‘Desprotegides, malgrat tot’: un reportatge mostra el desemparament de les víctimes de violència masclista

Els jutjats de Catalunya són els que menys ordres de protecció concedeixen de tot l’Estat espanyol

75.000 dones han patit violència masclista molt greu el darrer any a Catalunya. Amb tot, es desconeix la dimensió real d’aquesta violència perquè falta una anàlisi exhaustiva de les dades. Per aquest motiu, la Fundació puntCAT juntament amb els periodistes Karma Peiró, Xaquin G.V. i Rocío Minivielle, han presentat aquest dilluns, ‘Desprotegides, malgrat tot’, un reportatge que dona veu a les víctimes de violència masclista i que evidencia “reptes importants per abordar un problema social d’enorme complexitat”.

Tres dones han mort a Catalunya en situació de violència masclista aquest 2019. Es calcula que una de cada 16 dones ha passat per un fet greu el darrer any, en total, 201.210. Més de 75 mil han patit fets molt greus però han estat 23 mil les que es van atrevir a denunciar-ho, iniciant processos judicials d’un parell d’anys.

D'aquestes, 5.200 dones van demanar ordres de protecció, però els jutjats catalans només van concedir-ne la meitat. Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció concedeix de tot l'estat espanyol. Segons mostren els resultats d’aquest estudi, “no és un tema nou, ja que en la darrera dècada ha ostentat aquest rècord”, reconeixen els autors i també lamenten que “malgrat les mobilitzacions i la indignació ciutadana cada cop que assassinen una dona, la violència masclista encara no es visibilitza prou”.

Fruit de l’anàlisi de dades públiques i per donar veu a les víctimes, neix Desprotegides, malgrat tot, un reportatge en profunditat que vol evidenciar que els recursos econòmics que s’inverteixen per erradicar la violència masclista ”no són, ni de llarg, suficients”, alerten els autors d’aquest treball, que vol replantejar, també, la manera com s’aborda aquest problema.

En l’última dècada, la violència contra les dones no ha disminuït. Cada any es recullen desenes de milers de denúncies per maltractaments i agressions sexuals. I els professionals entrevistats -dedicats a la detecció, atenció i prevenció de la violència masclista- reclamen més recursos i una millor coordinació.

A més, una altra dada preocupant que recull aquest reball és que ni el perfil dels agressors ni el de les víctimes es pot associar a una classe social, estudis, edat o situació econòmica.“Les dones entrevistades se senten desprotegides pel sistema perquè veuen com es posa en dubte o es minimitza la violència masclista viscuda quan l’expliquen als jutges”, expliquen.

Per aquest motiu, s’han creat protocols d’atenció a les dones agredides i nombrosos serveis per acompanyar-les, “però no n’hi ha prou”, alerten.

Mancances actuals en l’atenció a les víctimes

Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s’hi inverteix? Les dades recollides pels periodistes mostren que no. A més, mostren que hi a descoordinació, ja que les avaluacions de polítiques públiques destaquen que un gran nombre de dones no acudeixen als serveis socials, ni en els casos més greus.

També es detecten poques ordres de protecció, sent els jutjats de Catalunya els que menys ordres de protecció concedeixen de tot l’Estat espanyol.

Un altre dels problemes que assenyalen els autors d’aquest treball és que no s’ha aplicat el Conveni d’Istanbul, que amplia el concepte de violència masclista.

Per un altre costat, destaquen la necessitat de fer més formació especialitzada de les persones que atenen les víctimes, com els serveis socials, metges, Mossos d’Esquadra, advocats, jutges i magistrats que “reconeixen que tenen una formació insuficient per respondre adequadament a les situacions de violència vers les dones”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article