La precarietat laboral i l'augment de les taxes protagonitzen l'inici del curs universitari

Redacció

Aquest divendres comença un nou curs a les universitats catalanes. Enguany, l’inici de les classes ve marcat per les reivindicacions de diversos col·lectius que denuncien la precarietat del sector universitari en moltes de les seves dimensions així com l’accés desigual a les universitats a causa de l’augment de les taxes.

D’una banda, els promotors de la ILP Universitats han aconseguit les 50.000 signatures que es necessiten per iniciar els tràmits parlamentaris per intentar que el Parlament reguli per llei la baixada de les taxes universitàries. Segons els promotors, l’augment de les taxes el 2012, en un 66%, ha impedit l’entrada d’uns 10.000 estudiants a la universitat.

Després que el mes de febrer passat es presentés la iniciativa, la plataforma ha assolit el repte però es disposa a continuar sumant suports perquè el Parlament reguli per llei la reducció progressiva dels preus de la universitat pública.

L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i el Consell de l'Estudiantat (CEUCAT) són algunes de les entitats que ja han mostrat el seu suport a la iniciativa, així com sindicats com SEPC, USTEC-STEs, l'AEP. 

Precarització del sector universitari

A banda de l’augment de les taxes universitàries, diversos col·lectius també han posat el focus en les mancances que afecten al sector universitari. El col·lectiu Doctorandes en Lluita i el sindicat CGT han denunciat, coincidint aquest divendres amb l’inici del curs universitari, la “continua precarització que pateix el sector universitari”.

Segons ambdós col·lectius, els equips de govern de les universitats públiques catalanes i la Direcció General d’Universitats, “s’han negat, sistemàticament, a aplicar les tènues millores” de l’Estatut del Personal Investigador en Formació, (EPIF), vigent des del passat 15 de març. Segons assenyalen en un comunicat, l’aprovació de l’EPIF no ha fet millorar les condicions laborals d’aquests treballadors, i en la majoria dels casos, “les condicions salarials i de durada del contracte es troben per sota del que estableix l’estatut”.

Han recordat que les diverses vagues i mobilitzacions que es van convocar el curs passat van aconseguir “el compromís d’actualitzar les taules salarials dels contractes predoctorals i l’extensió de la duració dels contractes fins al quart any”, però finalment només l’UAB aplicarà l’estatut a partir d’octubre, amb efectes retroactius des del 15 de març, data de l’aprovació del Reial Decret. 

Pel que fa a la Universitat Pompeu Fabra, lamenten que l’increment salarial aplicat ha resultat ser menor al que contempla la llei i “segueixen sense un compromís de prorrogar els contractes fins a quatre anys”.

La Confederació General del Treball va denunciar al juliol a Inspecció de Treball a l’ACUP, en tal que patronal universitària, així com cadascuna de les set universitats públiques catalanes. En la denúncia es recollia que, si no s’aplica l’EPIF abans del març, 300 contractes predoctorals s’extingiran sense haver-se aplicat l’extensió del contracte pertinent, 100 dels quals s’extingiran aquest desembre. Aquesta situació, diuen, “acabarà probablement amb els treballadors en qüestió, seguint realitzant les seves tasques laborals mentre reben la percepció de l’atur, pràctica molt habitual en l’entorn científic i universitari”.

“Greus mancances”

En aquesta línia s’ha manifestat també Intersindical CSC (I-CSC), qui considera que hi ha “greus mancances” en el sistema universitari públic de Catalunya que “afecten molt greument la qualitat i la reputació de les universitats públiques”.

Per una banda, denuncien la manca de polítiques de recursos humans per lluitar contra la manca de reposició qualitativa i quantitativa del personal docent i investigador (PDI) permanent i la precarietat laboral que viuen especialment dos col·lectius de PDI, el professorat associat i el col·lectiu de doctorands. “Totes aquestes situacions afecten la qualitat de la docència, encara més degradada per l’augment de ràtios i d’hores de docència i la fugida de postdoctorands sense futur que cerquen oportunitats lluny de les universitats catalanes”, adverteixen. Tanmateix, assenyalen les importants mancances del personal d’administració i serveis, “sovint menystinguts per les direccions universitàries de manera que es converteixen en víctimes d’importants retallades”.

Així mateix destaquen que ”l’ofegament pressupostari” que l’Estat provoca a Catalunya afecta molt intensament el finançament de les universitats públiques catalanes i que per tant se'n necessita un model nou. També denuncien que estudiar a Catalunya sigui més car que a la majoria de l’Estat.