Tres preguntes amb resposta per millorar l'autonomia personal

Cristina Allué  @crisallue 

Com promoure l'autonomia personal i l'atenció de proximitat? Amb objectiu de donar resposta a aquesta pregunta, el congrés Inclusió.cat, que organitza el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Universitat de Vic, ha dedicat aquest dimecres i aquest dijous a reflexionar entorn de l'envelliment, de l'atenció de proximitat i com tenir cura dels professionals de l'acció social. 

Al llarg del congrés, hi ha hagut espai per fer xarxa, amb activitats de dinamització, i s’han presentat estudis acadèmics, iniciatives i programes per reorganitzar la tasca de les entitats i per millorar la gestió que fa l’administració dels serveis socials. Al Social.cat recollim algunes de les preguntes, amb resposta, que s'han posat sobre la taula en les diverses xerrades i debats.

1. Com preparar els serveis socials a l'envelliment?

De la mà de la investigadora en serveis socials de la London School of Economics, Adelina Comas-Herrera, la sessió inaugural s'ha centrat a repensar el sistema de serveis socials per encarar l'envelliment de la població a Catalunya, una de les regions del món amb major esperança de vida. Comas-Herrera ho ha fet a partir de l'anàlisi del model a Anglaterra, que ha patit els darrers anys grans reculades de recursos i que és, actualment, en comparació amb el model català, més caòtic i desigual.

L'experta ha explicat que és evident que una bona organització dels serveis socials té un impacte favorable en l'atenció als serveis de salut, sobretot quan es parla d'atenció a la dependència i a la gent gran. “I no només és favorable perquè s'estalviï diners en hospitalitzacions, que és el que menys ens hauria de preocupar, sinó perquè els serveis socials poden donar dignitat a les persones amb dependència”, ha explicat Comas-Herrera.

En aquest sentit, la investigadora aposta per invertir temps i recursos a pensar com bastir un model que no es basi només en la gestió de les residències, sinó que es preocupi de la despesa personal que pot tenir l'atenció a domicili, i com impacta això en les persones cuidadores. “A Anglaterra les residències són molt cares, els serveis públics no tenen massa recursos, perquè s'han anat reduint i, alhora, la despesa personal en les persones cuidadores i usuàries no és acceptable socialment. A la Xina ja estan construint residències per arribar a una certa quota, però cal avaluar molt bé, en països com Catalunya, com respon la família en casos d'envelliment i si els recursos que s'hi destinen són suficients”, ha argumentat.

També s'ha interessat l'experta pel model de cohabitatge sènior, que considera “interessantíssim”, perquè “és la manera com la població pot començar a pensar en el seu futur”, alhora que el sector públic ha de començar a pensar, també, quin paper hi vol jugar. “A Alemanya s'estan donant subvencions a projectes de cohabitatge sènior, vinculats al sistema de pensions. És probable que la gent gran entri quan encara no té cap problema de mobilitat, però caldrà pensar com pot funcionar aquest model quan aquestes persones sí que tinguin alguna dependència”, ha dit.

A més, l'experta ha demanat que les administracions sempre pensin les polítiques amb les persones que seran usuàries dels serveis socials. “En els països on el meu equip d'investigació ha desenvolupat tallers de teoria del canvi, sempre tenim una persona usuària que participa en el mateix nivell que els polítics en els projectes. I canvia moltíssim l'ambient de la reunió. Els que treballem en l'acció social sovint acabem veient les persones com si fossin un número, i per això és importantíssim que les introduïm en els debats”, ha asseverat. Pel que fa a l'anàlisi i la investigació amb dades, Comas-Herrera ha apostat per gestionar molt bé els registres, però, sobretot, poder-los contrastar amb enquestes qualitatives, per saber quin impacte real tenen les polítiques que s'engeguen.

2. Com millorar l'autonomia personal millorant l'organització dels serveis?

En una xerrada posterior, dedicada a la promoció de l'autonomia personal, s'han presentat iniciatives innovadores, sobretot, per dur a terme projectes d'atenció domiciliària. Per començar el debat, la professora associada de Treball Social de la UB, Marta Ballester, ha fet una reflexió entorn dels processos d'intervenció comunitària, que ha servit com a presentació dels projectes. La reflexió l'ha resumit amb una cita: “No tota acció amb la comunitat és sempre acció comunitària”, ha advertit l'experta, que ha intentat explicar com fomentar la participació de la ciutadania en les polítiques comunitàries i com l'administració s'hi ha d'adaptar.

