Les persones transsexuals empresonades ja poden escollir centre penitenciari segons el sexe sentit

Redacció
ACN

La presó de Dones de Barcelona acull des de fa unes setmanes les primeres dones transsexuals inscrites encara al Registre Civil amb sexe masculí.

Una nova instrucció penitenciària signada aquest divendres permet a les persones transsexuals sol·licitar el trasllat a una presó o mòdul del gènere amb el qual s'identifiquen, abans que acabin el seu procés de transició hormonal, quirúrgic i legal.

El centre penitenciari de Wad-Ras és el primer que acull tres persones trans que tenen un DNI de sexe masculí malgrat que són dones. Segons el Departament de Justícia, aquesta instrucció reconeix millor els drets d'aquestes persones, ja que fins ara estaven en mòduls d'homes però de forma una mica aïllada i solitària.

L’anterior instrucció per a interns trans, de 2009, també permetia el trasllat, però la sol·licitud no preveia la ubicació en un centre amb interns d’un sexe diferent. Les persones sol·licitants eren normalment traslladades a la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), que és el centre penitenciari de referència pel que fa a l’acompanyament i el treball amb el col·lectiu trans.

Als centres penitenciaris de Catalunya hi ha actualment 14 persones trans, totes dones. A banda de les que estan al Centre Penitenciari de Dones, n’hi ha unes altres dues que ja tenen el sexe canviat al Registre Civil i que, per tant, ja compleixen la pena en un centre de dones. En aquest cas estan a la Unitat de Dones de Brians 1.

La nova mesura, segons Justícia, dona resposta a les persones trans que no poden o no volen fer el canvi oficial. El canvi de sexe només està permès a persones de nacionalitat espanyola que presentin informes psicològics i documents que acreditin un procés d’hormonació d’almenys dos anys. No cal haver passat per una operació de canvi de sexe. El canvi s’ha de fer al Registre Civil perquè després quedi reflectit al document d’identitat.

Amb el canvi, els reclusos que ho demanin, no caldrà que acreditin aquests requisits legals. La decisió definitiva de l’ingrés o el trasllat a un altre centre dependrà dels informes del centre penitenciari i de la valoració del Servei de Classificació del Departament de Justícia. Es tindrà en compte el delicte, l’historial penitenciari, la motivació i els riscos o els avantatges que suposaria el trasllat per a la seguretat del mateix sol·licitant.

La nova instrucció també simplifica el procediment perquè les persones trans sense el sexe canviat al Registre Civil puguin decidir el nom amb què volen ser tractades al centre penitenciari. La sol·licitud no requerirà d’informes mèdics o psicològics. El director del centre només ha de garantir que aquesta voluntat es compleix. La instrucció de 2009, en canvi, requeria informes sobre la fisiologia, la morfologia o la trajectòria social de l’intern. La decisió definitiva era de l’Àrea de Rehabilitació i Sanitat del Departament de Justícia.

El departament de Justícia i el d’Afers Socials i Família han elaborat la nova Instrucció per adaptar-se al contingut de la Llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que garanteix que “les persones transgènere internes als centres penitenciaris siguin tractades de forma adequada al gènere amb el qual s’identifiquen”. L’objectiu és que el sistema penitenciari català tingui la màxima sensibilitat amb aquest col·lectiu.

“El sistema penitenciari ja no serà binari”

Miguel Ángel Esteban, de la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció, explica que fins ara els reclusos que demanaven ser tractats com si fossin del sexe no biològic al seu eren ingressats en mòduls de protecció, per tal d'estar protegits de possibles assetjaments i agressions per part d'altres reclusos. A més, es limitaven els seus horaris de pati o d'activitats amb altres reclusos, i això els provocava un cert aïllament i solitud.

Ara, davant d'una petició de canvi de centre per canvi de sexe, s'estudiarà el cas i si no hi ha cap perill, es farà. També es vigilarà que no siguin peticions utilitaristes per aconseguir un millor tracte, i les entitats especialitzades en persones transsexuals estudiaran cas a cas la coherència de la petició. També es vigilarà que no hi hagi antecedents de violència sexual o de gènere. En el cas dels homes transsexuals, nascuts dones, es tindrà molt en compte la seva seguretat per evitar patir agressions sexuals als centres masculins.

La consellera de Justícia, Ester Capella, creu que aquesta nova instrucció s'hauria d'haver fet abans, després que el 2014 s'aprovés la llei contra la LGTBIfòbia. Tot i que la Generalitat no pot incidir en el canvi de legislació al Registre Civil, cosa que s'està fent, sí que pot agilitar els tràmits a les presons i fer més fàcil el trasllat. Sobre les persones transsexuals, Capella ha dit que moltes fugen de situacions de violència als seus països d'origen i per sortir-ne han hagut de prostituir-se o delinquir. “Tenen una gran resiliència i han patit una violència naturalitzada per la societat”, ha dit, afegint que la nova instrucció intenta “reparar el dany infligit”, a més d'evitar la solitud i les limitacions que tenien a les seves antigues presons respectives.

Capella no preveu que hi hagi gaires presos de la resta de l'estat que vulguin venir a Catalunya per aquest motiu, ja que primer es té en compte el seu arrelament.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, s'ha mostrat satisfet pel desplegament de la llei del 2014 i poder complir una demanda històrica del col·lectiu trans i una assignatura històrica. Davant de la falta de reconeixement de drets, Homrani creu que la nova instrucció és un “avanç” en una lluita històrica, i un apropament a una societat cada cop més diversa i cohesionada. El conseller ha defensat la identitat sentida, una cosa que “ningú no pot marcar” a cap persona, ha afirmat.

“Era una tortura, estava sola i aïllada”

La Paula va ingressar fa uns mesos a la presó de Joves de Quatre Camins, a La Roca del Vallès. Estava en un mòdul de protecció, aïllada i sola a la cel·la, mirant la televisió, menjant sola, sense participar en activitats, “com un ratolí en una capsa”. “Era una tortura”, explica. Per a ella hagués estat un “malson” estar en un mòdul amb homes, perquè quan la veien li cridaven “de tot”.

Poc després ja va demanar el trasllat a Wad-Ras, que es va produir fa un mes i mig. Ara està molt millor, diu, ha fet amigues, i pot “aprofitar” la condemna, ja que participa en un taller de perruqueria i repartint menjar, i això li pot suposar una “oportunitat per canviar”.

Està a punt de poder ser operada, però, si està empresonada, l'operació es pot endarrerir, perquè el postoperatori és complicat i els metges potser no volen que el passi a presó. De moment, està bé, però encara prefereix no canviar-se davant de les altres dones.

La Kalani, de 25 anys, era a la presó de Brians, i no s'hi trobava malament, però necessitava un espai “més íntim i femení”. Estava en un mòdul d'homes, sola en una cel·la. Ingressar allà li va semblar com si tornés a començar la seva transició social d'home a dona, trànsit que ja havia iniciat als 16 anys. A Brians havia de fer gimnàstica amb els homes, cosa que la incomodava. Dos mesos després d'ingressar allà, va demanar el canvi, que va trigar quatre mesos. Ara ja fa un mes que és a Wad-Ras i valora molt positivament el canvi, ja que ha trobat més complicitat amb les dones i les altres recluses transsexuals i està més “còmoda i tranquil·la”. “Em sento més jo i una més”, explica. Aquesta tranquil·litat en el dia a dia l'ajuda a passar el temps de forma menys angoixant i, a més, ara pot participar en més activitats.