El Síndic demana que es posi en marxa “immediatament” un pacte nacional per a l’habitatge

Redacció

El síndic, Rafael Ribó, ha presentant aquest dimecres al Parlament l’informe ‘Retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya’. En aquest document s’ha constatat un increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge i també un increment del període de temps que transcorre entre la valoració de la Mesa d'emergències i l'assignació d'un habitatge, que fins i tot arriba als dos anys d'espera en alguns casos.

A partir de l’estudi dels casos, el Síndic també ha constatat les dificultats creixents amb què es troben els serveis socials municipals a l'hora de garantir el reallotjament d'urgència de les persones afectades que ja han perdut el seu habitatge habitual i encara no han pogut accedir a l'habitatge que els ha de ser adjudicat.

Sovint, aquest reallotjament d'urgència es garanteix en albergs, hostals, pensions i habitacions de relloguer, “que no s’adeqüen a les necessitats de les persones afectades, molt especialment quan es tracta de famílies amb infants i adolescents a càrrec”, ha advertit.

Segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, a hores d'ara, a Catalunya hi ha més de 1.300 unitats de convivència, gairebé 600 de les quals a la ciutat de Barcelona, que es troben en espera de poder accedir a un habitatge social després que la mesa d'emergències corresponent hagi fet una valoració favorable de la seva situació d'emergència. I el retard a l’hora de proveir d’un habitatge aquestes persones es deu, sobretot, a la manca d’un parc d’habitatges suficient destinat a polítiques socials.

Tot i que el Síndic reconeix els esforços duts a terme per l'Administració autonòmica i la local per afrontar les situacions d'emergència en matèria d'habitatge, i valora positivament les iniciatives i els instruments de què s'han dotat les administracions públiques, reconeix que les actuacions dutes a terme fins ara no han estat suficients per donar solució a una problemàtica que, lluny d'haver-se solucionat, s'ha agreujat els darrers anys, quant a nombre de persones afectades i quant a temps d'espera per poder accedir a un habitatge social. 

Per aquest motiu, reconeix que “cal tenir en compte que la manca d’una resposta suficient de l’Administració davant una situació d’emergència social i econòmica constitueix una vulneració del dret a l'habitatge, que, a més, afecta sovint persones en situació d'especial vulnerabilitat, com succeeix amb els infants o les persones discapacitades, que, per la seva pròpia condició, mereixen una especial protecció per part dels poders públics”.

Així, el Síndic reitera la necessitat d'articular una resposta “conjunta i coordinada” de les administracions que permeti donar resposta “immediata” a totes les situacions d'emergència social en matèria d'habitatge i demana a les diferents administracions que consensuïn “un pacte nacional en matèria d'habitatge” que abordi la problemàtica actual d'accés a un habitatge assequible des d'un vessant supramunicipal.

El síndic també considera imprescindible incrementar la despesa pública en matèria d'habitatge i que s’estableixi un pla de xoc per donar resposta a les situacions d'emergència residencial, com la provisió d'una solució residencial i amb conseqüències legals en cas d’incompliment.

“Aquest pla de xoc hauria de preveure, almenys, un sistema àgil de valoració i resolució de les situacions d'emergència que no excedeixi el termini màxim d'un mes, recursos residencials temporals adequats, com ara habitatges de curta estada, per donar resposta a la necessitat de reallotjament temporal i/o d'urgència mentre no estigui garantit el reallotjament definitiu de les persones afectades”.

A més, el síndic reconeix que l'Administració hauria de disposar d'un nombre d'habitatges suficient destinat al lloguer social per garantir el reallotjament definitiu de les persones afectades per una situació d'emergència residencial, prestant una atenció especial a la necessitat d'assegurar que els habitatges siguin ocupats per les persones que han seguit els procediments legalment establerts per accedir-hi.