Xocolata: com més negra, millor, i mai per combatre l'estrès

El menjar no ha d'usar-se com un medicament, ni tan sols amb l'excusa de donar-se un caprici en un mal moment

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Internacional de la Xocolata, que a Europa se celebra el 13 de setembre, coincidint amb la data de naixement de Roald Dahl, l’autor de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’. Hi ha molts mites al voltant d'aquest aliment. És saludable? Pot ajudar a reduir l'estrès? Prevé les malalties cardiovasculars? Engreixa?

S'han dut a terme moltes recerques sobre les propietats del cacau i algunes apunten que consumir-lo en petites quantitats podria repercutir beneficiosament en la salut. “Hi ha treballs que suggereixen els efectes beneficiosos del cacau en la salut cardiovascular de les persones, a causa de l'alt contingut que té en polifenols (flavonoides i procianidines) i el seu paper com a antioxidant, antiplaquetari i antiinflamatori”, assenyala Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Unes altres investigacions també el relacionen amb una millora de la capacitat cognitiva i del funcionament del cervell. De fet, científics de la Universitat de L'Aquila (Itàlia) van descobrir que, prenent cada dia una dosi de xocolata, actua com un suplement dietètic per a contrarestar el deteriorament cognitiu. 

Segons aquesta recerca, publicada en la revista Frontiers in Nutrition, el cacau milloraria la memòria de treball i el processament de la informació visual. Els flavonoides també poden estar al darrere d'aquestes propietats del cacau en els processos de memòria i del seu efecte positiu en l'envelliment cerebral, “ja que són protectors cel·lulars, com és el cas de les neurones”, explica María José Acebes, neuropsicòloga i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

“No és cacau tot el que lluu”

Però, compte! Cal ser caut a l'hora de relacionar la xocolata amb la salut. D'entrada, perquè “és millor parlar de patrons d'alimentació saludable, ja que no prenem els aliments aïlladament, sinó dins d'una dieta. Per tant, sempre convé parlar dels possibles beneficis d'un aliment en el context d'una dieta i un estil de vida”, indica Alicia Aguilar, que també és directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC.

En segon lloc, perquè “el grau d'evidència de les investigacions encara és feble per a afirmar que el consum habitual de xocolata és bo per a prevenir o millorar les malalties cardiovasculars. Caldria investigar encara més en aquesta línia”, afegeix l'especialista en nutrició.

I en tercer lloc, perquè la majoria de la xocolata que es consumeix no és cacau pur: “Conté altres substàncies els efectes sobre la salut de les quals podrien no ser favorables”, explica María José Acebes. Quan es duen a terme recerques sobre les propietats beneficioses de la xocolata, sempre s'hi estudia el cacau pur, natural i sense tractar: “Per això, quan es consumeixi xocolata, com més negra i pura sigui, millor”.

En aquest sentit, Alicia Aguilar recorda que “hi ha una proporció més alta de polifenols quan la concentració de cacau és més elevada (75% o més)”. Així, malgrat que les quantitats de flavonoides també poden variar en funció de l'origen del cacau, del procés de transformació, entre altres, la xocolata negra té una proporció més elevada de flavonoides. “En el cas de la xocolata amb llet, a més de tenir una proporció inferior de cacau, l'addició de llet podria disminuir l'absorció dels flavonoides i el seu efecte antioxidant”, diu la professora de la UOC.

I una presa de xocolata quan s'està estressat?

En realitat, tot i que una presa de xocolata no fa mal, i encara menys si té una concentració alta de cacau, com s'ha comentat, utilitzar-la per a «calmar-se» no sembla la millor idea. Manuel Armayones, psicòleg i director de desenvolupament de l'eHealth Center, centre de salut digital de la UOC, recomana no menjar per impuls.

“Un dels efectes de l'estrès és que ens fa menjar més i pitjor, perquè busquem satisfaccions immediates i compensar amb aliments rics en greix i sucres l'ansietat que ens produeixen factors externs a l'alimentació”, diu.

Però aquesta satisfacció immediata que aporta el menjar no és duradora, de manera que la font d'estrès es mantindrà. “El menjar, i en aquest cas la xocolata, no s'ha d'usar com un medicament, ni tan sols amb l'excusa de concedir-se un caprici en un mal moment”, remarca Armayones.

Per al director de desenvolupament de l'eHealth Center, en moments d'ansietat, “cal aturar-se, no menjar per impuls, i analitzar i atacar les fonts reals que ens provoquen aquesta ansietat”, i adverteix que precisament l'estrès és al darrere de moltes dietes poc saludables.

La ciència corrobora aquesta opinió: un estudi elaborat a l'Institut Regional de Salut Ocupacional d'Oulu (Finlàndia) va demostrar que l'índex de massa corporal és més elevat en les persones que mengen en situacions d'estrès.

La investigació va demostrar que aquestes persones tendeixen a menjar més aliments com ara salsitxes, hamburgueses, xocolates i pizzes. “Quan les persones tenen un nivell d'estrès alt, solen ometre àpats importants com l'esmorzar i tendeixen a servir-se racions més abundants i a menjar més aliments inadequats que no són saludables ni calòricament ni nutritivament”, recalca Acebes.

Al seu torn, i sobre la creença que el cacau pot afectar l'estat anímic, Aguilar explica que “malgrat que algunes recerques sí que s'han centrat en l'impacte que pot tenir en els problemes neurològics, especialment la depressió, pel seu possible efecte antiinflamatori i perquè promouria la producció de neurotransmissors com la serotonina, encara no hi ha gaires estudis sobre aquest tema i és aviat per a afirmar que pugui tenir algun impacte en aquests casos”.

“No puc parar: crec que soc addicte a la xocolata”

Una altra de les creences sobre la xocolata és la hipotètica capacitat de crear addicció. Què hi ha de cert, en això? Encara no s'han dut a terme gaires estudis sobre els efectes negatius de consumir-la, de manera que no és possible atribuir aquesta propietat a la xocolata, explica Aguilar.

“De vegades, la presència d'alguns nutrients o components, com el greix, els polifenols o els antioxidants, porta a extrapolar els possibles efectes del compost a tot l'aliment, però cal comprovar-ho amb estudis científics que valorin el consum de l'aliment complet”, afegeix.

Finalment, la pregunta que es fan moltes persones: engreixa tant com diuen? És cert que el pes corporal d'una persona depèn de moltes variables, com ara les quantitats ingerides, la dieta general, l'activitat física, entre altres, però, en línies generals, la xocolata “té un contingut energètic elevat o dens. Tot i que dependrà del tipus de xocolata, els valors oscil·len al voltant de les 400 i 500 quilocalories per cada 100 grams”, conclou la directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article