Caçar pokémons: nova recepta per a combatre el sedentarisme i l'aïllament en la gent gran

Redacció

Quan mires el món a través de la càmera del mòbil mentre jugues a Pokémon Go, als carrers i les places apareixen monstres virtuals que aquest joc de realitat augmentada et convida a caçar. De vegades ho pots fer sol, però altres vegades els monstres són tan forts, que només els podràs atrapar si al teu costat hi ha una vintena de jugadors. El joc és molt popular. En poc més de tres anys, ha superat la xifra de mil milions de baixades. Per això, en ciutats de tot el món, ha aparegut un nou fenomen: trobades fugaces entre desconeguts, que arriben caminant a una hora i un lloc per capturar junts un monstre virtual.

Només a la ciutat de Badalona, el joc mou prop d'un miler de persones. Entre ells hi ha jubilats i jubilades als quals alguns treballadors socials sanitaris del Barcelonès Nord i el Baix Maresme els han arribat a recomanar de provar aquesta activitat.

L'objectiu és que surtin més de casa, que caminin una bona estona i que es relacionin més i millor amb els nets o amb altres aficionats a caçar pokémons, una nova recepta del segle XXI per a combatre la soledat i el sedentarisme entre els avis i les àvies.

Precisament, l'1 d'octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones d'Edat, amb el tema Viatge cap a la igualtat d'edat, enfocat envers la necessitat d'apoderar la gent gran en tots els àmbits de desenvolupament.

La multimèdia aplicada al treball social

La iniciativa que es porta a terme a Badalona es va gestar a partir de l'experiència de Jordi Piera, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director d’Innovació, Recerca i Tecnologies de la Informació de Badalona Serveis Assistencials (BSA).

Aquesta entitat gestiona cinc centres d’atenció primària (CAP) de Badalona i un a Montgat, així com un consultori local a Tiana i també ofereix atenció sociosanitària, especialitzada i salut mental. Piera coneixia el joc arran de l'afició dels seus fills. Havia fet molts quilòmetres a peu per caçar monstres virtuals i havia creat un xat per organitzar trobades per a lluitar amb els monstres més forts.

La idea va néixer en contacte amb els treballadors socials dels CAP la tardor de l'any passat. “Una companya em va dir: ‘Tinc un pacient que està molt tancat a casa i que només surt de tant en tant per veure els nets. Què us semblaria si proposo als nets que l'animin a jugar a Pokémon Go?’. Aquest senyor ara camina molt, està ben morè i és un altre. També destacaria el cas d'una dona que va tenir una experiència similar i, a més, ara fa servir un rellotge intel·ligent i així sap que cada dia fa entre 30.000 i 40.000 passos”, relata l'expert de la UOC.

“Als centres de salut i de serveis socials tenim clar que la pandèmia més gran que viuran les societats desenvolupades és la soledat de les persones d'edat avançada. Aquests sistemes ajuden a combatre la soledat traient la gent al carrer i fent-li sentir que pertany a un col·lectiu més gran. Potser l'ús de les noves tecnologies els costa una mica més, però acaben sabent-les utilitzar molt bé”, assegura. Per això, diu, “ara la recomanació del joc es basa en dues dimensions clau del bon envelliment: l’exercici i la inclusió social”.

Més a prop dels éssers estimats

En aquest sentit, Andrea Rosales, investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i membre del grup de recerca Communication Networks & Social Change, destaca sobretot “com les tecnologies digitals ofereixen a les persones grans l'oportunitat de compartir espais digitals amb els seus éssers estimats”. Però també recorda que “no ho fan només per això, sinó que en realitat els ha de venir de gust jugar i caminar».

Rosales subratlla que, si a una persona gran no li agrada jugar i no té ganes de caminar, no ho farà. «Les tecnologies no canviaran el seu estil de vida, però si un professional de la salut li recomana de fer-les servir, potser sí que tindrà una motivació per a fer aquest canvi”. A més, diu, “és molt important tenir una xarxa de suport per a fer la immersió en aquestes tecnologies”.

Recerques en marxa

Piera, amb altres investigadors del grup de recerca Open Evidence de la UOC, porta a terme un estudi de recerca a partir de les dades anònimes del xat que va crear per organitzar les trobades a Badalona, en el qual hi ha persones de totes les edats.

“Podrem saber quant caminen cada dia les persones amb motiu del joc, el nombre de vegades que queden o també com són les xarxes de relacions que s'estableixen”. De moment, avança, “veiem que el joc incrementa molt dràsticament el nombre de contactes persona-persona i suggerim que s'estableixen lligams que semblen duradors i que fomenten la cohesió social i el sentiment de pertinença”.

Alguns estudis anteriors amb jugadors de Pokémon Go, com el que va fer la Universitat Duke, demostren que aquest videojoc fomenta l'exercici físic. Concretament, els participants d'aquest estudi havien augmentat de mitjana gairebé 2.000 passes diàries les distàncies que recorren des que van començar a caçar pokémons.