Sis de cada deu persones de la comunitat gitana no acaben els estudis obligatoris

Abordar la diversitat cultural a l'escola és clau perquè els joves continuïn estudiant

Actualment, la població gitana espanyola oscil·la entre les 725.000 i les 750.000 persones, segons l'Estrategia Nacional para la Inclusión Social de la Población Gitana en España 2012-2020, publicada el 2014 per l'aleshores Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Es tracta de la comunitat més gran a Europa, després de la romanesa, però tot i així “és la més desconeguda als ulls de la societat”, alerta Eva Bretones, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, i aquest desconeixement causa molts “prejudicis i estereotips”, afegeix. En aquest marc, quin paper tenen l'educació i els mestres?

Segons El alumnado gitano en secundaria: un estudio comparado que va elaborar la Fundació Secretariat Gitano el 2013, l'escolarització dels infants gitanos a primària està pràcticament normalitzada, però la divisòria educativa es reflecteix a l'hora d'accedir a secundària. El 64% dels alumnes gitanos no acaba els estudis obligatoris, respecte del 13% del conjunt d'alumnes.

Dels 15 als 16 anys es produeix un gran descens en l'escolarització. Als 15 anys, el 86,3% dels alumnes gitanos és escolaritzat, respecte del 97,9% del conjunt de la població, i, als 16 anys, la xifra disminueix al 55,5%, mentre que per al conjunt dels alumnes és del 93,5%. El curs amb més abandonament és segon d'ESO i l'edat en què més estudiants de la comunitat gitana abandonen l'escola és els 16 anys.

Abordar les dificultats de participació escolar

Per a Bretones, que també és investigadora del grup de recerca Laboratori d'Educació Social (LES) de la Universitat, una de les claus de l'èxit rau en el fet d’“atendre i incorporar la diversitat cultural” als projectes educatius. Això implica “qüestionar els nostres referents culturals, perquè només així és possible que l'altre pugui passar a ser un nosaltres”, explica l'experta.

Tanmateix, reconeix que “la comprensió de la diversitat cultural no és un acte espontani, sinó un acte de responsabilitat que requereix un esforç per part dels professionals”. Un esforç que passa “necessàriament per l'anàlisi de les pràctiques professionals”, afegeix Bretones.

Per a la professora de la UOC, “un abordatge atent a la complexitat dels fenòmens educatius implica aprehendre i analitzar les accions professionals com a fenòmens vinculats a qüestions socials i culturals. Aquesta és una de les peces en l'abordatge de la participació escolar del poble gitano”, conclou.

La 39a edició de les Jornades d'Ensenyants amb Gitanos

Precisament per reflexionar sobre la situació actual del poble gitano, se celebra la 39a edició de les Jornades d'Ensenyants amb Gitanos els dies 6, 7 i 8 de setembre a la residència Martí-Codolar de Barcelona. Són un espai de reflexió i posada en comú d'experiències educatives vinculades al poble gitano i cerquen respostes a necessitats de formació dels professionals, oferint espais d'informació i reflexió a propòsit de temàtiques i experiències educatives.

Amb aquest objectiu, es fan ponències, taules rodones, exposicions i grups de discussió, que permeten la participació i la reflexió col·lectiva, alhora que visibilitzen una realitat desconeguda i reivindiquen un paper actiu de les polítiques socials i educatives.

En aquest marc, des de l'any 2009 i a petició d'un grup de joves, les jornades acullen un espai de trobada i discussió per al jovent gitano. L'objectiu és possibilitar un espai on joves de tot l'Estat espanyol puguin conversar, opinar, intercanviar experiències i reflexionar. Enguany, una trentena de nois i noies participaran en la V Trobada de Joves Gitanos, amb la coordinació de la professora Bretones. La UOC es fa càrrec de les despeses de transport, allotjament i manutenció d'aquest jovent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article