Sis activitats que ajuden els nens amb TDAH

La meitat dels casos de Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat remeten a l'edat adulta

Aquest dissabte 13 de juliol és el Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, més conegut com TDAH, un trastorn “greu” que afecta un 5% dels infants i que persisteix al llarg de la vida. Tanmateix, “amb el tractament adequat la meitat dels casos remeten a l'edat adulta”, segons apunta Marta Calderero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Actualment hi ha molta controvèrsia al voltant del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), i per bé que la immensa majoria dels experts reconeixen que existeix, també n'hi ha molts que adverteixen d'una tendència al sobrediagnòstic. A Espanya, els casos de TDAH s'han multiplicat per trenta els darrers anys, sobretot en infants d'entre 8 i 12 anys: un augment que s'atribueix, entre altres factors, “al coneixement més gran sobre aquest trastorn i als avenços que han experimentat les tècniques diagnòstiques”, tal com explica María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Evitar diagnòstics erronis

Els símptomes del TDAH (dificultats d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat) acostumen a coincidir amb algunes característiques habituals en els menors, però que també es manifesten en certes personalitats adultes. Per aquest motiu, de vegades es corre el risc de confondre determinats trets propis del caràcter amb aquest trastorn d'hiperactivitat. La majoria dels infants són inquiets per naturalesa, però no es tracta de posar una etiqueta de TDAH a tots els nens i nenes.

Segons María José Acebes, “hi ha diferents situacions vitals, com ara problemes familiars o traumes emocionals, que predisposen l'individu a comportaments semblants als símptomes característics d'un pacient a qui li han diagnosticat TDAH”. La neuropsicòloga apunta, fins i tot, que “determinades condicions mèdiques poden provocar aquestes conductes que aparentment s'atribueixen al TDAH“.

A fi d'evitar diagnòstics erronis, sempre cal tenir en compte que, malgrat que la manifestació sigui la mateixa, la causa no necessàriament ho ha de ser. Així, doncs, només es pot parlar de TDAH quan els símptomes “són presents en dos o més contextos en un grau que no concorda amb el nivell de desenvolupament de l’infant i interfereixen significativament en el seu funcionament social o acadèmic“, aclareix Calderero. “Seria un error diagnosticar TDAH a un nen per la simple presència dels símptomes, sense que s'hagi detectat un impacte significatiu d'aquests en el seu comportament a l'escola o en les seves relacions amb la família i els amics”, afegeix.

Activitats per descarregar energia i controlar impulsos

Les persones amb TDAH tenen més dificultats per a inhibir la seva resposta davant estímuls distractors, acostumen a incórrer en hiperactivitat i presenten més tendència a la precipitació. A més a més, sovint es manifesten amb conductes impulsives que dificulten l'aplicació de reforços a mitjà o llarg termini, i que els poden portar a subestimar les conseqüències del seu comportament.

Davant aquesta mena d'escenaris, els experts recomanen la pràctica d'activitats que requereixin concentració i el desenvolupament de les seves capacitats cognitives, més enllà de les acadèmiques, en què puguin descarregar tota la seva energia i aprenguin a controlar els impulsos. “Ara bé, no totes aquestes accions valen per a tots els nens. És molt important que els interessin i que tinguin un cert atractiu per a ells”, adverteix Acebes. “Només si al nano li interessa el que està fent i ho gaudeix serà beneficiós. De fet, obligar-lo a practicar atletisme o a concentrar-se en una partida d'escacs, si a ell no el motiva, resultarà contraproduent”. La professora recomana mantenir un diàleg continu amb els responsables de les activitats, de manera que puguin conèixer de primera mà les característiques específiques del menor i les tinguin en compte per si, de vegades, li han de donar més temps o dosificar la informació que se li proporciona. “Aquests infants aprenen d'una altra manera i a un altre ritme, i per això pot ser que els calguin una sèrie d'ajudes o d'adaptacions en les activitats que fan”, insisteix.

