Íngrid, 60 dies vivint davant l'Ajuntament de L'Hospitalet: “Si no em donen una resposta positiva, no aixeco la tenda”

La PAH del municipi exigeix a les administracions que compleixin la Llei 24/2015, mentre que des del consistori assenyalen que han ofert solucions per a la situació d'emergència

“Vaig decidir que em plantaria al carrer, on m'havien deixat. I ho vaig voler fer davant de l'Ajuntament per trobar suport, per a mi i també per a moltes altres famílies. Hi ha moltes dones soles que es troben en una situació similar”.

Així explica la seva lluita Íngrid, mare d'un nen de 6 anys, que ha estat desnonada dues vegades en un any a L'Hospitalet de Llobregat. La PAH va organitzar el passat dissabte una jornada de suport quan fa 60 dies que la dona viu en una tenda de campanya plantada davant del consistori per reclamar un lloguer social. “Continuaré aquí. Fins que no em donin una resposta positiva d'acord amb la meva situació, no aixecaré la tenda”, diu. L'Ajuntament assenyala que s'han reunit amb Íngrid i que li han ofert solucions per a la situació d'emergència habitacional.

“L'Ajuntament no pot dir que no coneix la situació, porta 60 dies a la porta i hem fet diverses accions”, retreu Juanjo Ramón, portaveu de la PAH Hospitalet. L'entitat exigeix el compliment de la Llei 24/2015, que estableix que les administracions han de garantir el reallotjament adequat de les persones i famílies en risc d'exclusió residencial que es vegin afectades per un desnonament. “L'Íngrid és un cas clar que no estan complint la llei”, denuncia el portaveu de la PAH Hospitalet.

Segons expliquen des de la PAH, el consistori fins ara ha ofert a Íngrid “dues opcions, o tres dies en una pensió o bé ajudar-la a pagar la fiança d'un pis que ella es busqui a preu de mercat”. L'entitat exigeix un habitatge digne a través d'un lloguer social i apel·la a la Llei 24/2015, que el Tribunal Constitucional va avalar el febrer després de mesos amb alguns dels articles suspesos cautelarment.

Ramón afirma que la situació en què es troba aquesta veïna de l'Hospitalet de Llobregat és “paradigmàtica” de l'“entramat del triumvirat del mal entre administracions, bancs i fons voltors”. La PAH explica que Íngrid vivia en un pis de lloguer i que una pujada en la renovació del contracte, sumada a un sou precari primer i a la pèrdua del treball després, van provocar que no pogués assumir els pagaments. Aquell va ser el primer desnonament que va patir sense alternativa habitacional.

Íngrid va acudir a la PAH i van ocupar un pis de Kutxabank que portava anys buit, del qual van intentar negociar un lloguer social, segons expliquen des de l'entitat. Finalment aquesta família va ser desallotjada a l'estiu i és aleshores quan Íngrid va decidir “plantar-se”. “Quan em vaig tornar a veure al carrer, vaig trobar la força que abans no tenia”, assenyala, per continuar: “Vaig demanar suport als companys de la PAH i va ser decisió meva posar un peu davant de l'ajuntament perquè m'escoltessin”. Segons la PAH Hospitalet, el pis del qual va ser desnonada continua buit.

340 famílies en situació d'emergència habitacional a la ciutat

Fonts de l'Ajuntament de l'Hospitalet destaquen que a la ciutat hi ha 340 famílies en situació d'emergència habitacional que esperen un reallotjament i que estan sent ateses amb solucions provisionals. Aquestes solucions són les que van oferir els tinents d'alcalde d'Habitatge i Drets Socials a Íngrid en una reunió fa uns dies.

Les mateixes fonts recorden que a la ciutat i a Catalunya en general hi ha un dèficit en pisos per a lloguer social i que qui té les competències en aquest àmbit és la Generalitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article