La neuroeducació millora l'aprenentatge dels infants

L'humor, el joc, la relaxació i el contacte amb espais naturals faciliten la predisposició del cervell de nens i adolescents a aprendre

El cervell és l'òrgan que possibilita l'aprenentatge i que, a més, està dissenyat per a aprendre al llarg de tota la vida. En aquesta premissa es basa la neuroeducació, una disciplina que parteix de la idea que la pràctica pedagògica i les experiències d'aprenentatge poden millorar si es coneix com aprèn i com funciona el cervell.

En aquest sentit, els neurocientífics pensen que l'emoció és una peça clau en aquest engranatge. I com entra l'emoció a l'aula? Expertes de la UOC apunten que són essencials dosis d'humor, el treball en equip, el joc, la relaxació, la música i el contacte dels escolars amb espais naturals.

Les professores del seminari Neurociència i educació, de UOC X - Xtended Studies, Anna Carballo i Marta Portero, amplien cadascun dels elements que faciliten l'aprenentatge a l'aula proporcionant estímuls i emocions al cervell de petits i joves.

1. L'humor. L'ús de tècniques per a fomentar el bon humor entre estudiants i mestres millora el clima de l'aula, afavoreix oportunitats d'aprenentatge i disminueix la resposta d'estrès.

2. El treball en grup. La sociabilitat està directament relacionada amb la felicitat i la seva absència s'associa amb problemes de salut mental i física, i també amb discapacitats greus com l'autisme. Quan es treballa en grup augmenta l'alliberament de molècules com ara l'oxitocina o les endorfines, que es relacionen amb els mecanismes d'aprenentatge. Així, si l'aprenentatge té lloc en un context grupal i cooperatiu, es poden fomentar els processos d'empatia mitjançant el treball en equip, la cohesió social i la promoció d'un rendiment millor.

3. El joc. El fet de poder dissenyar metodologies d'aprenentatge mitjançant el joc té efectes molt positius, ja que el joc està considerat un mecanisme neural natural que desperta la curiositat, és plaent i permet descobrir noves habilitats útils. Les situacions de joc augmenten el benestar, l'autoestima, la curiositat i la motivació per a aprendre.

4. La relaxació. Poder ensenyar i practicar algunes tècniques de relaxació a l'aula pot ser d'utilitat tenint en compte els efectes beneficiosos per a l'organisme. En general augmenta l'alliberament de neurotransmissors com ara la serotonina i les endorfines, que fomenten el benestar emocional i un estat d'atenció relaxada. Recentment hi ha estudis que avaluen els efectes de tècniques per a la consciència plena (mindfulness) amb una millora dels processos d'aprenentatge i la plasticitat cerebral.

5. La música. La música canvia les vies neurals del cervell i influeix en la manera en què es processa la informació quan es presenta simultàniament. A més, s'observa que provoca una millora en l'estat d'ànim i promou la relaxació i l'autoregulació de les reaccions emocionals. Per tant, l'ús de la música en el context d'aprenentatge pot ser un mètode alternatiu tant en l'àmbit educatiu com per a intervenir en nens i nenes que tenen dèficits cognitius.

6. El contacte amb espais naturals. Quan els nens es connecten amb la natura augmenten els nivells de creativitat i la capacitat de resolució de problemes, milloren les habilitats cognitives i el rendiment acadèmic, minven els símptomes del trastorn per dèficit d'atenció, augmenta l'activitat física, milloren la vista, les relacions socials i l'autodisciplina, i es redueixen els nivells d'estrès. Les especialistes també apunten que la cura del cos repercuteix directament sobre el millor o pitjor rendiment del cervell i de les funcions intel·lectuals superiors que permeten els processos d'aprenentatge. Així, dormir bé, menjar sa, gestionar bé les emocions i fer esport faciliten la predisposició a aprendre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article