1. La música

Aprendre a tocar un instrument, com també llegir i compondre noves peces musicals, és “especialment beneficiós” per als infants amb TDAH, atès que això “es reflecteix en noves fibres nervioses al lòbul frontal del cervell. La relació entre la música i la gènesi de neurones i d'associacions entre aquestes proporciona habilitats cognitives fonamentals per a corregir alteracions de la conducta, com les pròpies del TDAH”, afirma Calderero.

2. Els animals

Investigadors de la Universitat de Califòrnia van demostrar que la teràpia assistida amb gossos pot ajudar nens amb TDAH a millorar les seves habilitats socials i a reduir les conductes problemàtiques. Els resultats de l'estudi van demostrar que els nens que havien estat tractats amb gossos van experimentar un augment de la capacitat d'atenció i progressos notables en les relacions amb els altres.

Segons explica Calderero, “divertir-se jugant amb gossos ajuda el nen a ser més conscient dels moments en què perd l'atenció o es comporta de manera impulsiva. Així, per exemple, el gos reacciona buscant l'atenció del nen quan aquest es despista o, per contra, es queda quiet quan el nen actua impulsivament i se salta les instruccions. Aquestes reaccions de l'animal ajuden el nano a corregir la conducta en el mateix moment i, per tant, a millorar a llarg termini”.

3. L'esport

La pràctica diària de l'esport afavoreix la cognició i el comportament respecte a l'aprenentatge dels nens i adolescents d'entre 6 i 18 anys amb diagnòstic de TDAH, segons les conclusions d'un estudi dut a terme per científics de la Universitat de Jaén (UJA).

Si durant uns 20 minuts fan una activitat física d'alta intensitat, la seva velocitat de processament i la seva memòria de treball milloren, a més de les habilitats de planificació i de resolució de problemes. Malauradament, aquests resultats només es mantenen a curt termini i no són permanents. Per aquesta raó és recomanable que els joves amb TDAH facin exercici físic d'alta intensitat abans d'estudiar per a un examen i també durant les hores prèvies a la prova d'avaluació.

Lamentablement, a mesura que el nen es va fent gran, i si les seves qualificacions van empitjorant, alguns pares opten per treure'l de les activitats extraescolars esportives i les substitueixen per classes de reforç de la matèria suspesa. “Es tracta d'un error”, adverteix Acebes, “perquè és fonamental que un nen amb TDAH faci activitat física regularment. Per això cal ajudar a trobar la disciplina que a ell li agradi i així assegurar-nos que gaudeix de l'exercici i que no li suposa un dificultat afegida”.

4. Mindfulness i ioga

“Aquesta mena de disciplines entrenen els infants en el reconeixement de les seves emocions, els ajuden a centrar l'atenció, a estar tranquils i a aprendre a estar-se quiets”, explica Acebes. De fet, una investigació amb nens d'entre 7 i 12 anys desenvolupada per la unitat del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat de l'Hospital Sant Joan de Déu  va demostrar que la consciència plena (mindfulness) redueix la inatenció, la hiperactivitat, la impulsivitat i la desregulació emocional dels nens amb TDAH.

5. Escacs

Jugar a escacs és una activitat que demana molta concentració. Potser per això pot semblar contraproduent per a un nen amb TDAH. Tanmateix, i sempre que es posi en pràctica en un context terapèutic i supervisat per professionals, s'ha revelat com un exercici altament eficaç en el tractament d'aquest trastorn, com han demostrat a l'Hospital Universitari Puerta de Hierro, a Majadahonda (Madrid), posant en marxa el programa Escac i Mat al TDAH.

6. Art

“Hi ha diversos estudis que indiquen que els nens amb TDAH tenen una tendència especial a la creativitat”, explica Acebes, que recomana les teràpies relacionades amb tècniques plàstiques i les qualifica com a “estimulants i motivadores”. A més a més, la neuropsicòloga destaca que les disciplines artístiques demanen “concentració, la regulació emocional o dels impulsos i una combinació de diferents capacitats orientades a l'execució d'un pla i l'obtenció d'un resultat”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article