intentem que els treballadors hagin de fer paperassa el mínim possible”, expliquen fonts de la cooperativa.

Construir alternatives

Segons Eduvic en Lluita, si l’administració “no externalitzés constantment els serveis al tercer sector, no existira aquest problema”. Per aquest motiu, “demanem una xarxa pública estatal”. “Necessitem centres amb característiques adequades. No es poden obrir centres amb tants joves menors dins”, es lamenten.

Per això, aposten per fer una feina prèvia amb la comunitat, i asseguren haver fet un esforç per reunir-se amb el el Síndic de Greuges i la DGAIA. Mentrestant, però, alerten que la Llei de protecció de l’infant s’està violant, i també la dels treballadors.

“L’administració no està fent res. Està esperant que exploti tot per demostrar que no es pot fer res?”. D’aquesta manera, però, alerten que es fomenta l’estigma d’aquest col·lectiu de joves migrants sols. “Els estem abocant a una vida nòmada, quan no és el que més necessiten aquests joves, que necessiten teixir xarxa comunitària. L’administració tracta aquests nois com si fossin mercaderia”, denuncien.

Per tot plegat, la plataforma Eduvic en Lluita insta la DGAIA a revertir la situació i que intervingui “quan més aviat millor”.  De moment, no es plantegen la desobediència i aposten per una feina de “conscienciació de sindicats i ser un col·lectiu unitari que es negui a les pràctiques abusives com les que s’estan donant actualment”.