El primer ‘Parlament de les Dones’ demana “voluntat política” per fer efectiva i real la igualtat

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

“Companyes, ja som aquí”, ha començat el discurs, enmig d’una forta ovació, la vicepresidenta del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), Montse Pineda, al Parlament de Catalunya que, aquesta tarda de dilluns, s’ha convertit, per primera vegada, en el ‘Parlament de les Dones’. Així, 60 diputades i altres dones d’entitats feministes han omplert els 135 escons de l’hemicicle i han deixat una imatge inèdita.

Amb un discurs encès, Pineda ha reivindicat que “el dia d’avui, que ja és històric, serveixi per alguna cosa més que una simple imatge” i ha demanat una aliança feminista que “perduri en el temps”.

Per la seva banda, la presidenta del CNDC, Núria Balada, s’ha mostrat orgullosa de la feina feta fins ara. Una feina recollida en sis grups de treball que han girat a l’entorn dels drets laborals, l'educació i la cultura o els drets de les dones i nenes a viure lliures de violències masclistes i que, durant dues setmanes, ha reunit entitats, partits polítics i associacions feministes.

La sessió, presidida per la secretària quarta, Adriana Delgado, s’ha desenvolupat entre la concòrdia i el consens i s’ha tancat amb l’aprovació, -no vinculant-, d’una declaració que recull les conclusions dels diferents grups de treball. Una declaració que beu de l'esperit de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Pequín, i que reclama “compromisos de futur” i “pressupost” per garantir les polítiques d'igualtat. Es preveu que en les properes setmanes sigui ratificada en un ple ordinari.

Lleis com la 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, la 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, o l’11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia son les que recull el document.

Són lleis que promouen “la coeducació com a element essencial per a assolir els objectius educatius i alhora prevenir la discriminació, la injustícia i la violència contra nenes i dones” i que, tal com ha assenyalat Mercè Otero Vidal, coordinadora del grup de treball del dret i cultura, “el que es necessita és voluntat política per desenvolupar aquestes lleis i que, a banda de tenir un pressupost adequat, han d’acollir la pluralitat i la diversitat de les dones i nenes a partir del context, les realitats, les necessitats i la posició social, política i econòmica que ocupen”.

“Ens interessa que l’educació no sigui una transmissora de la societat patriarcal”, ha destacat Otero i ha demanat formació al professorat, formació efectivo-social i presència equilibrada en la música i l’esport, entre d’altres mesures.

Un feminisme transversal

Per la seva banda, Núria Viñas Llavort,  promotora del grup de treball dels drets laborals i econòmics, ha destacat que les desigualtats es reflecteixen en la bretxa salarial: “La societat no es pot permetre perdre talent femení”, ha destacat, enmig de forts aplaudiments de les companyes.

Promoure els permisos paterns entre homes i dones, legislar la igualtat salarial des de la transparència, apoderar les dones amb programes de mentoria per superar el sostre de vidre i aturar la feminització de la pobresa amb un pla de xoc. Aquestes són algunes de les mesures proposades per Viñas.

Al seu torn, Mònica Torralba Fernández, del grup de treball de participació social i política ha posat sobre la taula la diversitat de les dones gitanes, transexuals, les dones migrades, etc. “Instem al Parlament a promoure la perspectiva de gènere fent d’obligatori compliment els plans d’igualtat. Un feminisme per a totes, que sigui transversal”.

Consens entre les diputades

El torn de les diputades ha fet evident el clima de consens entre les dones del Parlament. Així ho ha demostrat Esperanza García, diputada del Partit Popular a Catalunya, i ha assegurat que “quan es fa de la lluita feminista una cosa positiva, ens trobem totes en el camí perquè això fa de les discrepàncies unió”. García ha demanat consens i les mateixes oportunitats i drets que els homes.

Per la seva banda, la diputada de la CUP, Natàlia Sánchez, ha defensat el dret a “desobeir les lleis injustes” del sistema capitalista “que ha fet pagar les dones la cara més dura de la crisi”. “Les dones serem el dic de contenció del neofeixisme. A Salvini, Abascal i els seus aliats els diem: serem el vostre pitjor malson”, ha destacat.

També Susanna Segovia, la diputada de Catalunya en Comú Podem, ha assegurat que “la violència masclista no és un bolet, és institucional”, per aquest motiu s’ha sumat a la reivindicació i ha demanat “polítiques efectives” i “partida pressupostària” per dur-les a terme.