La PAH de Barcelona ocupa l’Ajuntament “per exigir a Ada Colau, Quim Torra i Teresa Cunillera el compliment de la llei”

Redacció

La PAH de Barcelona ha ocupat aquest dijous l’Ajuntament de Barcelona “per exigir reallotjaments dignes per a les famílies que han estat desnonades i que, ara mateix, es troben en pensions indignes” i reclamen a l’alcaldessa Ada Colau, al president del Parlament, Quim Torra, i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que compleixin la Llei 24/2015. Asseguren que no “desocuparan” l’edifici mentre no es creï “un comitè de crisis” entre les tres administracions. I conviden els veïns, tant a fora del recinte, a la plaça de Sant Miquel, com a les xarxes socials, a unir-se a la protesta.

“Moltes de les famílies reallotjades en pensions o albergs no disposen de cuina o nevera ni d’espai per poder estudiar els infants, com són els casos de la Maketxu, la Teresa, la Pampa, la Chaymae, la Vega, la Mònica, la Karín o l’Anastasia, que han estat desnonades i es troben en aquesta situació, temporal, amb la inseguretat que això genera, per a elles i les seves famílies”, alerta la plataforma en un comunicat.

A més, recorden que a Barcelona hi ha, actualment, 600 persones procedents, la gran majoria, de desnonaments. “Al drama, angoixa i indefensió que genera un acte de tal agressivitat com és un desnonament se li afegeix una vulneració flagrant, per part de totes les administracions, dels drets humans, acords internacionals i la mateixa Llei 24/2015 al no garantir un reallotjament digne a les persones desnonades”, es lamenta l’entitat. 

Com ja ha denunciat en altres ocasions, la PAH està preocupada perquè “s’ofereixen reallotjaments precaris i temporals a pensions, albergs, residències d’estudiants i hostals, que, en sovint, no compleixen amb les mínimes condicions de salubritat i no s’ajusten a les necessitats de les famílies”. A més, alerta l’entitat “no es garanteix una permanència al mateix lloc, ja que les famílies poden arribar a ser canviades de pensió vàries vegades en un mateix mes”. 

Solucions temporals que s’allarguen durant mesos

La PAH alerta que les solucions temporals que estaven pensades per a uns dies o poques setmanes “es converteixen en espais on has de viure durant mesos o fins i tot anys”. “Tot això ha estat denunciat en incomptables ocasions amb accions públiques i reunions privades des de fa molts mesos i la resposta sempre ha estat la mateixa: ‘No hi ha pisos’, ‘No tenim cap altra solució’”, es queixa la plataforma.

Per tot plegat, consideren que els “responsables directes” d’aquestes “violacions de drets humans” són l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol. “Les persones desnonades són les que pateixen les conseqüències de la incompetència d’unes administracions incapaces, no tan sols de preveure la situació, sinó de trobar cap mesura per acabar amb l’emergència”, conclouen.

Per aquest motiu, insisteixen, no desocuparan l’Ajuntament “sense la creació i primera reunió d’un Comité d’Emergència on estiguin les tres administracions i on es compti amb col·lectius d’habitatge de la ciutat”.

El tiempo de espera de 2 años para acceder a un piso de la mesa de emergéncia es inadmisible https://t.co/emeYFuqZ86 Exigimos #RealojoDignoYA

— PAH Barcelona (@PAH_BCN) July 18, 2019

Reallotjaments en mans d’empreses del sector turístic

La PAH també alerta que, actualment, els reallotjaments fins que les famílies aconsegueixen un pis de la Mesa d’Emergència els gestiona una empresa del sector turístic, Snow Travel, “sense cap tipus de coneixement de les famílies”. “Està clar que aquest conveni no funciona i s’ha de revisar per fer front a la realitat. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que canviï el conveni signat amb l’empresa, per tal de fer efectiu un reallotjament digne”, reclama l’entitat.

El llarg temps d’espera de gairebé dos anys per accedir a un pis de la mesa d’emergència és, per a la PAH, “inadmissible”, i fa que les famílies que han estat desnonades estiguin “de pensió en pensió” fins que aquest pis no és adjudicat. Al Social.cat, ja vam informar que l’Agència Catalana de l’Habitatge reconeix tenir les meses d’emergència col·lapsades. Aquesta situació d’incertesa i inseguretat, alerta l’entitat, genera greus impactes en la salut a les famílies i més encara en les dones.

L’entitat calcula que, avui dia, hi ha 1.500 famílies arreu de Catalunya “patint” aquesta situació i esperant un pis de la mesa d’emergència, 550 d’elles a la ciutat de Barcelona. “Exigim col·laboració i corresponsabilitat entre l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat per aconseguir mesures d’urgència i innovadores per posar aquesta llista d’espera a zero”, reclama l’entitat.

Les promeses polítiques incomplertes

La PAH també recorda que, durant les passades eleccions municipals, es van reunir amb tots els partits polítics i gairebé tots van “valorar positivament” les demandes de la plataforma. Per això, amb el govern nou a la ciutat de Barcelona, exigeixen a l’alcaldessa Ada Colau “que estigui al costat de la ciutadania i promogui mesures valentes per fer front a aquesta situació”.

També reclamen al president Quim Torra que, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015, el Govern es comprometi a acabar amb l’emergència habitacional. “Les nostres demandes són clares i concises, només cal voluntat política per fer-hi front”, reclamen. “El Govern no pot girar l’esquena a les famílies”, es lamenten. 

Així mateix, recorden que el Govern espanyol abans de les eleccions va comprometre’s a fer els “divendres socials”. “Exigim que tornin aquests divendres, però amb la diferència d’escoltar a la ciutadania i no fer mesures maquillatge. Les més de 644.718 famílies desnonades des de 2008 a tot l’Estat no poden esperar més”, avisa l’entitat.

Catalunya lidera el rànquing de desnonaments

La plataforma també recorda que l’Estat espanyol viu situació “crònica” d’emergència habitacional. Del 2008 al 2018 s’han desnonat 644.718 famílies a tot l’Estat i, aquest 2019, Catalunya continua liderant el rànquing de la vergonya en desnonaments. A més, a Barcelona continuen els 11 desnonaments diaris.