“Abans de cometre un suïcidi sents tant patiment que no pots raonar. Llavors cal un ajut extern”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Nou de cada deu persones que es treuen la vida estaven vivint un problema de salut mental. El Pep Sotillos, que ara té 54 anys, va intentar-ho quan en tenia 25. De jove, Sotillos va tenir un trastorn emocional. “Em vaig anar esquinçant per dins. Vaig veure que la salut mental era un tema tabú i com que no en podia parlar el que vaig fer va ser aïllar-me”, reconeix. Per aquest motiu, diverses organitzacions demanen posar la salut mental al centre i parlar-ne perquè això “pot salvar vides”.

Precisament, l'entitat Obertament ha presentat recentment un estudi sobre el tractament que els mitjans de comunicació fan sobre el suïcidi. Una de les conclusions del treball és que es troba a faltar la veu dels que s’han recuperat, “perquè són que exemples a seguir per la gent que es troba en la mateixa situació”, ha explicat Ariadna Rogero, responsable de l’informe.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per cada mort per suïcidi hi ha 20 intents. Per aquest motiu, la mateixa OMS defensa que es pugui parlar de suïcidi als mitjans com a “factor preventiu”.

Amb tot, els mitjans encara no han de millorar quan parlen de suïcidi perquè,tal com indica l’informe d’Obertament, només el 19,5% de les notícies 182 notícies publicades en premsa escrita que s’han analitzat en aquest document parlen d’històries de superació. “Mai he vist que els diaris tractin aquest tema: el suïcidi causa més morts que els accidents de trànsit. Hi ha moltes campanyes preventives de trànsit, en canvi, amb el suïcidi no”, destaca Sotillos.

La urgència de trencar l’estigma

A més, entitats i col·lectius que vetllen per la salut mental fan una crida no només als mitjans, sinó a la comunitat en conjunt, per trencar l’estigma que envolta la salut mental. “L’objectiu és conscienciar a la ciutadania sobre els problemes de salut mental i eliminar l'estigma social existent”, assenyalen a l’entitat Osonament.

En aquesta mateixa línia s’expressa Sotillos, “el fet de no poder parlar-ne és el que va provocar que la bola es fes més grossa i ja no hi hagués aturador. Jo deia, ‘tu calla i actua normal’”, admet. Malgrat tot, però, reconeix que va poder “sortir del pou”. “Em vaig estabilitzar i ara porto una vida tranquil·la, tinc pau interior i em sento bé, soc feliç”, explica Sotillos, que ara és activista de l’entitat.