“La universitat no m’ha fet menys gitana i tinc més eines per defensar la comunitat”

Alumnes gitanes animen a estudiar per “trencar barreres” i construir un sistema educatiu “més plural”

Jelen Amador, la primera doctorada gitana de Catalunya, recorda el primer dia a la universitat: “Hi vaig arribar plorant. Per a mi era un repte molt gran. Les dones gitanes tenim moltes barreres per accedir a la universitat: la soledat, la infrarepresentació de la nostra identitat en el sistema educatiu, la manca de referents. De vegades el sistema et col·loca en una posició com d'haver d’escollir entre el teu món, el context gitano, i el sistema educatiu, un mon paral·lel on la identitat gitana no és enlloc”, ha explicat a la Universitat de Barcelona.

Amador diu que tenia por de “deixar de ser la Jelen”, però ara reflexiona: “El meu pas per la universitat no m'ha fet menys gitana. Fins i tot sento que tinc més eines i recursos per defensar millor la meva comunitat”. Amador va participar aquest dissabte a la 18a Trobada d'Estudiants Gitanes de Catalunya, que ha reunit prop de 400 dones a la Universitat de Barcelona. Les ponents han animat a estudiar per trencar barreres i per construir un sistema educatiu més plural, que també les representi.

“Les dones i els homes gitanos també volem ser metges i infermeres”, ha reivindicat Sara Santiago, estudiant d'Infermeria, durant la seva intervenció a la taula de referents de la trobada. “No se us acudeixi deixar els estudis”, ha exhortat Santiago a les participants, organitzada per l'associació de dones gitanes Drom Kotar Mestipen.

“Em diuen 'és que tu no sembles gitana'. Això també és discriminatori. A mi m'agrada dir que sóc gitana i donar veu al meu poble i a les meves creences”, ha assenyalat Santiago després de la taula i ha expressat sentir-se “emocionada” i “molt orgullosa” de totes les experiències que s'hi han exposat.

Amador i Santiago no són les úniques. Si fa uns anys era difícil trobar alumnes gitanes a les aules universitàries, cada vegada en són més. Hi ha tingut molt a veure la feina de l'associació i altres iniciatives com el Pla integral del poble gitano.

Mares, àvies i estudiants

Les participants a la trobada han pogut escoltar l'experiència de Raquel Sánchez, que va abandonar els estudis als 14 anys i ara, amb 30, i mare de dos fills, està estudiant Medicina. També, María Cortés, graduada en Pedagogia; Amparo Santiago, estudiant de Psicologia; Laia Cortés, estudiant d'Enginyeria Biomèdica; Paula Heredia, esportista i estudiant del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural. També hi han participat Cidipe de Sa Cuaresma, mare i àvia en procés d'alfabetització, i Manuela Cortés, mare, àvia i amb titulació d'accés a la Universitat per a majors de 45 anys.

Amador és una de les grans referents no només per haver estudiat una carrera, un màster i haver aconseguit el títol de doctora, sinó també perquè ara contribueix des de la recerca a analitzar el poble gitano i el paper de les dones gitanes. La seva tesi porta per títol 'Guerreras de Cristo. Aportaciones de mujeres gitanas a la transformación social desde la Iglesia Evangélica', que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat de la UB.

Aquesta doctorada -la primera gitana amb aquest títol a Catalunya de què l'associació té constància- va agafar per primera vegada sola el transport públic per anar a la universitat i estudiar Dret. “Funcionem molt en grup, en col·lectiu, és molt important per a la nostra ètnia”, explica. Per a ella també era molt important anar a l'església a la tarda i no ho podia compatibilitzar amb els estudis. Aquestes van ser algunes de les dificultats amb què es va trobar, així com la manca de referents: “Les meves companyes es trobaven amb un sistema que representava més la seva identitat”. El suport dels seus pares va ser clau perquè continués estudiant.

Amador destaca que la seva formació i especialització acadèmica li han permès entendre que moltes de les situacions de què es fa responsables les famílies i persones gitanes, com el fracàs o l'abandonament escolar, són el “resultat d'un context de discriminació, pobresa i un sistema que encara segrega”. També li ha permès identificar que la sensació d'allunyar-se de la pròpia identitat és un fenomen que passa quan el sistema “no representa la pluralitat de la societat” i aparta alguns grups, no només el gitano, de determinats atributs, com l'èxit. Per això demana un sistema “més representatiu, plural i democràtic”. I la trajectòria acadèmica li fa valorar des d'una altra perspectiva els principis de la seva comunitat, que reivindica així: “De vegades són molt invisibles però són molt importants i estan en crisi en la nostra societat”.

Després de les ponències i uns grups de treball, el colofó final de la trobada ha estat l'actuació sorpresa de la popular cantaora Montse Cortés, que ha fet que el Paranimf acabés dempeus a ritme de flamenc.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article