7.016 persones demanen protecció internacional des de gener, una xifra que quasi iguala la de tot el 2018

Es tripliquen les sol∙licituds del Servei de Primera Acollida durant el primer semestre

Des que el 2013 va esclatar la crisi dels refugiats, a Catalunya s’ha multiplicat per catorze el nombre de sol·licitants de protecció internacional, arribant a un total de 7.016 persones el primer semestre d’aquest 2019, una xifra que quasi iguala les de tot l’any passat, amb 7.876.

Aquestes són xifres que el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha presentat aquest dimecres en roda de premsa, en el balanç d’activitat de la Secretaria en matèria d’estrangeria.

Per països d’origen, durant el 2018 els sol·licitants de nacionalitat veneçolana van encapçalar tant les sol·licituds de Catalunya, amb un 33,4% del total, com les del conjunt de l’Estat espanyol, amb un 35,5%. El segon i tercer lloc els van ocupar els sol·licitants de Colòmbia (16,3%i 21,9% respectivament) i Hondures (10,2% i 5,8 respectivament).

Pel que fa al reagrupament familiar, Amorós ha constatat que el nombre de sol·licituds s’ha mantingut estable respecte l’any anterior. Així, durant els sis primers mesos de 2019 s’han tramitat 6436 sol·licituds d’informes per acreditar l’adequació de l’habitatge, tant per demanar un nou reagrupament familiar com per renovar les autoritzacions de residència de familiars ja reagrupats.

“El reagrupament es produeix dins l’administració, per tant, és una immigració que avisa i sabem que vindrà”, ha assenyalat Amorós, que també s’ha mostrat molt crític amb les xifres sobre migracions del govern espanyol ja que considera que “la previsió legal d’immigracions no es correspon amb l’arribada real” fet que, segons ha dit,  no és “ni realista ni positiu per l’economia ni la societat”. “Estem en un cert sense sentit que s’explica pel discurs d’expectativa d’arribada zero”, ha reblat.

En aquesta mateixa línia, Amorós ha constatat un increment “importantíssim” de les persones en situació d’irregularitat. Una irregularitat que es fa evident amb l’increment del padró respecte les residències. Com a exemple, Amorós s’ha referit a a les persones de nacionalitat hondurenya , que arriben a Catalunya empeses per la situació de violència que viuen en el seu país d’origen.

Es tripliquen les sol·licituds del Servei de Primera Acollida

En els primers sis mesos d’aquest 2019 s’han tramitat 5.897 noves sol·licituds de persones que volen obtenir el Certificat de Primera acollida, mentre que l’any passat durant la primera meitat de l’any se n’havien tramitat 1.947.

El Servei de Primera Acollida és un servei de la Generalitat en col·laboració amb els ens locals i els agents socials que vol promoure la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania i l’autonomia personal de les persones estrangeres immigrades, refugiades i catalanes retornades que acaben d’empadronar-se a Catalunya.

El certificat el pot aconseguir la persona usuària del Servei un cop hagi fet la formació en llengua catalana amb 90 hores, coneixements laborals i de la societat catalana, amb total de 15 hores cadascun.

Durant la roda de premsa Amorós s’ha referit als manters defensant que “són persones que poden fer aportacions al treball regulat. En canvi, l’economia submergida no és la solució ni de fons ni a llarg termini”.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article