Els veïns del número 99 del carrer Hospital del Raval es podran quedar amb lloguers socials

Han pactat amb Blackstone que pagaran com a màxim el 30% dels seus ingressos i l'Ajuntament assumirà el que falti per arribar a 700 euros

Els veïns del número 99 del carrer Hospital de Barcelona han arribat a un acord amb el fons d'inversió Blackstone per quedar-se amb lloguers socials al mateix edifici.

De les nou unitats familiars, les dues menys vulnerables han trobat un altre allotjament gràcies al Sindicat d'Habitatge del Raval. Les altres set s'allotjaran en sis pisos del bloc, ja que tres generacions d'una mateixa família vivien en tres pisos i ara ho faran en dos. Els tres pisos alliberats els llogarà Blackstone al mercat lliure. Els altres sis els llogarà per 700 euros mensuals, per sota de preu de mercat, però cada família només pagarà com a màxim un 30% dels seus ingressos. El que falti per arribar a 700 euros ho pagarà l'Ajuntament de Barcelona, que ha fet d'intermediària a les negociacions.

La companyia propietària començarà a rehabilitar el bloc, que no necessita grans reformes estructurals, sinó més aviat de manteniment i condicionament. Començarà per arreglar els tres pisos que queden buits, i allà s'hi aniran allotjant consecutivament les diverses famílies quan sigui el torn d'arreglar el seu pis. Així, cap família haurà de deixar el bloc mentre li arreglin el pis. Quan cada família pugui viure al seu pis, signarà el contracte, començarà a pagar el lloguer, o la part que pugui, i començarà a comptar el termini de set anys del contracte.

Elena Martín i Joana Sales, portaveus del Sindicat d'Habitatge del Raval, que ha ajudat els veïns, han explicat que l'acord és una "victòria immensa" i "doble", perquè s'ha vençut la voluntat inicial de Blackstone i s'ha aturat el desnonament amb data oberta que vencia aquest dilluns. Han reivindicat la feina del Sindicat, format per gent "pobra, diversa i que té només en comú un enemic: els poderosos i l'especulació". De fet, la seva voluntat és fer més segur el barri i per això, diuen, ho fan lluitant contra l'especulació immobiliària i els 'narcopisos'.

També han agraït el suport d'altres sindicats d'habitatge de barris de Barcelona, d'Amsterdam, Lisboa, Madrid, Berlín o Londres, partits polítics, artistes i fins i tot el president del Parlament, Roger Torrent. Per elles, aquesta victòria "no és una excepció, és un precedent" pel futur, i han advertit que faran la mateixa "guerra" contra situacions similars.

Per part del consistori, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, s'han felicitat per l'acord però han demanat més canvis legals per augmentar la fiscalitat als grans fons d'inversió i poder regular els preus del lloguer, i han demanat "coresponsabilitat" a aquests grans tenidors. De fet, ha dit que el consistori no pot "anar cas per cas" negociant solucions, sinó que hi ha d'haver una legislació que permeti solucions globals al problema de la gentrificació d'alguns barris.

Rabassa ha explicat que aquest cas suposa una solució diferent a la de la desena de finques que l'Ajuntament ha comprat entre el 2016 i el 2019, a banda de pisos individuals. També ha recordat que durant les dues primeres setmanes de juliol, Ciutat Vella ha tingut prop de 40 anuncis de desnonaments, que afectaven a 90 adults i 40 menors d'edat, i el 90% dels afectats s'han pogut quedar als seus pisos gràcies a diversos tipus de solucions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article