Agbar manté la concessió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb l’aval del Tribunal Suprem

L'Ajuntament de Barcelona diu que la remunicipalització de l'aigua serà més difícil, però “ni molt menys impossible”

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat l'empresa mixta entre Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a la gestió del servei d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. D'aquesta manera, el TS estima els recursos contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 va anul·lar l'empresa de capital mixt després d'un recurs d'Aigües de València, Acciona i Aqualia. La sentència del Suprem “manté la legalitat del procediment utilitzat per l'administració” i assegura que el procediment que es va fer servir, el negociat, està emparat per la llei de contractes del servei públic.

El procés judicial ha avaluat l'acord del 6 de novembre del 2012 del Consell Metropolità de l'AMB que va crear l'empresa de capital mixt per a la gestió del servei integral de l'aigua. L'Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua es va constituir l'1 d'agost del 2013 i estava participada en un 70% per Agbar, un 15% per l'AMB i un 15% per Criteria, entitat participada per La Caixa.

Aigües de València, Acciona i Aqualia va interposar un recurs contra l'acord de constitució en considerar que l'administració no va motivar suficient la designació directa d'Agbar com a soci privat en la nova entitat gestora del servei.

El TSJC va recordar que els principis d'igualtat de tracte i transparència són essencials en matèria de contractació pública, uns principis que imposen procediments de contractació oberts a tots els interessats, de forma que només en casos molt excepcionals és possible l'adjudicació directa del servei, excepció que ha de quedar molt ben motivada.

En aquest cas, l'AMB va aplicar l'excepció consistent en l'existència d'un sol proveïdor possible. El tribunal va considerar però que l'administració no va ponderar adequadament els drets històrics d'Agbar ni el valor de la xarxa de distribució, ni va justificar perquè considerava impossible la concurrència d'altres companyies que poguessin estar interessades ni la durada del contracte, de 35 anys.

El TS ha revocat ara aquesta decisió amb quatre sentències sobre la prestació integral de l'aigua, la constitució de la societat de capital mixt, els estatuts de la nova societat i el conveni subscrit per l'AMB i Aigües de Barcelona.

En resum, conclou que “concorre la justificació de la necessitat d'atorgar el contracte a un empresari determinat, sense que existís una alternativa o substituït raonable, i sense que l'absència de competència sigui el resultat d'una restricció artificial dels paràmetres d'adjudicació de la concessió”.

En contra del que feia el TSJC, el TS afirma que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la Llei de règim local del 1950 i que aquesta competència “no suposa l'assumpció automàtica del servei d'abastiment d'aigua”.

El TS destaca també avala la "plena competència" estatal per atorgar la concessió d'aigües a Aigües de Barcelona i que aquesta no es podia considerar provisional ja que el servei no havia estat municipalitzat i els intents que es van fer el 1966 i el 1982 per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana de Barcelona no van assolir la finalitat perseguida.

Díficil, però no impossible

El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha admès aquest dijous que la remunicipalització de l'aigua serà “més difícil” després de la sentència del Tribunal Suprem a favor d'Agbar, però ha afegit que “ni molt menys és impossible”.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Badia ha plantejat l'exemple de Berlín, que va sotmetre la qüestió a consulta preguntant als ciutadans si preferien que els beneficis de l'aigua fossin dividends d'una empresa privada o bé servissin per recuperar el servei pagant-lo poc a poc. D'aquesta forma, ha continuat, es podria revertir la gestió abans que acabés la concessió a Agbar, el 2047.

Badia ha considerat "sorprenent" que una concessió de l'any 1953 per captar aigua del Llobregat acabi permetent gestionar tota l'aigua de l'àrea metropolitana fins el 2047, i més quan la nova llei de contractacions, ha insistit, parla de concessions de cinc o deu anys.

En aquest sentit, ha criticat l'operació que es va fer el 2012, durant el mandat de Xavier Trias, i ha remarcat que hi havia informes que la desaconsellaven la privatització. “Que una privatització et costi 200 milions d’euros no sembla un bon negoci”, ha ironitzat, alhora que ha subratllat que aquests diners s'hauran de pagar l'any vinent o bé emetre més crèdit.

Ahir vam rebre l’esperada sentència del Tribunal Suprem (TS) com una gerra d’aigua freda. La sentència del TS contradiu la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i dóna per vàlida una concessió franquista de captació d’aigua del riu Llobregat de l’any 1953. Això serveix per validar una empresa mixta controlada per la multinacional Agbar i creada sense concurs públic el 2012. Amb una valoració d’actius feta en contra del bé comú i amb la intenció de perpetuar un model opac i de negoci. La sentència ens deixa una empresa que seguirà abastint 23 ciutats durant 95 anys en total, sense un contracte legítim de subministrament, en contra del que un 80’6 % de la ciutadania vol i del que les lleis actuals dicten. 

“Una gerra d’aigua freda”

Aigua és Vida ha rebut la sentència del Tribunal Suprem com “una gerra d’aigua freda”. Així ho ha comunicat en un comunicat, en què la plataforma assegura que “la sentència contradiu la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i dona per vàlida una concessió franquista de captació d’aigua del riu Llobregat de l’any 1953”.

“Això serveix per validar una empresa mixta controlada per la multinacional Agbar i creada sense concurs públic el 2012. Amb una valoració d’actius feta en contra del bé comú i amb la intenció de perpetuar un model opac i de negoci”, protesten a Aigua és Vida.

A més, la plataforma recorda que la sentència deixa una empresa “que seguirà abastint 23 ciutats durant 95 anys en total, sense un contracte legítim de subministrament, en contra del que un 80’6 % de la ciutadania vol i del que les lleis actuals dicten”.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article