Figueres celebra els 600 anys de l'arribada de la comunitat gitana a Catalunya

ACN

Figueres ha fet una crida a la “integració” de la comunitat gitana en l'acte per commemorar els 600 anys de la seva arribada a Catalunya. La ciutat, una de les primeres on es van establir, ha estat l'escollida per celebrar l'efemèride.

L'alcaldessa, Agnès Lladó, ha reivindicat les aportacions que el col·lectiu ha fet a la ciutat i a la cultura al llarg de la seva història i ha fet una crida a acabar amb la “discriminació” que encara pateixen els membres d'aquesta comunitat.

El director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat, Bernat Valls, per la seva banda, ha incidit en la tasca que el Govern està fent per reconèixer “un poble que ha patit una vida marcada per l'esclavitud i el racisme” i ha assegurat que continuaran treballant per equiparar “la societat gitana amb la resta de la societat catalana”.

Una investigació recent de l'historiador Pau Subirós detalla que la primera família d'ètnia gitana va arribar a Figueres l'any 1729. La informació, descoberta a través dels anomenats ‘documents de control’ de l'època, detalla els nom de les persones que van establir-se a la ciutat en el que aleshores es deia ‘carrer dels gitanos’ –ara carrer Tortellà- i d'on els membres d'aquesta comunitat no podien sortir.

L'arribada d'aquesta comunitat a Catalunya, però, data de fa 600 anys. Concretament el 26 de novembre –la data escollida per commemorar l'efemèride- del 1415 quan Alfons V, en aquell moment duc de Girona i més tard rei d'Aragó, va signar a Perpinyà un salconduit en català a Tomàs de Saba, fill d'Anthony de Saba “de l'Índia”, que anava en pelegrinatge cap a Santiago de Compostela. Es considera la primera prova documental sobre la presència de persones gitanes a l’Europa occidental.

Figueres, una de les primeres ciutats on es van establir, ha estat l'escollida pel Govern commemorar l'efemèride. La jornada, que s'allargarà durant tot el dia, ha començat amb un acte institucional on l'alcaldessa, Agnès Lladó, ha fet una crida a la integració i ha qualificat "d'orgull" que la ciutat sigui la primera on se celebri la diada.

Lladó també ha remarcat el fet que la ciutat tingui un regidor d'aquesta ètnia, José Castellón. Un paper, ha dit, que "no sempre és fàcil" per un “racisme” que continua “present” però que la ciutat lluita per “eradicar”.

L'alcaldessa, a més, ha reivindicat les aportacions que la cultura gitana ha fet a la ciutat i al país i ha assegurat que l'equip de govern treballa intensament per aconseguir explicar “el relat” d'aquest col·lectiu i fer que “arribi” a tot arreu.

Per la seva banda, el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Bernat Valls, ha recordat que històricament “el poble gitano” ha estat marcat per “l'esclavitud i el racisme” i ha insistit que el Govern està lluitant per “equiparar la societat gitana amb la resta de la societat catalana”.

En el marc d'aquesta tasca, ha recordat que estan treballant per crear un Institut del poble gitano i que estan “compromesos” amb el col·lectiu en la lluita contra “l'antigitanisme”.

Una ciutat “sense sectors”

L'acte també ha comptat amb la presència d'una veïna del barri de Sant Joan, on viu la major part de la comunitat gitana de la ciutat, Nadia Fernández. Fernández està estudiant Dret i exerceix com a professora del programa de suport a l'obtenció del graduat escolar en educació secundària obligatòria al barri.

“El que busco és aconseguir una Figueres que no estigui dividida en sectors sinó que sigui només una”, ha dit. En els parlaments, també hi ha intervingut el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), Simón Montero, i l'assessor polític de l'entitat, Manuel Heredia.

Tallers i actes commemoratius

Al llarg del dia d'avui, també s'han organitzat tallers a les escoles l'Amistat i Pous i Pagès de rumba catalana i de contes, la inauguració de l'exposició ‘600 anys del poble gitano a Catalunya’ a la biblioteca, una xerrada i un acte cultural a la plaça Catalunya.