Els bombers ensenyen a un grup de persones sordcegues què cal fer en cas d'incendi

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Sordcegues, l’ONCE Catalunya ha presentat el llibre ‘Ull…Escoltat?’

Què poden fer les persones sordcegues en cas d’incendi? L’ONCE ha organitzat una visita al parc de bombers de Barcelona per celebrar el Dia Internacional d’aquest col·lectiu, que se celebra aquest dijous, 27 de juny.

Al matí, un grup de 30 afiliats a l’ONCE amb sordceguesa, juntament amb els seus guies intèrprets i mediadors, han visitat l’Espai Bombers de Barcelona, on han participat al taller Què fem si hi ha un incendi a casa?. Així, de manera pràctica han pogut saber com detectar un foc, com actuar i què fer en cas d’una evacuació.

Després, a la seu de l’ONCE Catalunya, s’ha fet un acte institucional per commemorar el Dia Internacional de les persones sordcegues amb la participació d’entitats com FOAPS (Fundació ONCE per a l’Atenció de Persones amb Sordceguesa) FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya) i ASOCIDECAT(Associació de Sordcecs de Catalunya).

A més, també s’ha presentat el llibre “Ojo… ¿Oído?, Ull...Escoltat?”, en el qual els humoristes gràfics, Gallego&Rey, dibuixen la realitat de les persones sordcegues. Amb vinyetes i il·lustracions ofereixen una sèrie de pautes i recomanacions sobre com identificar i establir comunicació amb aquest col·lectiu.

L’acompanyament en llengua de signes

L’Alicia Talavero ha narrat en primera persona com és el dia a dia de la vida d’una persona sordcega. L’Alícia té actualment 58 anys. Viu en una residència per a gent gran on va compartir habitació amb la seva mare fins fa unes setmanes, que la mare va morir. L’Alícia presenta una Síndrome d’Usher. Va néixer amb sordesa profunda i retinosi pigmentària. De petita, tenia resta visual però el camp visual s’ha anat tancant i actualment no hi veu gens. Només percep fonts de claror o llum.

El seu món es reduïa als llibres que llegia en Braille, fins que al novembre de l’any passat va començar un Programa de Tiflotecnologia amb l’objectiu que amb un mòbil i una línia Braille pogués navegar per internet, enviar WhatsApp i consultar altres aplicacions. És a dir, que l’Alícia tingués altres portes de connexió amb el món. Ara, està fascinada per poder consultar el santoral o el temps en diferents llocs, ja que fins fa poc això era impossible per a ella.

L’aprenentatge de l’Alícia, expliquen des de l’ONCE, està sent molt positiu, “amb tots els problemes que comporta, lligats al desconeixement del món exterior que suposa tenir una sordceguesa. Conceptes tan habituals per a nosaltres com wifi, Internet, xarxa, descarregar…. plantegen petits/grans entrebancs que es van superant sessió a sessió amb l’ajuda de la seva mediadora”.

Dia Internacional de les Persones Sordcegues

El 27 de juny és considerat el dia internacional de les persones sordcegues en commemoració del naixement de Helen Keller, la primera persona sordcega que va lluitar pels drets de les persones que tenien aquesta discapacitat.

Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, a Alabama. Quan tenia 19 mesos va tenir unes febres que li van privar dels sentits de l'oïda i la vista. La seva incapacitat per comunicar-li va generar greus problemes de conducta en no poder relacionar-se amb els altres.

Malgrat la seva discapacitat, molts anys després Helen Keller donaria discursos sobre la seva vida, es graduaria amb honors a la Universitat de Radcliffe i fins i tot escriuria llibres sobre les seves experiències personals. Tot això va ser possible gràcies a la gran ajuda i influència de la seva institutriu, Anne Sullivan, qui li va ensenyar a llegir i comunicar-se amb els altres, a més de portar una vida normalitzada.

El bastó vermell-blanc, tot un símbol

L'ús del bastó vermell-blanc a Catalunya respon a les recomanacions dels òrgans internacionals que representen a les persones sordcegues, entre ells l’European Deaf Blind Union. Aquí s'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell es situïn, començant des de la part inferior del bastó, en el segon i quart tram del mateix.

Segons expliquen des de l’entitat,  “les persones amb sordceguesa que conserven resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, encreuaments...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó; de la mateixa manera que passa amb els conductors, que visibilitzen la part superior del bastó pel que és més lògic incloure la franja vermella en aquesta part”.

La sordceguesa és la discapacitat que resulta de la combinació de dues discapacitats, visual i auditiva, que es manifesten en major o menor grau, provocant problemes de comunicació únics i necessitats especials derivades de la dificultat per percebre de manera global. Afecta greument les habilitats necessàries per a una vida mínimament autònoma i requereix serveis especialitzats, personal específicament format per a la seva atenció i mètodes especials de comunicació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article