Un dels afectats per “l’amenaça” d’Endesa: “Hem de poder tenir la dignitat de viure amb llum i no tenir aquesta por”

Jose Luis Jacas demana a les administracions que estiguin “unides” i reclama que sigui l’empresa qui assumeixi la totalitat del deute

Jose Luis Jacas coneix bé el que és viure sense els subministraments bàsics. Després de passar-se gairebé tot un any (2014) amb la llum tallada, ara viu amb angoixa que Endesa pugui tornar a deixar-lo a les fosques. “Les persones han de poder tenir la dignitat de viure amb llum, aigua i gas i no tenir aquesta por”, reivindica l’home.

El Jose Luis, reconegut en l’informe de vulnerabilitat, demana a les administracions que estiguin “unides” amb una mateixa finalitat: “aconseguir els acords i la firma del protocol amb Endesa”. Segons ell, qui hauria d’assumir parcialment el deute, però, no són les administracions sinó l’empresa amb els seus beneficis.

En el cas del Jose Luis el deute puja a prop de 750 euros, ja que des de la tardor del 2017 no ha pogut atendre les factures. Als seus 66 anys sobreviu amb una ajuda mínima i ja fa una dècada que va quedar-se a l’atur i no ha aconseguit tornar a treballar.

“Ningú vol estar amb aquesta angoixa ni no dormint”, assegura recordant l’experiència del 2014, quan va estar un any amb la llum tallada després de quedar-se amb una ajuda de 400 euros al mes i sense prou capacitat per assumir els pagaments. “No dones a l’abast, no pots pagar res”, remarca.

La seva sort, però, va canviar amb l’aprovació de la Llei 24/2015, que li va permetre “tornar a tenir una vida digna” gràcies a la protecció legal de les persones que, com ell, viuen en una situació de vulnerabilitat. És per això que el missatge d’Endesa fa unes setmanes el va agafar per sorpresa. “La frase de ‘si aquí ningú paga el 50%, tallaré la llum', aquesta frase és molt forta”, es queixa.

“S’ha d’evitar per tots els mitjans [el tall de llum], s’ha de procurar que l’empresa entengui que ha de tenir una mica més de finalitat social i arribar a un acord amb les administracions i els ajuntaments”, afirma.

Amb tot, ell té clar que qui ha d’assumir el seu deute i el de la resta de famílies vulnerables és l’empresa. “A l’Aliança contra la Pobresa Energètica pensem que els diners públics no tenen per què estar pagant uns sumbministraments que són d’una empresa que genera uns beneficis bastant importants”, conclou.

“S’ha de ser una mica més humà”, diu, remarcant que deixar sense electricitat persones com ell significa treure salut i dignitat. “És una sensació d’impotència molt perjudicial [..] Els que ho hem viscut no volem tornar-hi..”, afirma.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article