La diversitat que defineix Catalunya com a país

Redacció

Amb el suport de  

El Govern inicia un procés participatiu per promoure un Pacte Nacional per a la Interculturalitat, que contribueixi a incorporar la diversitat, la igualtat i la interacció en l’acció pública. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, presentarà el procés participatiu el proper 14 de novembre, però durant tot el mes se celebraran sessions de participació arreu del territori.

En concret, a Barcelona, aquestes sessions s’organitzen el proper dimarts 12 i dimecres 13, i pretenen recollir els compromisos del Govern, dels ajuntaments, dels actors socials i de la ciutadania. Per això, el Govern fa una crida perquè les entitats s’hi inscriguin i participin en els debats. A més de a Barcelona, es faran sessions participatives a Lleida, Girona, Manresa, Mataró, Terrassa, Manlleu, Granollers, Vilafranca del Penedès, entre altres municipis.

El 19 de desembre de 2008 es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració i va representar un ampli consens en les polítiques de gestió de les migracions al voltant de tres eixos bàsics: la gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat de treball, l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa i la integració de totes les persones en una cultura pública comuna. Ara, deu anys després de la seva aprovació, el Govern considera que ha arribat el moment de renovar aquest acord estratègic, per tal de respondre els nous reptes que té plantejada la societat catalana.

Conviure en la diversitat, el gran repte

Catalunya és una societat diversa des de molts punts de vista. Els catalans parlen més de 310 llengües diferents i participen de totes les principals creences i conviccions que hi ha al món. A més, les institucions reconeixen la diversitat d’identitat de gènere en documents oficials i es registren més de 1.000 matrimonis cada any entre persones del mateix sexe. Alhora, a Catalunya, una de cada 13 persones té alguna discapacitat, tot i que aquesta xifra creix fins a una de cada cinc per damunt dels 75 anys.

Hi ha catalans i catalanes amb 184 de les 193 nacionalitats d’arreu del món reconegudes per l’ONU. I encara s’hi poden sumar les no reconegudes. Tot i que no tota la diversitat es deu a l’origen, el fet migratori l’ha fet créixer de forma notable al segle XXI. Actualment, un 36,1% dels nens i nenes que naixeran a Catalunya tindrà com a mínim un progenitor d’origen estranger. I al mateix temps, més de la meitat de les persones que encara tenen passaport estranger ja fa més de deu anys que viu a Catalunya.

Conviure en la diversitat és un dels grans reptes de les societats democràtiques actuals. Ser una societat cohesionada i diversa al mateix temps hauria de ser possible i desitjable. Respectar la pluralitat és, segons el Govern, una qüestió de legalitat, principis, valors fonamentals, que alhora enforteix el desenvolupament i la cohesió social. El gran repte és, però, que aquestes diferències no derivin en desigualtats.

L’interculturalisme, una eina per a la cohesió

Al món hi ha altres països que han viscut processos d’immigració intensos dels que han sorgit, també, societats diverses. De la seva experiència, amb encerts i errades, n’ha sorgit un aprenentatge que ha portat el Consell d’Europa a recomanar l’interculturalisme com a eina per a la gestió de la diversitat. L’interculturalisme se sustenta en tres principis: igualtat d’oportunitats, reconeixement de la diversitat i interacció positiva.

Fomentar la igualtat és important, no només perquè les societats contemporànies han de voler justícia i solidaritat, sinó perquè com més cohesió hi ha en una societat més eficient és. Alhora, reconèixer i conèixer la diversitat és un requisit necessari per al diàleg i la convivència. Per últim, cal cercar una millor interacció perquè, entre altres, tenir amistats d’orígens diferents és el millor antídot contra estereotips i prejudicis.