Joves migrats sols demanen més facilitats per poder treballar i estudiar

Redacció

Baba va arribar a Catalunya el 2017, dos anys després d’haver sortit del seu país i d’haver estat rescatat en alta mar per un vaixell de l’ONG Open Arms. Després de passar per diferents centres d’acollida de Tarragona mentre va ser menor, ara viu en un pis tutelat de Reus, on s’ha integrat a la colla castellera dels Ganxets i ha estudiat fusteria.

Aquest dilluns, Baba ha compartit les seves vivències amb els estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, en la jornada ‘Fem de l’excepció la norma’, una trobada en la qual joves migrats sols i diversos professionals que treballen en la seva acollida han parlat de la pròpia experiència als futurs professionals.

A la jornada també ha parlat la Bouissa, de 18 anys. Va néixer al Marroc i forma part del reduït 3% de noies joves que migren sense referents familiars que arriben a Catalunya. En morir el seu pare, es van desencadenar una sèrie de problemes que van dur-la a marxar i va arribar a territori espanyol com a única noia en una pastera amb 40 homes. Ha explicat que ser al centre d’acollida li va resultar dur, fins que ha arribat al pis tutelat, on viu amb cinc noies més i on va trobant el seu lloc. El que ha viscut fa plantejar-li la possibilitat d’arribar a ser educadora, atendre persones que han passat per la mateixa experiència i aportar els seus coneixements als altres educadors.

La jornada, impulsada per la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ha tingut com a objectiu donar veu a aquells que viuen en primera persona aquest fenomen migratori i, segons apunta la universitat, “contrarrestar la imatge negativa que s’ha anat construint amb l’altaveu d’alguns partits polítics i mitjans de comunicació”. Les professionals que han participat a la jornada han posat l’accent en el fet que, en el debat sobre els joves migrats sols, “ha de prevaldre la condició d’infants i joves d’acollida per sobre de la de migrants”, ha matisat Isabel Carrasco, cap del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Tarragona.

Per emmarcar el fenomen, durant la jornada s’han posat xifres: els primers joves migrats sols van arribar a Barcelona l’any 1996 i van fer-ho de manera escalonada els anys successius. A partir de 2017 i especialment el 2018 l’increment va ser exponencial, amb més de 3.000 arribades, que ja s’han vist superades el 2019, any en què la previsió és de 5.500 noves arribades a l’acabar desembre. El 77,2% dels joves migrats sols, segons ha apuntat la DGAIA, provenen del Marroc.

Els motius d’abandonar el seu país també s’han exposat durant la jornada. La falta d’expectatives (59,9% dels casos), la situació de pobresa al lloc d’origen (54,7%) i raons laborals (51%), són tres de les primeres raons que mencionen. En aquest sentit, les professionals que han participat en la jornada han manifestat que la inserció laboral és la major expectativa dels nois que decideixen migrar (89,5%), el 52% volen formar-se i el 42,9% regularitzar la seva situació.

Per treballar, però, és necessari que es donin una sèrie de condicions i no només assolir la majoria d’edat. Així ho ha expressat i reivindicat el Baba: “Que no ens ho posin difícil, que ens facilitin el NIE per treballar perquè pots estar dos anys esperant-lo”, una opinió que ha refermat Isabel Carrasco, qui opina que si els joves poguessin obtenir els documents necessaris de forma més ràpida, s’evitaria que es quedessin en una “situació de vulnerabilitat”.

L’experiència compartida d’adolescents i professionals fa que cooperin per a l’acollida de nois i noies que continuen arribant. Jordi Mora, del servei a la infància d’Intress, entitat que gestiona centres d’acollida, ha explicat que en els darrers serveis oberts, “els propis nois que fa un temps que són aquí, acompanyen els professionals a fer l’acollida i fan de mentors dels nois nous”. En afegit, Mora creu que justament la mentoria dels infants i adolescents que migren sense referent familiar és uns dels majors reptes.