Un 75% dels catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa

A Catalunya, més de 350.000 persones tenen problemes d’accessibilitat, motiu pel qual un 2% no surt mai de casa, segons un estudi

A Catalunya, hi ha 350.000 persones que tenen problemes de mobilitat. D’aquests, un 75% necessita ajuda per sortir de casa, i un 2% decideix no sortir de casa. Així ho constata l’estudi ‘Mobilitat reduïda i accessibilitat a l’edifici” que ha elaborat la Fundació Mutua de Propietaris, amb la col·laboració amb la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE).

Segons les xifres de l’informe, un 39% d’aquest grup social a Catalunya passa molts dies sense sortir de casa, i un dels principals motius és la falta d’accessibilitat de l’immoble en el qual resideixen. De fet, el 30% considera que si el seu edifici estigués més adaptat a les seves necessitats, sortiria amb més freqüència de casa, un percentatge que es duplica en el cas del 18% de les persones amb mobilitat reduïda que resideixen en edificis sense ascensor.

“A vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda donada la dificultat per poder entrar o sortir, i ens trobem amb persones presoneres a la seva llar per falta d’accessibilitat al seu
edifici”, afirma la directora de la Fundació Mutua de Propietarios, Laura López Demarbre.

També el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, remarca que “és imprescindible que les persones amb discapacitat siguin autònomes perquè puguin participar en igualtat de condicions i exercir el nostre dret a l’educació, a l’ocupació o l’oci”.

Cadira de rodes, crosses, bastons i caminadors

L’estudi desvela que un 61% dels enquestats catalans tenen problemes de mobilitat sense ser usuàries de cadira de rodes, bé perquè utilitzen algun tipus de sistema de suport (crosses, bastó, caminador o altres) o simplement perquè deambulen de forma inestable. El 37% utilitza cadira de rodes manual o elèctrica.

“La importància d’aquesta dada rau que si la persona propietària és usuària d’una cadira de rodes, la necessitat es detecta d’una forma més clara. Tanmateix, ens trobem amb persones més grans o persones amb discapacitat orgànica que no poden baixar les escales, davant la negativa de les comunitats de veïns que no detecten la necessitat immediata”, explica Queiruga.

La normativa vigent atribueix a les comunitats de propietaris la responsabilitat de garantir l’accessibilitat en l’edifici. En aquest punt, l’estudi detecta que les comunitats amb major nombre de veïns són les que, en menor mesura, han realitzat accions a favor de l’accessibilitat, “posant de manifest la complexitat que representa sol·licitar ajudes en edificis amb un nombre elevat de veïns, on influeix la negociació i la corresponsabilitat d’un nombre important de persones que no sempre estan sensibilitzades amb els problemes de mobilitat reduïda”, afirma López Demarbre.

Per aquest motiu, la Fundació Mutua de Propietarios i COCEMFE reclamen la creació d’un Fons Estatal per l’Accessibilitat Universal, fent èmfasi que “és imprescindible que s’estableixi ajudes específiques per a totes les comunitats veïnals que han d’afrontar obres d’accessibilitat per garantir el dret a una vida independent”.

Escales i portal, els principals obstacles

Segons l’informe “Mobilitat reduïda i accessibilitat en l’edifici”, les limitacions de mobilitat deriven, principalment, en una dificultat per desplaçar-se dins i fora de casa, i per aquest motiu, les carències en matèria d’accessibilitat dels immobles han propiciat que un 20% de les persones amb mobilitat reduïda a Catalunya hagin hagut de canviar alguna vegada de domicili per aquest motiu.

Escales i portal són els espais dels edificis que produeixen limitacions més grans a les persones amb mobilitat reduïda. En concret, les escales provoquen que el 79% d’aquestes persones no es puguin moure de manera lliure, seguides de l’accés al carrer al portal (34%), o al mateix portal (27%), que també representa una barrera dins de l’edifici.

A més, les principals millores que es farien en l’edifici són la instal·lació d’un ascensor, pels qui no el tenen, i les portes automàtiques. Per tractar de solucionar aquesta situació, els principals recursos utilitzats pels catalans amb mobilitat reduïda són l’ajuda de familiars i amics (73%). Així mateix, un 26% compta amb personal professional de suport i un 24% rep ajudes econòmiques, sent destacable que un 7%
assegura que no disposa de suport.

Així mateix, les noves tecnologies també estan jugant un paper positiu en la realització de les tasques habituals: un 48% assegura que les utilitza per a les seves gestions i un 21% per realitzar compres per internet. No obstant això, es percep en l’estudi una bretxa digital que afecta els més grans de 60 anys i als que viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.

Sentir-se malament amb un mateix

L’estudi “Mobilitat reduïda i accessibilitat en l’edifici” estableix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, l’estudi afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda es senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys les que, a més, són les que en major mesura afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.

En termes d’ajudes econòmiques a l’accessibilitat, només un 7% dels edificis on viuen persones amb mobilitat reduïda manifesten haver rebut alguna ajuda per millorar la seva accessibilitat. Tanmateix, un 24% dels consultats assegura haver demanat a la comunitat de propietaris alguna adaptació, de les quals, s’han atès poc més de la meitat. A més, l’estudi senyala també que, malgrat puguin ser qui més ho necessiten, la gent gran és la que en menor mesura sol·liciten aquestes adaptacions als seus edificis.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article