L'alumnat que no assoleix competències bàsiques es duplica als districtes amb menor renda

Un informe de l'Ajuntament de Barcelona constata que a Ciutat Vella i Nou Barris el fracàs escolar s'aguditza

Les desigualtats socials són motiu de fracàs escolar. L'alumnat dels barris amb menor renda de la ciutat de Barcelona, Ciutat Vella i Nou Barris, dupliquen la mitjana (9,8%) de l’alumnat que no assoleix les competències bàsiques a la ESO. Així ho posa de manifest el segon Informe d’Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona amb la intenció de radiografiar la situació de l’educació a  la ciutat i per districtes, i que vol detectar les mancances en quant a equitat educativa.

Així mateix, l’informe constata que la segregació escolar no només es manté sinó que s’aguditza a districtes com Horta-Guinardó, Les Corts, Sants-Montjuic i Ciutat Vella. En aquest sentit, l’estudi, que analitza els anys 2017-2018, també apunta que hi ha prop d’un 4% de centres de secundària on més de la meitat dels seu alumnat no assoleix les competències bàsiques. Tot i això, respecte Catalunya, Barcelona continua tenint millors taxes d’assoliment de competències bàsiques, i de fet, la taxa de graduació en ESO ha augmentat un 2,3% situant-se 4 punts per sobre de la mitjana catalana.

Altra dada significativa que es desprèn de l’informe és la distribució desigual de l’alumnat amb majors complexitats socials i educatives, la majoria dels quals estudien a les escoles públiques: els centres públics escolaritzen de mitjana el doble d’infants amb necessitats específiques de suport educatiu que les escoles concertades (12,5% enfront del 6,8%), tres vegades més infants estrangers (8% enfront 2%) i quatre vegades més alumnes amb beques menjador (35% enfront 8%).

Tot i això, segons mostra l’estudi, es confirma una tendència que es repeteix en els darrers anys: les famílies barcelonines prefereixen cada cop més l’escola pública. Tant la demanda de places públiques com la matriculació final en escoles públiques puja en tots els nivells educatius. Concretament, les matriculacions a la pública a P3, amb un 50,3%, han estat per primer cop superiors a les matriculacions a les concertades. L’oferta de places públiques però segueix tenint dèficits a l’Eixample, Gràcia i Sant Andreu, segons indica l’informe.

L’estudi també manifesta la falta de centres públics en la secundària postobligatòria: tant al Batxillerat com els Cicles Formatius de Grau Mitjà i els Programes de Formació i Inserció, el percentatge de la matrícula pública a la ciutat està a 30 punts de distància de la mitjana catalana. De fet, la matrícula pública a Batxillerat només és majoritària a tres districtes, i hi ha districtes com Sant Andreu, Gràcia i Les Corts que no tenen cap centre públic que ofereixi cicles formatius. Així mateix, segons posa de manifest l’Informe d’Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència, un 25% dels centres públics només ofereixen un únic grup de batxillerat, un fet que “pot condicionar negativament les oportunitats d’aprenentatge”, segons assenyala l’estudi.

Amb menys renda, menys infants a l’escola bressol

Pel que fa als infants entre els 0 i 2 anys, l’informe destaca que la taxa d’escolarització ha crescut en aquesta franja d’edat fins al 44%, un 1,8% superior a la dada registrada en l’anterior informe (2016), però també apunta que els districtes amb menor renda continuen escolaritzant “significativament” menys en aquesta etapa d’educació infantil de primer cicle.

L’informe revela que la meitat dels infants menors de 3 anys escolaritzats ho segueixen fent en llars d’infants privades (53%), excepte en els districtes de rendes més baixes on la gran majoria van a la bressol municipal, de manera més similar al conjunt de Catalunya.

Així mateix, l’estudi també plasma una infrarepresentació dels infants estrangers en l’educació infantil de primer cicle. La taxa d’escolarització dels infants 0-2 anys autòctons és 3,5 vegades superior a l’estrangera (52% i 15% respectivament). Mentre la població estrangera de la ciutat menor de 3 anys és d’un 21%, la població estrangera escolaritzada a les escoles infantils només suposa el 7% del total.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article