La meitat dels alumnes coneix almenys un cas d'assetjament a la pròpia escola

Segons un estudi de les entitats Amalgama 7 i Fundació Portal, el 37,3% dels joves està assabentat d'incidents de ciberbullying

Un 49,7% dels alumnes enquestats en un estudi de les entitats Amalgama7 i Fundació Portal coneixen almenys un cas d'assetjament que ha tingut lloc a la pròpia escola i un 37,3%, de ciberbullying.

Les dades corresponen a la primera fase d'un estudi sobre bullying i ciberbullying en alumnes d'escoles catalanes entre 12 i 17 anys a partir d'una mostra de 193 joves, que s'anirà ampliant.

Prop del 9% dels enquestats reconeix que almenys en una ocasió han exercit ciberassetjament, un percentatge que s'enfila al 12,6% entre els adolescents de 16 a 17 anys.

Ara bé, el 16,1% dels enquestats va reconèixer que havia enviat missatges o fet trucades ofensives a altres companys. “Tant víctimes com agressors i espectadors són menors que necessiten ajuda per canviar la seva situació. Sobretot perquè aquests papers no són estàtics, poden ser canviants en el temps”, adverteix el director clínic d'Amalgama7, Jordi Royo.

El 41% dels enquestats reconeix que han estat víctimes de bullying i un 14,5%, de ciberbullying. Aquesta és una de les dades que Amalgama7 i Fundació Portal han avançat aquest dimecres en la presentació de la jornada de prevenció i atenció a adolescents en risc, que tindrà lloc el dijous 17 d'octubre amb el títol 'Del bullying al ciberbullying. Víctimes?'. Per a aquestes entitats, les dades evidencien que l'assetjament escolar és “un problema global”.

Un 20,2% dels alumnes que manifesten haver estat víctimes de bullying o ciberbullying no volien anar a l'escola; un 5,7% hi van deixar d'anar. Un 6,7% va tenir en algun moment pensaments de fer-se mal i un 5,2% va reconèixer que s'havia autolesionat, segons l'enquesta. Un 9,8% dels alumnes víctimes d'assetjament va indicar que havia tingut pensaments suïcides: un 6,5% en el cas dels nois i un 12,9% en el de les noies.

El 67% dels alumnes que han patit assetjament manifesta que ho van comunicar a un adult referent, és a dir, als tutors, les mares o els pares. “Per les dades que manegem i les d'altres estudis internacionals, no és veritat que la majoria d'alumnes no comuniquin que són víctimes de bullying a un adult referent. Per a la majoria és eficaç però un 14% diu que, tot i haver-ho comunicat, no va canviar res. Aquest element ens ha de fer reflexionar”, ha apuntat Royo.

Prop del 28% dels enquestats reconeix que almenys en una ocasió ha assetjat altres alumnes, amb diferències significatives entre nois i noies, amb el 41,3% i el 15,8%, respectivament. Un 14% va reconèixer que l'agressió no només havia estat psicològica sinó també física; un 25% en els nois i un 4% en les noies.

Consciència del paper d'espectadors com a còmplices

Un 40% dels enquestats va reconèixer que ser espectador d'assetjament et converteix en còmplice. Aquest percentatge cau fins al 20% en la franja de 12 a 13 anys, mentre que dels 16 als 17 anys creix fins al 47,7%. Per als responsables de l'estudi, les dades mostren que a mesura que es fan grans, els alumnes són més conscients de la importància de trencar el silenci com a espectadors. La conscienciació és major entre les noies (50,5%) que en els nois (28,3%).

Jesús Martín és un jove de 26 anys, amb parella, que porta una vida “quasi bé normal” i que ho explica sentint-se ara “molt content”. Ara bé, la vida no ha estat sempre així per a ell. Dels 3 als 9 anys va patir bullying a l'escola. “Una vegada vaig dir a la professora que m'havien insultat i ella em va contestar: 'Serà perquè ho ets'”, recorda. Va canviar d'escola però el patiment no va acabar de cop. Ara, intenta entendre els assetjadors i aquells que en van ser còmplices: “Crec que els faltava informació. Les escoles no estan formades i els nens no estan en condicions d'entendre-ho i assetjaven”.

El director clínic d'Amalgama7 destaca que l'assetjament es fixa en la diferència. A Jesús, li van diagnosticar trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH); després, trastorn d'Asperger amb trastorn obsessiu compulsiu i, finalment, el diagnòstic es va simplificar, assenyala, fins a un trastorn de l'espectre autista. Aquest periple per diferents diagnòstics posa en evidència la complexitat dels problemes de salut mental i la importància cabdal d'arribar a una identificació precisa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article