ECOM reclama assistència personal per a una vida independent de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat el col·lectiu demana un habitatge assequible

“Si les persones amb discapacitat no tenim possibilitats per accedir a un habitatge digne ni tampoc a una assistència personal ajustada al nostre projecte de vida individual, difícilment podrem arribar a fer efectiu el dret, que ens reconeix la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Organització de les Nacions Unides”, assegura ECOM, amb motiu del Dia  Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra aquest dimarts.

El moviment associatiu, que aglutina 129 entitats de persones amb discapacitat física de tot l’estat Espanyol, considera que “el dret a una vida independent dins la comunitat només es podrà assolir quan es facin efectius tota la resta de drets civils, econòmics i socials i culturals que estableix la Convenció”.

En aquesta línia, ECOM adverteix que fins que no es faci efectiu el dret a l’escola inclusiva, el dret al treball dins l’empresa ordinària, el dret al lleure inclusiu, el dret a la participació en la vida política i pública..., i tota la resta de drets que són mencionats a la convenció, que no són més que els drets humans inherents a qualsevol persona.

Així, l’organització considera que “les persones amb discapacitat han de tenir l’oportunitat d’escollir el seu lloc de residència i on i amb qui volem viure, en igualtat de condicions amb la resta, i no s’han de veure obligades a viure d’acord a un sistema de vida específic”.

Per aquest motiu, demanen accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat, inclosa l’assistència personal “que sigui necessària per facilitar la seva existència i la inclusió a la comunitat i per evitar l’aïllament, així com tenir de tenir a la seva disposició les instal·lacions i serveis comunitaris per a la població en general, en igualtat de condicions”.

Així ho diu l’article 19 de la Convenció, un text que no és un recull de recomanacions sinó que el que estableix són obligacions per als Estats que l’han ratificat, i l’estat Espanyol ho va fer el 2008. “Per tant, els Estats que no les estan complint estan vulnerant els drets de les persones amb discapacitat i sent partíceps de la discriminació que pateixen”, adverteixen.

Factors que dificulten el dret a una vida independent

Segons ECOM, d’entre els múltiples factors que dificulten a les persones amb discapacitat física l’exercici a aquest dret a una vida independent dins la comunitat, en destaquen dos que consideren que l’entorpeixen especialment. “Un factor és la dificultat per accedir a un habitatge digne. D’una banda, perquè els preus dels habitatges, ja siguin de lloguer com de compra, són inassequibles per a la majoria de les persones amb discapacitat –així com també per una part important de la població, però en el nostre cas amb dificultats afegides–, i, de l’altra, per la manca d’habitatges accessibles”.

Un altre factor que el col·lectiu destaca com a impediment per a dur una vida independent és el fet de no poder disposar d’una assistència personal ajustada al projecte de vida individual. “La prestació d’assistència personal és la menys desenvolupada malgrat ser la que major autonomia dona a les persones”, asseguren.

Segons la darrera estadística del Sistema de Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD), amb data de 31 d’octubre, el servei d’assistència personal només representa el 0,5% de totes les prestacions reconegudes a les persones dependents a l’Estat espanyol. Pel que fa a Catalunya, 73 persones compten amb assistència personal a través de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.

Ingressos limitats del col·lectiu amb discapacitat

Les persones amb discapacitat normalment tenen uns ingressos limitats, donada l’especial dificultat que trobem a l’hora d’aconseguir una feina. Així, del total de contractes realitzats el 2017 a l’Estat espanyol, només 1,43% va ser per a persones amb discapacitat, segons dades del SEPE. A més, segons la mateixa font, quan aquestes persones aconsegueixen la feina, tenen sous més baixos. “El salari de les persones amb discapacitat és un 17% menys que la població sense discapacitat”, asseguren.

A més, Una dificultat a la qual s’afegeix també el greuge comparatiu de cost de vida al que s’ha de fer front pel fet de tenir una discapacitat -que ronda els 30.000 euros- i el sobrecost que pot implicar la necessitat de comptar amb tecnologies de suport específiques o instal·lacions domòtiques a la vivenda.

Pel que fa a la manca de vivendes accessibles, segons un estudi de la Fundació Mútua de Propietarios, de 2018, només el 0,6% del 9,8 milions d’edificis de vivendes d’Espanya compleixen els criteris d’accessibilitat universal.

Peticions concretes als governs

Per tot això, i amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i per tal d’impulsar la vida independent de les persones amb discapacitat dins la comunitat, ECOM demana als governs, entre d’altres mesures, que s’elabori una diagnosi del parc públic i privat d’habitatge “per millorar el coneixement de la seva gestió i el grau d’accessibilitat”.

D’altra banda, l’associació també demana que el govern promogui l’impuls del mercat social d’habitatge i s’ampliï el parc d’habitatges accessibles de lloguer assequible econòmicament, “i que es tingui en compte per a l’accés a aquest habitatge social uns barems econòmics coherents amb el nivell de renda que es deriva del sistema de pensions”.

Reclamen que es promogui la implantació de la mesura del 30%, impulsada per diferents col·lectius socials, que estableix que les promocions residencials de més de 600 m2, siguin de nova creació o de reforma integral, han de reservar un 30% de la superfície per a habitatge de protecció pública, a preu assequible, tot respectant la normativa de reservar un 3% a habitatge accessible.

Una de les altres propostes d’ECOM és que es fomenti i promogui la conscienciació i formació de tots els agents que intervenen en el procés d’ampliació dels parc d’habitatge accessible públic i privat.

Finalment, demanen que es desenvolupi “definitivament”, i de manera homogènia a tot el territori, l’assistència personal a través de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, “i que ho faci sense posar límits a les hores d’assistència personal i ajustant-se a la necessitat de les persones d’acord als seus projectes de vida individual”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article