El Síndic exigeix recursos per a les inversions “estructurals i necessàries” en l’àmbit de la infància

Redacció

El Síndic de Greuges de Catalunya ha exigit aquest dilluns més recursos pressupostaris per poder dur a terme les inversions “estructurals i necessàries” en l’àmbit de la infància i ha posat l’accent en temes com ara la pobresa infantil, el sistema de protecció de la infància o l’educació, que presenten mancances estructurals que comporten vulneracions de la Convenció dels drets de l’infant. Aquest dilluns, 25 de novembre, el síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, M. Jesús Larios, han lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, l’‘Informe sobre els drets de l’infant’.

De fet, el Síndic constata que els nivells d’inversió en polítiques d’infància a Catalunya per part de les diverses administracions amb competències sobre aquest àmbit encara són “insuficients”. “Tot i que entre els anys 2014 i 2018 el pressupost definitiu de la Generalitat destinat a la infància s’ha incrementat un 24,2 %, en acabar l’any 2018, la inversió final encara se situava per sota de l’existent l’any 2010”, alerten a l’informe.

Ribó també qüestiona el fet que a Catalunya, segons l’última dada registrada sobre despesa destinada a polítiques de protecció social d’infància i família (de l’any 2014). és de 0,8% del PIB, “notablement inferior al 2,4% de la Unió Europea i a l’1,3% al conjunt de l’Estat espanyol”.

Segons es detalla a l’Informe, la baixa inversió pública comparada en polítiques de transferència econòmica focalitzades en la infància és un dels factors que explica l’elevada prevalença de la pobresa infantil a Catalunya, des d'una perspectiva comparada, i que molts infants tinguin dificultats per fer efectiu el dret a un nivell de vida adequat.

En els darrers anys, el Síndic ha destacat que la millora de la conjuntura macroeconòmica “no ha comportat, com a mínim per ara, una millora dels indicadors de risc de pobresa a Catalunya”. “La pobresa infantil continua sent un fenomen amb caràcter estructural que afecta l’any 2018 prop del 25% dels infants, tot i el lleuger descens en relació amb l’any anterior, mentre que la privació material severa, prop del 9% dels infants, amb un lleuger increment”, alerta l’ens

El Síndic ha constatat també, en relació als infants afectats pels desnonaments, que l’assignació de l’habitatge d’emergència “s’acostuma a dilatar en el temps”, tot i la resolució favorable de la Mesa de valoració de situacions d’emergències econòmiques i socials de Catalunya, com a conseqüència de la disponibilitat insuficient d’habitatges protegits.

“Aquest dèficit provoca que famílies desnonades amb infants a càrrec s’hagin d’allotjar en recursos com ara pensions, centres d’acollida municipals o altres recursos residencials d’estada limitada, en condicions inadequades per als infants, fins que els assignen l’habitatge”, avisa en l’informe. I adverteix que aquestes situacions que “prolonguen el patiment emocional dels infants”, juntament amb les condicions materials, i provoquen “situacions de victimització secundària dels infants”.

La “reforma estructural” del sistema de protecció

En l'àmbit de la protecció de la infància, el Síndic ha destacat els “dèficits” que encara presenta el sistema de protecció a la infància i l'adolescència, i també la necessitat de desenvolupar una “reforma estructural”, tant pel que fa a la promoció de l'acolliment familiar, com també a la diversificació dels recursos residencials i a la millora de l'acompanyament dels infants tutelats i extutelats al llarg de la tutela i durant la seva transició a la vida adulta.

“Les dades posen de manifest que enguany hi ha hagut un increment significatiu del nombre d’infants pendents de canvi de recurs, del 29,%, de 575 l’any 2018 a 742 el setembre de 2019. Aquest increment afecta especialment el nombre d’infants i adolescents pendents de recurs residencial (CRAE, CREI i terapèutic), mentre que s’observa una disminució del nombre d’infants pendents de família aliena, que es redueix però continua sent molt significatiu”, argumenta l’ens.

En concret, un 65,8% dels infants tutelats pendent de recurs adequat està en espera d’una família aliena. En total, un 7,7% dels infants tutelats atesos en el sistema de protecció no està acollit en el recurs més adequat.

Sobre l’arribada d’infants migrants no acompanyats, després d’un període de fort increment anual, comprès entre 2015 i 2018, en què any rere any es duplicava el nombre de nous casos atesos respecte a l’any anterior, val a dir que durant l’any 2019 aquesta tendència s’estabilitza, de manera que ens trobem amb un volum d’arribada similar al de 2018.

“Aquesta estabilització no ha impedit, però, que el nombre d’infants migrants sense referents familiars atesos durant l’any 2019 sigui, el mes de setembre, de 6.238, un 29,6% més que el desembre de 2018”, denuncia el Síndic. A les vulneracions de drets que pateixen aquests infants, s’hi ha afegit, segons Ribó, “la greu vulneració que suposa l’estigmatització d’aquest col·lectiu i el rebuig d’una part de la població a la instal·lació dels equipaments”.

Més infants en llista d’espera sanitària

Pel que fa a les llistes d’espera de salut, convé destacar que en el darrer any s’ha incrementat el nombre d’infants que estan en espera de consultes externes i proves diagnòstiques, tot i que s’ha reduït el nombre d’infants que estan en espera d’intervencions quirúrgiques. En concret, entre l’agost de 2018 i el setembre de 2019, el nombre d’infants pendents de consultes externes s’ha incrementat un 10,9%, i el de proves diagnòstiques, un 21,2%, mentre que el nombre d’infants pendents d’intervencions quirúrgiques s’ha reduït un 6%.

Inversió contra la segregació escolar

D’altra banda, el novembre de 2019, el Síndic va lliurar al Departament d’Educació el document Pacte contra la segregació escolar: propostes per a un nou decret i per a nous protocols d’actuació, amb propostes adreçades al Departament d’Educació per al nou decret d’admissió d’alumnat, les orientacions relacionades amb la programació de l’oferta i la gestió del procés d’admissió o del protocol per a l’ús de la reserva de places, entre d’altres. “El Pacte contra la segregació està en procés desenvolupament, però cal tenir en compte que requereix inversions per a la consecució dels seus objectius”, alerta l’ens. 

L’informe també tracta temes relacionats amb altres àmbits de la infància, com ara el protocol de detecció de maltractaments a nadons, la prestació dels serveis de logopèdia, el dret de vaga de l’alumnat de secundària, la regulació dels drets en el marc dels clubs esportius i les joguines sexistes, per posar-ne alguns exemples.