Creix el nombre de joves migrants majors d'edat en situació de sensellarisme a Barcelona

L'Ajuntament diu que representen prop del 10% de les persones que dormen al carrer contactades pels seus serveis d'inserció

Barcelona ha detectat en els darrers anys una major presència de joves migrants que es troben en situacions d'exclusió residencial “severa” i que en ocasions opten per dormir al carrer.

Segons dades del Servei d'Inserció Social Medi Obert (SISMO) de l'Ajuntament, que contacta amb les persones que dormen al carrer a la ciutat, prop del 10% de les contactades aquest any tenien entre 18 i 25 anys, mentre que el 2016 aquest percentatge no arribava al 4%. Tot i no tenir xifres concretes, fonts municipals atribueixen part de l'augment del sensellarisme entre la joventut migrada a la desprotecció amb què es troben els joves migrats sols tutelats per la Generalitat quan compleixen la majoria d'edat.

La situació d'exclusió que pateixen cada cop més joves, però, no només s'ha fet visible al carrer, sinó que també s'ha fet sentir en l'ús dels serveis municipals adreçats a les persones sense llar, com els centres de primera acollida, on s'ofereix un plat a taula i un llit durant uns mesos.

Segons dades municipals, mentre que el 2015 els joves d'entre 18 i 25 anys eren només el 7,5% dels residents dels centres per a persones sense llar que hi ha a la ciutat, el 2019 ja constitueixen el 22,3%.

El mateix passa amb els centres de dia o els menjadors socials a Barcelona, on també creix el percentatge de joves que s'hi dirigeixen. En el cas dels centres de dia, per exemple, les atencions a joves van ser 248 el 2015, una xifra que es dispara fins a 869 el 2018.

El pas a la majoria d'edat dels tutelats

Fonts municipals apunten que l'arribada de joves extutelats al sistema d'atenció a persones sense llar demostra que hi ha “importants mancances” en l'acompanyament dels infants en la transició a la vida adulta.

Mentre són menors d'edat, apunten, la legislació de protecció a la infància prima sobre la legislació en matèria d'estrangeria, però això canvia quan assoleixen la majoria d'edat i la principal necessitat és regularitzar la seva situació com adults. Per obtenir un permís de treball, per exemple, cal obtenir un contracte de feina d'almenys un any de durada a jornada completa.

Davant les dificultats administratives i la manca de places i recursos per acompanyar els joves quan compleixen els 18 anys el risc és que la presència de joves al carrer sigui cada vegada més alta.

A més, segons dades de la Generalitat facilitades per l'Ajuntament, actualment el 44,9% dels infants i joves acollits per la DGAIA tenen 17 anys.

En aquest sentit, la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, demana fer “una bona previsió de sortida del sistema de protecció”. “Els joves que facin 18 anys i no puguem acompanyar amb un pis o mitjançant un programa actiu d'ocupació, no els podrem acompanyar tampoc per regular la seva situació i possiblement els deixarem també en una situació de carrer”, expressa Fuertes.

Per això, la comissionada demana que s'afavoreixi un programa d'acompanyament dels 18 als 21 anys per “evitar que el sistema de sortida sigui el carrer”. En aquest sentit, l'Ajuntament va posar en marxa el 2017 la Residència Maria Freixa per atendre específicament joves majors de 18 anys que es troben en situació de sensellarisme. Amb tot, el centre només té capacitat per a 21 persones.

Altres accions del consistori per fer aquest acompanyament tenen a veure amb l'entrada al mercat laboral, aconseguint amb diverses iniciatives que 58 joves sense permís de residència ni treball aconsegueixin regularitzar la seva situació.

Reforç dels serveis municipals

Davant l'impacte en la ciutat, l'Ajuntament ha reforçat alguns dels seus serveis i té previst redimensionar alguns equips d'atenció als joves. Per exemple, el Servei de Detecció i Intervenció (SDI), que intervé tant amb joves migrants sols com amb joves de 18 a 21 anys extutelats, va atendre el 2018 un total de 555 adolescents i joves, xifra que suposa un increment del 91% respecte el total d'atencions de l'any anterior. Davant l'augment de les atencions el consistori duplicarà el nombre d'educadors de carrer (de 6 a 14) i incorporarà dos psicòlegs, un advocat i un servei de traducció, entre altres.

Per altra banda, l'Ajuntament també ha reforçat el Servei de Gestió de Conflictes (SGC) amb sis professionals més. Aquest servei s'ocupa, entre moltes altres coses, de treballar la percepció d'inseguretat i els discursos de criminalització vers els joves migrats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article