Un grup de famílies reclama crear places públiques a primària per als infants no escolaritzats en l’etapa infantil

Es queixen que pateixen “discriminació” perquè no poden optar a l'escola pública en les mateixes condicions que a P3

Un grup de famílies amb fills no escolaritzats en l'etapa no obligatòria reclama introduir “mecanismes de correcció” per superar la “discriminació” que pateixen a l'hora d'accedir a l'escola pública a primer de primària i crear places en aquest nivell.

L'associació Famílies en Joc creu que hi ha un “desencaixament” entre l'aplicació de la LEC i el decret d'admissió actual que fa que les famílies que aposten per projectes d'educació viva entre els dos i els sis anys acabin optant únicament a les places “que sobren”. La representant de Famílies en Joc, Raquel Bonell, ha explicat que sovint pares i mares també renuncien als projectes alternatius per assegurar-se una plaça en un projecte “el més alineat possible” de la seva “filosofia”.

Les famílies proposen, doncs, generar una o dues places per grup a primer de Primària per a infants no escolaritzats en l'etapa no obligatòria, és a dir, de P3 a P5, i que si no s'ocupen s'alliberin per a altres infants, o reduir ràtios a Infantil per poder assumir més places a 1r. També proposen que alguns centres de nova creació, que normalment “beuen” de l'educació viva, neixin directament a Primària.

Són propostes que, d'una banda, han començat a donar a conèixer entre els grups parlamentaris per aconseguir aprovar una proposta de resolució, i de l'altra, s'ha incorporat en la consulta ciutadana oberta fins fa poc per al nou decret d'admissió que el Departament d'Educació preveu aprovar abans de la preinscripció del curs vinent. Bonell explica que aquestes propostes han estat molt ben rebudes per les famílies afectades i confia que el Departament les pugui recollir o fer-ne de noves, de cara a aplicar canvis de cara al curs vinent.

Tot i que no hi ha un registre de famílies que no matriculen els fills a P3, Bonell creu que la xifra pot girar entorn de les 700 amb fills d'entre dos a sis anys, i per això creu que es podria estar parlant de 150 alumnes cada curs. Defensa que els projectes en els quals es porten aquests infants, si no es queden a casa amb la família, són habitualment projectes autogestionats i amb una implicació molt gran de les famílies i totalment legals.

“Tu, en el teu dret, decideixes no escolaritzar en aquell moment, però quan ho vols fer als sis anys, no hi tens accés”, denuncia Bonell, que ho considera “una discriminació” encara que siguin “una minoria”. La representant de Famílies en Joc explica que els grups parlamentaris els han reconegut que és un “error en l'aplicació de la normativa” actual, en funció del decret d'admissió actual.

Bonell denuncia que moltes d'aquestes famílies, per assegurar-se una plaça a la pública acaben renunciant als projectes alternatius i escolaritzen a P3, fent més difícil la pervivència dels projectes autogestionats i per tant, en perjudici a la “diversitat del moviment educatiu”. Si no ho fan, acaben quedant-se a les places “que sobren”, o optant per projectes privats.

Per al reconeixement de la diversitat de projectes educatius

En paral·lel, quatre entitats, Centre d’Assessorament i Investigació d’Educació Viva (CAIEV), la Xarxa d'Escoles Lliures (XELL), la Coordinadora per la Regulació i el Reconeixement de l'Educació a Casa i Famílies en Joc, s'han constituït en un sol grup per demanar al Parlament una regulació i un reconeixement de la diversitat educativa a Catalunya i l'homologació de projectes d'educació viva o escolarització a casa. Un dels membres de la XELL, Marc Alcega, explica que han detectat un canvi en la concepció d'aquestes iniciatives els darrers temps, i creu que ara es veu més “decent” i “homologable” que fa uns quinze anys.

Per legalitzar aquests projectes per als infants de més de sis anys, Alcega creu que hi ha dues vies. La primera és reconèixer l'educació a casa per tal que, aquestes “escoletes” puguin esdevenir espais per compartir entre les famílies que eduquen a casa, amb professionals de l'educció o altres.

La segona és reconèixer-les com “escoles comunitàries”, que les situaria com a escoles reconegudes pel Departament. Per aconseguir aquesta regulació, els seus impulsors demanen que no se'ls exigeixin les mateixes condicions, sobretot de construcció, que a les escoles grans. Posa d'exemple les sis aules, o altres espais perquè en general són projectes molt més petits, amb menys alumnes que comparteixen espais.

Alcega defensa que la LEC ja preveu l'escolarització “no presencial” però que ja inclou l'educació “no presencial” pensada històricament per a famílies amb feines nòmades i lamenta que no s'hi incorporés en el seu moment una opció per a les famílies que, “pel seu propi desig”, no facin educació presencial en una escola. Alcega reconeix que aquesta opció implicaria que el Departament pogués fer seguiment dels alumnes que optessin per aquest tipus d'escolarització.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article