Només un 14,6% de les converses als patis de les escoles i instituts són en català

“Un alt percentatge d’adolescents no veuen el català com un instrument atractiu, útil i propi”, adverteix Plataforma per la Llengua


La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dijous l’estudi sociolingüístic realitzat als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya. La investigació, que l’entitat va avançar parcialment en el marc de l’InformeCAT 2019 presentat fa unes setmanes, apunta que el català només és present en el 24,3 % de les converses.

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha indicat que l’estudi s’ha fet per poder “parlar amb propietat” sobre l’estat del català en espais de lleure infantil i juvenil com els patis. “Els patis són un dels punts principals d’interacció i lleure entre infants i adolescents i, per tant, és on podem detectar quin instrument consideren més útil i adient per comunicar-se entre ells: quina és, de forma espontània, la seva llengua comuna”, ha explicat Escuder.

L’estudi s’ha realitzat a 50 centres educatius dels 35 municipis més poblats de Catalunya, amb representació de les quatre demarcacions, que suposen el 61% de la població catalana, i s’ha fet d’incògnit, de manera que ni professorat ni alumnat sabés que s’estava observant el comportament lingüístic per tal de no alterar-lo.

La selecció dels centres s’ha fet tenint en compte la condició lingüística ambiental, és a dir, la situació sociolingüística de l’entorn on se situa el centre: zones de predomini catalanoparlant, zones més bilingües i zones amb un clar predomini castellanoparlant.

En global, doncs, el 24,3% de les converses són en català. Però mentre que a primària arriba al 35%, a l’ESO l’ús del català cau fins al 14,6%. Pel que fa al professorat, la Plataforma per la Llengua ha destacat que un 27,8%, més d’un de cada quatre professors de l’ESO, s’adreça en castellà als alumnes, de manera que no es respecta la condició de llengua vehicular del català, tal com marca la LEC.

Però l’entitat també ha volgut destacar que aquest percentatge baixa fins al 13,8% a les zones on és més necessari, als centres situats en entorns clarament castellanoparlants. En aquests centres, l’ús del català cau fins al 6,88% a la primària i desapareix completament a l’ESO, amb un 0% d’ús.

Per a la Plataforma per la Llengua una de les conclusions més impactants és que a l’ESO el català és minoritari al pati fins i tot a les zones clarament catalanoparlants, amb només un 45,8% de les converses en aquesta llengua.

Malgrat les dades, però, la Plataforma per la Llengua avisa que no es poden extrapolar sense correctius com a dades d’ús del català dels adults de la propera generació. “Segur que molts joves que avui opten pel castellà tornaran al català passada l’adolescència, de fet, així es podria extreure de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població elaborada per la Generalitat. Però queda clar que la fotografia que ens deixa l’estudi és anòmala i greu, i cal analitzar i corregir les mancances de la política lingüística del país”, ha assegurat Òscar Escuder.

Manca de referents i convergència al castellà

“La situació sociolingüística als patis de casa nostra és greu: hi ha un alt percentatge d’infants i adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna”, ha alertat el president.

“En els darrers 50 anys, certament, no hi havia hagut mai tanta població competent en llengua catalana, si més no teòricament. Però les dades de l’estudi demostren que aprovar un examen d’una llengua no és garantia suficient per emprar-la de manera normal en els usos quotidians”, ha apuntat.

Quines són les causes d’aquesta situació? Segons la Plataforma per la Llengua les explicacions i les causes són múltiples, però n’ha apuntat diverses en la presentació de l’estudi. D’una banda, ha apuntat al canvi de paradigma lingüístic provocat per l’onada migratòria.

“Però, atenció, fonamentalment és així no perquè la població nouvinguda no vulgui incorporar-se al català, sinó pels prejudicis lingüístics de la majoria de catalanoparlants, que canviem automàticament de llengua quan ens sembla que algú no és d’aquí. Així, ajudem a fer sentir que el català ni és útil ni és per a ell”, ha indicat Escuder.

Escuder també ha apuntat, d’acord amb la tendència general, a un “cert relaxament del professorat en la consciència lingüística”. “No som prou conscients, el professorat i tota la comunitat educativa, que tots exercim de models lingüístics. El comportament lingüístic no és mai neutre: com a docents, si fora de l’aula renunciem al català, donem a entendre als alumnes que aquesta llengua només serveix per als estudis i no per a la resta”, ha dit.

Però també ha afirmat que “el comportament dels docents no és l’única causa, ni molt menys”, perquè si bé a les zones bilingües el professorat no manté tant el català, a les zones de predomini castellanoparlant els docents mantenen absolutament la llengua.

Una altra de les causes que explica la situació és la norma no escrita, present en el conjunt de la societat catalana, de la subordinació lingüística. “És a dir, si en una conversa hi trobem catalanoparlants i castellanoparlants, en la major part dels casos es renuncia al català i s’adopta el castellà”, ha afirmat Escuder. La prova que aquest comportament és un dels factors clau és el salt que es veu entre la primària i la secundària, ja que segons Escuder, “a primària els infants encara no s’han impregnat tant d’aquest prejudici lingüístic”.

Però una de les causes més importants, segons l’entitat, és la manca de referents culturals i de lleure en català. Aquest fet, a més, és un dels que afecten al salt entre primària i secundària. “La manca de referents és molt més alta i afecta molt més a partir de la preadolescència, que és quan cerquem crear-nos una identitat”. El català és molt minoritari a Netflix o HBO, per exemple, però sobretot a les xarxes socials com YouTube o Instagram, on es troben alguns dels referents bàsics d’aquesta edat, actualment, segons l’entitat.

“Està en joc la cohesió social, no només el català”

Per a la Plataforma per la Llengua el que hi ha en joc no és només la salut d’una llengua, amb tot el valor cultural que això comporta, sinó que “sobretot, hi ha en joc la cohesió social del país, la construcció d’una societat basada en la justícia social, que combati els prejudicis”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article