“Superes les carències, les vergonyes. Córrer ha estat un punt d’inflexió a la meva vida”

ACN

L'Associació RunWomanRun de Palamós (Baix Empordà) ajuda a socialitzar, des de fa tres anys, dones que han patit maltractament, perquè tornin a refer la seva vida després d'aquest tràngol. Ho fan a través de l'esport, concretament corrent. La presidenta de l'entitat, Judit Hidalgo, explica que la iniciativa permet que entrin en contacte amb altres persones i que no es quedin a casa. A més, els suposa un “repte personal”, ja que durant deu sessions –totes gratuïtes– es preparen per córrer una distància determinada. L'Ester és una dona que ha patit la violència masclista, i assegura que per a ella ha estat un “alliberament”. “Superes les carències, les vergonyes. Córrer ha estat un punt d'inflexió a la meva vida”, assenyala.

El cas de l'Ester no és l'únic de dones que han patit maltractament físic o psicològic i que troben en l'esport una via d'escapament. Ella reconeix que ha conegut moltes víctimes més, i que serveix per poder "afrontar el problema" des d'un punt de vista col·lectiu. "És també una forma de donar-nos suport. “Ens acompanyem corrent i després quedem per anar a fer un cafè. És una manera de poder portar aquesta motxilla de pena que hem de dur a sobre”, explica l'Ester.

Per a ella, com per a la resta de dones que han patit violència masclista, el "més important" és fixar un objectiu. En aquest cas és córrer i arribar a complir un nombre de quilòmetres. Aquest any, l'entitat ha fet dos equips de l'Oncotrail –la cursa organitzada per l'Oncolliga que recórrer 100 quilòmetres pel Baix Empordà–. Un dels equips l'han format dones que han passat per la mateixa situació que l'Ester.

Dones amb alguna malaltia

La Judit Hidalgo explica que va decidir tirar endavant amb l'associació a partir d'un problema personal, que afectava la seva salut. És per això que RunWomenRun també rep dones que tenen algun problema físic i que emocionalment els afecta. És el cas de la Vanessa, una de les primeres d'entrar a l'associació. Ella és asmàtica, fet que li provocava cansament i fatiga constant. Aleshores va decidir anar a veure la Judit perquè “l'ensenyés a córrer”, i allò li ha “canviat la vida”.

"El primer dia amb prou feines vam fer 100 metres i vaig haver de parar, però el segon ja van ser 110", explica. Tres anys més tard, la Vanessa explica que córrer entre 40 i 50 quilòmetres setmanals i ha descobert una "manera de fer salut" que mai abans va arribar a pensar que podria fer.

De fet, un dels entrenadors és en Joan Mateu que també va tenir un problema de salut. Malgrat ser esportista i cuidar-se tota la vida, en Joan va tenir un infart fa tres anys. Explica que la situació el va fer reflexionar per deixar de fer esforços, però de seguida va veure que “havia de tirar endavant”. “A partir d'aquest moment es desperten coses i el meu cos va entendre que havia d'afrontar l'accident que havia tingut i fer-ho a través de l'esport i el córrer. Per a nosaltres el córrer és una medicina”, remarca.

La satisfacció de les dones, el millor regal

La Judit explica que el reconeixement de les dones un cop acaben les deu sessions “és el millor regal”. “Quan veus que venen i t'agraeixen haver-les ajudat per sortir d'una situació complicada, sents una satisfacció molt gran. En aquell moment tinc clar que ha valgut la pena tirar endavant l'entitat”, conclou la presidenta de RunWomanRun.