Les entitats denuncien la manca de capacitat de la Renda Garantida per assegurar uns ingressos mínims a tota la població

Redacció
ACN

Les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han criticat que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) continua sense donar compliment a l’Estatut de Catalunya, que en el seu article 24.3 estableix que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida que els asseguri els mínims d’una vida digna”.

Dos anys després que entrés en vigor la Llei 14/2017, del 20 de juliol, les entitats han assegurat que la cobertura de la RGC és insuficient i no s’ha aprovat encara el reglament que n’ha d’assegurar el compliment, una postura que “evidencia l’escassa determinació del Govern pel que fa a les polítiques socials”, han apuntat.

ECAS espera que el reglament serveixi per flexibilitzar els criteris de la renda i ampliar-ne l’abast, ja que critiquen que actualment queden excloses de la prestació moltes persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

També han recordat que aquesta situació es dona en un context d’augment de la pobresa i la desigualtat. Segons la darrera ‘Enquesta de Condicions de Vida’ de l’Idescat, un 21,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, una dada que posa de relleu la necessitat d’incrementar la inversió social, ha subratllat ECAS. Segons ECAS, malgrat la suposada recuperació econòmica, “les desigualtats augmenten” i assenyalen l'últim informe INSOCAT, el qual reflecteix com “després de disminuir entre 2014 i 2016, l’índex de Gini i el S80/S20 creixen lleugerament” i la pobresa es cronifica.

Davant d’aquest panorama, les entitats han exposat que la deficient aplicació de la RGC resulta “decebedora” i evidencia “l’escassa determinació del Govern de la Generalitat pel que fa a les polítiques socials”. Així, apunten a la necessitat de convertir la lluita contra la pobresa en una “prioritat de país” i mostren la seva voluntat de continuar vetllant perquè les expectatives que ara fa dos anys van dipositar sobre el desplegament de la RGC es compleixin.

En aquesta direcció, les entitats socials apunten que durant els primers mesos de funcionament de la llei ja van elaborar un informe en el qual alertaven de l’alt nombre de denegacions, a banda de detallar una sèrie d’incidències. Unes mancances que van posar en coneixement tant del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, com del Parlament. Així mateix, en al·legacions presentades al Projecte de decret de desplegament de la Llei han assenyalat diverses possibilitats de millora i han insistit en la necessitat d’ampliar el rol de les entitats socials per agilitzar la gestió, facilitar els tràmits i assegurar l’acompanyament a les persones beneficiàries de la RGC.

Amb tot, les Entitats Catalanes d’Acció Social han conclòs que, més enllà d’exigir el complet desplegament de la Renta Garantida de Ciutadania, cal repensar el sistema de protecció social per adequar la resposta al context actual. En aquest sentit, han mostrat la seva disposició a apostar pel debat al voltant de la garantia de rendes amb vocació universal, vinculat al futur dels treballs i a un nou model socioeconòmic que posi la vida, les persones i les cures al centre.

El TSCAT considera “urgent” coordinar Generalitat i ens locals

El balanç dels dos anys d'aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania, segons el Col·legi de Treball Social (TSCAT) “no assoleix les expectatives generades per una llei que va suposar un nou dret de caràcter subjectiu, a la pràctica, els requisits d'accés exclouen de la prestació moltes famílies i persones en situació de pobresa i vulnerabilitat”.

El TSCAT constata que aquests dos primers anys han estat marcats per la lentitud en la tramitació dels expedients, la manca d’instruccions clares i un gran retard en l'aprovació del que ha de ser “una eina clau per interpretar la llei en clau més preventiva i garantista, de manera que se’n pugui ampliar l’abast”. Un cop transcorregut el primer període d’implementació, l’organisme confia que el reglament s’aprovarà i entrarà en funcionament a principis de 2020.

Taxa del risc de pobresa a Catalunya del 21%

En l'actual context d'increment de la pobresa, amb una taxa de risc del 21,3% a Catalunya, i de creixent precarietat laboral, que es reflecteix especialment en l'augment dels treballadors pobres, el TSCAT demana “determinació política” per revertir la situació.

En aquesta línia, l’entitat demana la modificació de la Renda Garantida de Ciutadania “que ha de ser una aposta clara i prioritària per prevenir i combatre l'exclusió social”. “El reglament ha de servir per incorporar perfils que ara queden fora i cobrir també totes aquelles persones que, malgrat tenir feina fins i tot a jornada completa, no assoleixen un nivell d'ingressos o una estabilitat suficient per evitar caure en la pobresa“, destaquen en un comunicat.