Diverses entitats adverteixen que la ‘Llei Aragonès’ obre la porta a la privatització dels serveis d'atenció a les persones

FaPac, Marea Blanca, No+Precariedad i Marea Pensionista debaten a Barcelona quines conseqüències tindria el projecte de llei si tira endavant

Diverses plataformes ciutadanes s’han mobilitzat aquest dimecres a Barcelona per explicar la seva oposició a la ‘Llei Aragonès’. Es tracta del projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, que lidera el conseller Pere Aragonès, al capdavant del Departament d’Economia, i que ha aixecat molta polseguera els darrers mesos entre els moviments socials perquè consideren que obre la porta a possibles privatitzacions d’aquests serveis.

En dos actes-debat, la Federació de pares i mares de Catalunya (FaPaC), Marea Blanca, No+Precariedad i Marea Pensionista han deixat constància que aquesta llei afecta a tots els àmbits i que suposa “obrir la porta” a la privatització dels diferents serveis d’atenció a les persones.

En aquesta línia, la presidenta de la FaPaC, Belén Tascón, ha assenyalat que el servei de menjador des de fa quatre anys es vol externalitzar: “Al 2017 ja es volia externalitzar aquest servei però vam guanyar la batalla a nivell legal”. A l’octubre del 2018, quan va entrar a tràmit el projecte de llei de serveis d’atenció a les persones, van assabentar-se que externalitzava, “no només el menjador del migdia, sinó tota una sèrie de serveis socials i de salut”.

Externalització de 256 serveis

Concretament, segons ha destacat Toni Barberà, portaveu de la plataforma No+Precariedad, l’annexe del projecte de llei “llista 256 serveis que es poden externalitzar. “Aquesta llei ho toca tot”, ha assegurat. En l’àmbit sanitari, Enric Feliu, portaveu de la plataforma en defensa de la sanitat Marea Blanca ha explicat que els únics serveis que no es podran externalitzar seran els ingressos hospitalaris.

“Entenem que hi haurà un abans i un després amb els serveis bàsics d’atenció a les persones si aquesta llei s'arriba aprovar perquè no és una llei tècnica, sinó que té una voluntat política molt important”, ha asseverat Tascón, afegint que “el govern ha tingut la voluntat política de regular una serie de serveis que són serveis bàsics per la vida, serveis fonamentals que es podran prestar en règim de mercat”. 

Tascón també ha rebatut contra la idea d’aquests darrers dies de la Fundació Bofill que planteja canvi d'horaris i dinàmiques escolars, “és això el que estem vivint en un sector, com el de l'educació que fins ara havia estat més o menys protegit”.

Feliu ha deixat clar que el  model de col·laboració públic-privat en l’àmbit sanitari suposa “opacitat i encariment de serveis i, sobretot, allunyament respecte les persones”.

“La llei Aragonès no és el sistema que volem perquè es basa en una serie de confusions que són molt mal intencionades”, ha sentenciat. Com a exemple, ha explicat que les directius europees no obliguen als governs locals a externalitzar els serveis a les persones, tal com indiquen fonts del Departament d’Economia.

Segons Feliu, els gestors del servei nacional de salut “no creuen en el servei nacional de salut”, i ha assegurat que estan acostumats a prendre les decisions, “per tant hi ha una qüestió de voluntat política en les decisions que es prenen. El model sanitari català és una porta oberta, a dia d'avui, a les externalitzacions”.

Repensar els serveis del tercer sector

Feliu també ha assenyalat que les persones que conformen el tercer sector saben que aquesta llei no és la que els agradaria però que “és millor això que res”. Amb tot, Feliu adverteix que “no permetrem que perquè el tercer sector pugui sobreviure, no es garanteixin els serveis públics i drets fonamentals”.

En aquesta línia, totes les disposicions del decret llei que protegirien al tercer sector, “són de caràcter voluntarista”, ha dit Feliu, que ha fet una crida a repensar el tercer sector: “Aquest projecte de llei s’ha tirat endavant sense haver redefinit què és el tercer sector, fins on ha d'arribar la prestació dels serveis públics en aquest sector”.

 

 

 

 

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article