Després, la directora tècnica de SUMAR, Mariona Rustullet, ha presentat el que ha anomenat un “nou model de servei d'atenció domiciliària (SAD)” en què treballa la seva entitat, que ja té 800 treballadors, i que, segons ella, és la base perquè, al final, l'autonomia de les persones que atenen millori. L'organització, que treballa en la gestió dels serveis públics en l'àmbit de la gent gran, es va adonar que “els titulars del SAD, en els serveis externalitzats, només feien un paper de control dels treballadors” i això repercutia en l'atenció a les persones usuàries.

Per això, ha explicat Rustullet, es van posar a pensar com fer-ho perquè l'administració i l'empresa que gestiona el servei poguessin debatre i gestionar el servei “al mateix nivell”. Alguns dels valors que ho fan possible, ha enumerat l'experta, són la transparència, la proximitat i la confiança a l'hora d'elaborar el projecte. També ha criticat l'experta que, en l'àmbit dels serveis socials externalitzats, no es millorin les condicions laborals dels treballadors, que pateixen una bretxa salarial en relació als treballadors dels serveis públics, i com això perjudica, al final, la millora de l'autonomia de les persones que atenen.

Per últim, la directora de planificació d’Instituto Matia, Mayte Sancho, ha explicat l'experiència pilot que la seva entitat ha desenvolupat a Euskadi per intentar que la gent gran pugui viure a casa seva. “Es tracta de reformular el model d'atenció domiciliària, perquè no s'acaba d'aconseguir una millor coordinació amb els serveis sanitaris i que la persona estigui ben atesa”, ha asseverat. I, per això, ha explicat, cal començar a treballar a partir de les premisses de la “societat de les cures”.

“Cal generar un procés d'amabilitat i de suport a les persones que necessiten ajuda, a més de fer sostenible el sistema. Cada vegada a Catalunya hi ha més dones grans que viuen soles. I cal preguntar-se si és suficient el servei d'atenció domiciliària tal com està plantejat, sobretot en societats que tenen un vincle familiar molt potent. Quan parlem d'atenció a la persona, sempre em pregunto a quina persona? Hi ha la persona atesa, les persones cuidadores i familiars, i el benestar de totes tres hauria d'estar contemplat en els programes”, ha explicat Sancho.

És així com a Instituto Matia van plantejar un model “ecosistèmic”, integrat i coordinar entre els serveis comunitaris i els serveis sanitaris, centrat en la persona i entorn del paradigma del housing, el Etxean Bizi (A casa, millor). En el projecte, més enllà d'atendre les persones amb dependència, que no solen demanar serveis, sinó poder fer tasques com “anar a jugar a les cartes o a missa”, també atén les persones cuidadores, que sovint creuen que “poden amb tot”, però que acumulen massa responsabilitats, i els professionals, que sovint no poden atendre només les persones, “sinó que sovint acaben assumint també tasques burocràtiques”.

3. Com cuidar les persones cuidadores?

Fonamental perquè les persones amb dependència guanyin autonomia personal, com ha assenyalat Sancho, és que les persones cuidadores també estiguin ben ateses. Amb aquest propòsit, Creu Roja Catalunya va engegar un projecte d'apoderament d'aquestes professionals, la majoria dones, i que tenen molt poc temps lliure per formar-se amb tallers presencials i cursos. Per això, tal com explica l'experta Nazareth Martín, van adonar-se que havien d'usar mitjans telemàtics per poder establir vincles amb les persones cuidadores.

“Ho hem fet, al final, amb tablets”, ha explicat la tècnica. Es tracta d'un projecte semipresencial en què es forma la persona cuidadora i, sobretot, se li dona suport emocional. D'entrada, una psicòloga acudeix a la llar on treballa la cuidadora per fer una primera entrevista, en què se li demana en quina situació es troba. “Encara que les persones sovint ja són d'edat avançada, totes saben fer servir la tablet i cada setmana intentem mantenir amb elles una reunió d'una hora i mitja. Intentem treballar la capacitació, però també la soledat. També organitzem, telemàticament, converses amb altres cuidadores”. Creu Roja porta des del 2015 amb el projecte en marxa i ha atès 169 persones cuidadores fins al 2018.

Amb objectius similars es va engegar a Cornellà un programa dedicat específicament a les persones cuidadores no professionals, gràcies a la Fundació per a l'Atenció a les Persones Dependents. L'entitat ofereix conferències, tallers, consulta permanent, programes de ràdio i suport personal per disminuir la sobrecàrrega i construir un espai per compartir experiències, combatre l'aïllament i donar suport i formació. En un sentit similar treballen a l'Ajuntament de Lleida, amb un programa que capacita les persones cuidadores a través de cursos de formació bàsica, tallers de creativitat i teatre per expressar els neguits de la tasca diària, i tallers de mindfulness i respir, per alleugerir situacions d'estrès de les persones cuidadores.