Educació ja ha rebut peticions per assumir la gestió de 20 escoles concertades o municipals

El Departament acceptarà la majoria de casos, però només seran aquells que tinguin edificis adequats i estiguin en zones amb manca de places públiques

La conselleria d'Educació ja ha rebut 12 peticions perquè la Generalitat assumeixi la propietat i la gestió de 20 centres educatius fins ara concertats, privats o municipals. El Parlament va convalidar el 26 de juny passat el decret llei que regula i facilita aquesta transició i algunes escoles ja ho han sol·licitat.

El Departament acceptarà la majoria de casos, però només seran aquells que tinguin edificis adequats i estiguin en zones amb manca de places públiques. Molt probablement es convertiran en instituts-escola. Es tracta sobretot de centres d'ordes religioses que tanquen els col·legis per manca de plantilla o cooperatives que ho fan per la jubilació dels seus membres, i algun centre gestionat fins ara per ajuntaments.

Alguns propietaris tenen més d'un centre. En el cas dels col·legis que tanquin i no siguin assumits per la Generalitat, com passarà aquest estiu, Educació farà un acompanyament tant dels docents com dels alumnes per recol·locar-los en altres centres de la zona.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat que l'anterior legislació impedia aquest traspàs directament, i el centre havia de tancar durant un curs i després ser reobert ja directament per la Generalitat. Ara el canvi és molt més fàcil i ràpid, però el departament estudiarà cas per cas. On més s'optarà per aquesta via és en llocs on fan falta places públiques i no hi ha la possibilitat d'ampliar els centres actuals ni solars per construir-ne de nous, com als districtes de l'Eixample i Sants, a Barcelona.

Aquesta és una de les vies per augmentar les places públiques, a causa de l'increment viscut els darrers anys, sobretot a P3 i a ESO, i que en part no ha pogut ser assumit adequadament pels centres de la Generalitat. Una altra via és la construcció i ampliació de nous centres.

Aquest estiu s'estan fent unes 330 obres de consideració, onze de les quals són edificis completament nous o grans ampliacions. També s'està retirant l'amiant d'algunes cobertes. Segons Bargalló, les obres que afecten zones d'escolarització estaran acabades al setembre si no hi ha cap imprevist com l'any passat, quan va tancar una constructora o algun aiguat va endarrerir les obres.

Aquestes obres i altres previstes els propers anys haurien de permetre reduir el número de barracons o mòduls prefabricats. Del miler que estan habilitats actualment, se n'haurien d'eliminar uns 700 els propers set anys, un centenar anualment, com els previstos gràcies a l'acord de Govern de l'abril passat per construir 27 centres nous.

Si el finançament millorés substancialment, el ritme podria ser major. Els altres 300 mòduls, segons Bargalló, són “conjunturals”, i probablement sempre hi seran en un lloc o altre per fer front a necessitats puntuals com 'grups bolet', increment sobtat de matriculats o per fer obres i ampliar temporalment algun centre. “Zero mòduls és impossible”, ha reblat Bargalló.

L'opció ideològica de molts pares que ara opten per l'educació pública dels fills, les dificultats econòmiques de moltes famílies i la demografia indiquen que els propers anys faran falta més places públiques als instituts de Secundària.

Educació ho té previst i per això, entre altres solucions, vol crear alguns instituts-escola. No serà una opció majoritària, ja que dels 3.000 centres públics actuals, poc més de mig centenar són o seran properament instituts-escola. El conseller vol que sigui “un model d'èxit” i per això estudiaran molt bé on es creen aquests centres.

Entre els avantatges d'aquest tipus de centre, Bargalló destaca que s'adapten millor als canvis demogràfics, permeten “esponjar” alguns instituts quasi saturats, es redueixen els trasllats d'alguns alumnes, hi ha un major arrelament del centre al territori i hi pot haver certa continuïtat en el projecte educatiu. No obstant, també pot fer augmentar la segregació. Per això, tot i les 200 peticions rebudes, moltes es rebutjaran si no es veu clar un benefici concret de crear aquest nou model de centre.

Nou pressupost per millorar l'educació

Però millorar el sistema educatiu públic, per Bargalló, no és només crear més places, sinó també revertir les retallades laborals, començar a desenvolupar l'escola inclusiva i tornar a finançar, des de la Generalitat, les escoles bressol de 0 a 3 anys. Però tot això, segons ell, requereix l'aprovació urgent del pressupost pel 2020, ja que l'actual, prorrogat des del 2017, no permet incrementar la partida per a nòmines, la més alta del departament i la que podria solucionar més mancances.

La pròrroga pressupostària impedeix canviar les partides i només es pot incrementar la despesa per contractar nous professors si hi ha més alumnes, cosa que passa sobretot a Secundària. Així, "no es pot contractar a ningú més perquè el professorat faci menys hores, per drets laborals, però sí per contractar el professorat necessari pels grups nous, per necessitats d'escolarització". De fet, Educació té uns 3.000 professors més dels prop de 80.000 pressupostats, i a partir del setembre encara en tindrà 600 més. Això obliga a reduir altres despeses i a incrementar el deute general del Govern.

Però “el més dramàtic i dur” no és la impossibilitat de millorar les condicions dels docents actuals, sinó que no es pugui aplicar el decret d'escola inclusiva per atendre millor les escoles d'alta complexitat i els alumnes amb necessitats educatives especials. El decret es va aprovar després del pressupost, i per tant els comptes públics no el van tenir en compte. Això impedeix, per exemple, contractar més personal d'administració i serveis, com els psicoterapeutes, que no estan considerats personal docent.

Per això considera urgent el nou pressupost que permetria, almenys el primer any, prioritzar quines retallades laborals es reverteixen d'acord amb els sindicats, iniciar l'escola inclusiva i finançar mínimament les llars d'infants, ja que ara aquesta última partida ni existeix i ha de ser assumida per les famílies, els ajuntaments i sobretot les diputacions.

Per últim, per millorar el finançament de l'escola que compleix els criteris del departament, Educació ja ha acordat iniciar el procés per cancel·lar els concerts educatius que tenen algunes escoles. Es tracta d'aquelles que separen per sexes, que no assumeixen prou la diversitat d'orígens i necessitats educatives dels alumnes del seu territori o que estableixen quotes obligatòries excessivament elevades. Per això, a partir del proper curs les escoles, tant públiques com concertades, hauran de fer públiques les quotes que fan pagar a les seves famílies. “L'ideal seria una quota zero, que no existeix ni a l'escola pública i que amb el finançament actual és impossible”, assegura, però no acceptaran quotes desproporcionades, que en alguns casos de concertades arriben a nivells similars als d'escoles privades.

El Departament ja està parlant amb aquestes escoles, i algunes ja han començat a canviar la seva política, acceptant alumnes dels dos sexes, rebaixant les quotes o admetent alumnes de diverses procedències i necessitats educatives especials, segons el cas. Les que no ho facin, Bargalló diu que ja “són conscients” que poden perdre el concert quan se'ls hagi de renovar, en alguns casos a partir del curs 2020-2021. En tot cas, ha assegurat que tant les escoles com les famílies ho sabran abans d'obrir-se el període de preinscripció pel curs següent, perquè tinguin temps de decidir què fan. Aquest decret es podria aprovar el febrer o març que ve.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article